12 de juny del 2008

ITE-126. Finestra jove

Pregària tot caminant
per
llmb


17. OCUPANT EL PROPI LLOC EN EL MÓN
He d’anar pel món amb l’ànima oberta a totes les seves meravelles, l’esperit verge, la mirada nova, assedegat de coms i perquès.
Jo penso que el món és bell i bo, perquè l’ha creat Déu.
És com una maqueta de la Veritat, la Bellesa i la Bondat de Déu.
Si ho sé mirar, al món tot parla de Déu. Les lleis de la naturalesa, la grandiositat del mar, la majestat de les muntanyes, el fet de la vida, els boscos, les flors, les bèsties, les persones.
El món, però, és el mitjà que ens dóna Déu perquè el descobrim, perquè l’admirem, perquè l’estimem.
He de fer servir tot el que ens ofereix el món per apropar-me a Déu i he de refusar tot el que em separi de Déu. El món no és el meu objectiu, no és la meva fi.
Tinc, Senyor, un embolic dintre meu. Dius que no hem de ser del món, em convides a ajudar-te a fer un món millor, i ens dónes el món perquè serveixi de trampolí cap a la vida eterna.
M’agradaria trobar el meu lloc en el món i et demano, Senyor, que em donis la llum necessària per descobrir-lo i saber-m’hi col·locar d’acord amb la teva Voluntat.