Àngels Jiménez Tejedor
Estudiant de Geografia
Estudiant de Geografia
Ja fa dies, el famós director de cine Steven Spielberg va provocar un daltabaix quan va anunciar que renunciava a formar part de l’equip artístic que ha de fer la pel•lícula dels propers Jocs Olímpics de Pequín, protestant així pel recolzament del règim polític xinès al genocidi de Sudan a Darfur. Aquest gest potser va ser l’inici, a escala internacional, de les manifestacions contràries a l’actitud dels mandataris xinesos d’oberta oposició a la implantació de la democràcia en el seu país.
Posteriorment, s’ha parlat molt del conflicte amb el Tibet, tot i que el Dalai Lama, dirigent espiritual i polític dels tibetans, no vol que hi hagi un boicot. Però dues personalitats tant significatives com el Príncep Carles, hereu de la Corona Britànica i el president francès Sarkozy han declarat que no aniran a la cerimònia d’inauguració.
Vuit persones que han obtingut el premi Nobel de la Pau, diversos polítics i artistes han enviat cartes al president xinès mostrant el seu rebuig per l’actuació del seu país en els casos de Darfur i Tibet.
L’organització “Reporters sense fronteres” recolza diferents campanyes demanant que persones famoses facin servir, en actes públics, una samarreta que s’ha dissenyat com una denuncia de la falta de llibertat de premsa a Xina.
El trasllat de la torxa olímpica des de Grècia a Pequin s’ha volgut transformar en una desfilada inacabable per 37 països de tots els continents, un acte de propaganda que s’ha tornat en contra dels organitzadors perquè, en bastants llocs, hi ha hagut protestes portades a terme per defensors dels drets humans. I és que, tal com estan les coses, per a molta gent dir “Pequin 2008” és recordar que allà hi ha violacions dels drets humans.
La principal dificultat per avançar en aquest conflicte és que el règim xinès no té tradició de defensar els drets humans. Els actuals dirigents son fills de la generació postmaoista i ja són molts els anys d’estil dictatorial i no democràtic.
Els Jocs Olímpics ofereixen a Xina l’oportunitat de reformar positivament les lleis però les notícies que ens arriben són més aviat contràries. Es prenen mesures repressives de tota mena i es persegueixen els dissidents polítics i religiosos.
Alguns dirigents de Comitès Olímpics de diversos estats democràtics han enviat missatges al president del Comitè Olímpic Xinès reclamant la seva intervenció perquè es facin efectives les promeses explícites que funcionaris del Partit Comunista van fer l’any 2001 sobre la millora en el reconeixement de drets humans. Però, fins ara, el règim xinès no ha fet pública cap acció seriosa per ampliar els drets bàsics i la llibertat dels ciutadans.
El Comitè Olímpic Internacional (COI) va atorgar els Jocs a Pequin basant-se amb que aquest honor seria la força del canvi. El mateix president del COI va dir públicament que estava convençut que els Jocs millorarien els drets humans a Xina. I el vice-president del COI va afirmar que els problemes de drets humans, si bé eren un tema important l’any 2001, amb el repte dels Jocs, el moviment olímpic tenia l’oportunitat de contribuir posant l’esport al servei de la humanitat en qualsevol lloc i provocar un canvi.
Durant l’època anterior a la designació de la seu dels Jocs de 2008, el COI havia rebut pressions insistents de diversos membres importants de la comunitat internacional de drets humans demanant que no es concedissin a Xina. Fins i tot el Parlament Europeu va aprovar una resolució declarant que el registre desastrós sobre drets humans a Xina feia de Pequin un lloc inadequat pels Jocs Olímpics. Aquest argument havia funcionat l’any 1993 quan Xina havia demanat els Jocs pel 2000 perquè la matança de Tiananmen encara era recordada per tothom, però aquesta indignació moral ja no es va tenir present l’any 2001.
Posteriorment, s’ha parlat molt del conflicte amb el Tibet, tot i que el Dalai Lama, dirigent espiritual i polític dels tibetans, no vol que hi hagi un boicot. Però dues personalitats tant significatives com el Príncep Carles, hereu de la Corona Britànica i el president francès Sarkozy han declarat que no aniran a la cerimònia d’inauguració.
Vuit persones que han obtingut el premi Nobel de la Pau, diversos polítics i artistes han enviat cartes al president xinès mostrant el seu rebuig per l’actuació del seu país en els casos de Darfur i Tibet.
L’organització “Reporters sense fronteres” recolza diferents campanyes demanant que persones famoses facin servir, en actes públics, una samarreta que s’ha dissenyat com una denuncia de la falta de llibertat de premsa a Xina.
El trasllat de la torxa olímpica des de Grècia a Pequin s’ha volgut transformar en una desfilada inacabable per 37 països de tots els continents, un acte de propaganda que s’ha tornat en contra dels organitzadors perquè, en bastants llocs, hi ha hagut protestes portades a terme per defensors dels drets humans. I és que, tal com estan les coses, per a molta gent dir “Pequin 2008” és recordar que allà hi ha violacions dels drets humans.
La principal dificultat per avançar en aquest conflicte és que el règim xinès no té tradició de defensar els drets humans. Els actuals dirigents son fills de la generació postmaoista i ja són molts els anys d’estil dictatorial i no democràtic.
Els Jocs Olímpics ofereixen a Xina l’oportunitat de reformar positivament les lleis però les notícies que ens arriben són més aviat contràries. Es prenen mesures repressives de tota mena i es persegueixen els dissidents polítics i religiosos.
Alguns dirigents de Comitès Olímpics de diversos estats democràtics han enviat missatges al president del Comitè Olímpic Xinès reclamant la seva intervenció perquè es facin efectives les promeses explícites que funcionaris del Partit Comunista van fer l’any 2001 sobre la millora en el reconeixement de drets humans. Però, fins ara, el règim xinès no ha fet pública cap acció seriosa per ampliar els drets bàsics i la llibertat dels ciutadans.
El Comitè Olímpic Internacional (COI) va atorgar els Jocs a Pequin basant-se amb que aquest honor seria la força del canvi. El mateix president del COI va dir públicament que estava convençut que els Jocs millorarien els drets humans a Xina. I el vice-president del COI va afirmar que els problemes de drets humans, si bé eren un tema important l’any 2001, amb el repte dels Jocs, el moviment olímpic tenia l’oportunitat de contribuir posant l’esport al servei de la humanitat en qualsevol lloc i provocar un canvi.
Durant l’època anterior a la designació de la seu dels Jocs de 2008, el COI havia rebut pressions insistents de diversos membres importants de la comunitat internacional de drets humans demanant que no es concedissin a Xina. Fins i tot el Parlament Europeu va aprovar una resolució declarant que el registre desastrós sobre drets humans a Xina feia de Pequin un lloc inadequat pels Jocs Olímpics. Aquest argument havia funcionat l’any 1993 quan Xina havia demanat els Jocs pel 2000 perquè la matança de Tiananmen encara era recordada per tothom, però aquesta indignació moral ja no es va tenir present l’any 2001.
