P. Josep-Enric Parellada
Rector del Santuari de Montserrat
La idea de la coronació canònica de la imatge de la Mare de Déu de Montserrat i la seva proclamació com a Patrona de Catalunya va sorgir en les festes del Mil·lenari que se celebraren l’abril de 1880, sota l’impuls dinamitzador del qui era el bisbe de Barcelona, Josep Maria Urquinaona, nascut a Cadis, que s’identificà des del seu nomenament amb les necessitats i els anhels del nostre poble i que sentí una gran devoció i estima per la Moreneta, de tal manera que va morir invocant el seu nom.
En una al·locució publicada en el Butlletí del Bisbat de Barcelona, el 20 de gener de 1880, per tal que es pogués fixar a les portes de totes les esglésies, el bisbe Urquinaona fa veure el que representa per a Catalunya el Santuari de Montserrat:
“Superior sin duda a todo encarecimiento, es la gloria que ha proporcionado a Cataluña la Virgen de Montserrat, lo que han acrecido sus intereses temporales, con motivo de las visitas que de todas partes del mundo se hacen a la sagrada imagen, las lágrimas que ha enjugado su mano benéfica, los beneficios que ha prodigado a sus hijos, a sus vecinos, a sus familias, a sus pueblos, al Principado entero, que en ella por lo mismo se goza estimándola como su mayor riqueza; y con santo entusiasmo levanta sus ojos a la montaña y dice: Allí está nuestra Madre, allí está nuestra Reina; allí está el fundamento de nuestras consoladoras esperanzas”.
El 8 de desembre del 1880 s’anuncià ja com un fet la concessió per part del papa Lleó XIII, de la coronació canònica de la imatge de la Mare de Déu de Montserrat. A partir d’aquesta data es començà a promoure arreu de Catalunya una subscripció popular per a oferir a la Mare de Déu una corona. Gent de tota classe i condició contribuí generosament a aquesta ofrena que simbolitzava el poble català.
Mentre l’abat Miquel Muntadas anava al front de tot aquest moviment popular que preparava la festa de la coronació, els bisbes catalans s’encarregaren de fer els tràmits oportuns per tal que Lleó XIII declarés Patrona de Catalunya la Mare de Déu de Montserrat. I així fou: el 14 de juliol sortí el decret que declarava Patrona de Catalunya la Mare de Déu de Montserrat.
El dia 11 de setembre de 1881, festa del Santíssim Nom de Maria, la santa imatge fou coronada pel legat pontifici, el cardenal Benavides, arquebisbe de Saragossa.
En celebrar el 125è aniversari del patronatge fem memòria agraïda de la vida, de la fe i de les accions dutes a terme per la comunitat de monjos, sota l’abadiat del P. Miquel Muntadas, pel bisbe Urquinaona i per molts sacerdots i laics. La memòria agraïda del passat, dels qui en foren protagonistes, de la seva fe i del seu entusiasme, esdevé compromís per al present i esperança per al futur.
Montserrat és avui, com a llarg dels segles un fogar d’oració i de fe cristiana. Són molts els qui en el nostre temps -complex i difícil per a tantes persones, a nivell personal o social- cerquen, en aquest lloc sant, resposta a tants interrogants.
Maria, la mare de Jesús, és la mare que acull, que consola, que és font d’esperança certa. Per això, sota el lema “Maria, mare de consol i d’esperança”, la invocarem d’una manera especial, monjos, pelegrins i visitants, al llarg de tot aquest any.
Rector del Santuari de Montserrat
La idea de la coronació canònica de la imatge de la Mare de Déu de Montserrat i la seva proclamació com a Patrona de Catalunya va sorgir en les festes del Mil·lenari que se celebraren l’abril de 1880, sota l’impuls dinamitzador del qui era el bisbe de Barcelona, Josep Maria Urquinaona, nascut a Cadis, que s’identificà des del seu nomenament amb les necessitats i els anhels del nostre poble i que sentí una gran devoció i estima per la Moreneta, de tal manera que va morir invocant el seu nom.
En una al·locució publicada en el Butlletí del Bisbat de Barcelona, el 20 de gener de 1880, per tal que es pogués fixar a les portes de totes les esglésies, el bisbe Urquinaona fa veure el que representa per a Catalunya el Santuari de Montserrat:
“Superior sin duda a todo encarecimiento, es la gloria que ha proporcionado a Cataluña la Virgen de Montserrat, lo que han acrecido sus intereses temporales, con motivo de las visitas que de todas partes del mundo se hacen a la sagrada imagen, las lágrimas que ha enjugado su mano benéfica, los beneficios que ha prodigado a sus hijos, a sus vecinos, a sus familias, a sus pueblos, al Principado entero, que en ella por lo mismo se goza estimándola como su mayor riqueza; y con santo entusiasmo levanta sus ojos a la montaña y dice: Allí está nuestra Madre, allí está nuestra Reina; allí está el fundamento de nuestras consoladoras esperanzas”.
El 8 de desembre del 1880 s’anuncià ja com un fet la concessió per part del papa Lleó XIII, de la coronació canònica de la imatge de la Mare de Déu de Montserrat. A partir d’aquesta data es començà a promoure arreu de Catalunya una subscripció popular per a oferir a la Mare de Déu una corona. Gent de tota classe i condició contribuí generosament a aquesta ofrena que simbolitzava el poble català.
Mentre l’abat Miquel Muntadas anava al front de tot aquest moviment popular que preparava la festa de la coronació, els bisbes catalans s’encarregaren de fer els tràmits oportuns per tal que Lleó XIII declarés Patrona de Catalunya la Mare de Déu de Montserrat. I així fou: el 14 de juliol sortí el decret que declarava Patrona de Catalunya la Mare de Déu de Montserrat.
El dia 11 de setembre de 1881, festa del Santíssim Nom de Maria, la santa imatge fou coronada pel legat pontifici, el cardenal Benavides, arquebisbe de Saragossa.
En celebrar el 125è aniversari del patronatge fem memòria agraïda de la vida, de la fe i de les accions dutes a terme per la comunitat de monjos, sota l’abadiat del P. Miquel Muntadas, pel bisbe Urquinaona i per molts sacerdots i laics. La memòria agraïda del passat, dels qui en foren protagonistes, de la seva fe i del seu entusiasme, esdevé compromís per al present i esperança per al futur.
Montserrat és avui, com a llarg dels segles un fogar d’oració i de fe cristiana. Són molts els qui en el nostre temps -complex i difícil per a tantes persones, a nivell personal o social- cerquen, en aquest lloc sant, resposta a tants interrogants.
Maria, la mare de Jesús, és la mare que acull, que consola, que és font d’esperança certa. Per això, sota el lema “Maria, mare de consol i d’esperança”, la invocarem d’una manera especial, monjos, pelegrins i visitants, al llarg de tot aquest any.
