En un regne molt llunyà hi vivia un rei poderós, estimat pels seus súbdits i respectat pels sobirans veïns. Va arribar un dia en què el rei es va posar malalt i va cridar els metges de la cort perquè posessin remei al seu mal. Tots els eminents doctors es van reunir en consulta, però no van poder esbrinar quina malaltia afligia el monarca.
Passaven els dies i les setmanes, i el rei estava cada vegada més trist.
─ Té la malaltia de la tristesa─ van concloure els metges reials.
I van començar a desenterrar vells pergamins i antics llibres de l’art de la medicina per trobar-hi el remei que guaria la malaltia de la tristesa. Els apotecaris del regne van elaborar els més estranys beuratges i pocions. Tot va ser en va: el rei estava cada vegada més malenconiós i la seva tristesa arribava a tots els racons del palau.
Un bon dia es va presentar un metge de llarga barba blanca i es va oferir a visitar el sobirà per buscar remei al seu terrible mal. El rei i els seus metges s’hi van avenir. El nouvingut el va examinar, el va auscultar durant una llarga estona, va preguntar quins eren els símptomes i solemnement va sentenciar:
─ Sa Majestat només es curarà si es vesteix amb la camisa d’un home feliç.
Immediatament van partir veloços els emissaris del rei per tots els camins del regne fins als racons més llunyans. Qualsevol persona que a cop d’ull els semblava feliç després els desenganyava: “Sí, però la vista em falla”; “Sí, però el meu fill va marxar de casa i no sabem on és”; “Sí, però la collita d’aquest any ha estat minsa”; “Sí, però de tant en tant tinc reuma”...
Fins que, per fi, van sentir un cant alegre que omplia mitja vall. Hi van acudir de seguida i van trobar un home que cantava a plens pulmons, mentre preparava un àpat frugal sota l’ombra d’un pont per resguardar-se del sol.
─ Ets completament feliç, bon home? ─li van preguntar.
─ Sí, completament feliç ─els va respondre el vilatà.
─ Doncs, dóna’ns la teva camisa. El rei la necessita per recobrar la salut.
L’home es va posar a riure, va obrir la seva pobra jaqueta i els emissaris del rei van veure amb gran sorpresa que no duia camisa.
Passaven els dies i les setmanes, i el rei estava cada vegada més trist.
─ Té la malaltia de la tristesa─ van concloure els metges reials.
I van començar a desenterrar vells pergamins i antics llibres de l’art de la medicina per trobar-hi el remei que guaria la malaltia de la tristesa. Els apotecaris del regne van elaborar els més estranys beuratges i pocions. Tot va ser en va: el rei estava cada vegada més malenconiós i la seva tristesa arribava a tots els racons del palau.
Un bon dia es va presentar un metge de llarga barba blanca i es va oferir a visitar el sobirà per buscar remei al seu terrible mal. El rei i els seus metges s’hi van avenir. El nouvingut el va examinar, el va auscultar durant una llarga estona, va preguntar quins eren els símptomes i solemnement va sentenciar:
─ Sa Majestat només es curarà si es vesteix amb la camisa d’un home feliç.
Immediatament van partir veloços els emissaris del rei per tots els camins del regne fins als racons més llunyans. Qualsevol persona que a cop d’ull els semblava feliç després els desenganyava: “Sí, però la vista em falla”; “Sí, però el meu fill va marxar de casa i no sabem on és”; “Sí, però la collita d’aquest any ha estat minsa”; “Sí, però de tant en tant tinc reuma”...
Fins que, per fi, van sentir un cant alegre que omplia mitja vall. Hi van acudir de seguida i van trobar un home que cantava a plens pulmons, mentre preparava un àpat frugal sota l’ombra d’un pont per resguardar-se del sol.
─ Ets completament feliç, bon home? ─li van preguntar.
─ Sí, completament feliç ─els va respondre el vilatà.
─ Doncs, dóna’ns la teva camisa. El rei la necessita per recobrar la salut.
L’home es va posar a riure, va obrir la seva pobra jaqueta i els emissaris del rei van veure amb gran sorpresa que no duia camisa.
