Comentades per G.B.S.
Polèmiques per manca d’aigua
S’està produint, un com més, un debat violent sobre l’aigua que té com a fons la contraposició dels interessos generals en front dels interessos locals. És un enfrontament que s’està repetint massa sovint i que fa necessària una reflexió profunda per situar realment els problemes en el seu lloc. La línia elèctrica d’alta tensió que ha de passar per l’Empordà fins a França, el quart cinturó de l’àrea metropolitana de Barcelona, la ubicació de molins generadors d’energia eòlica o l’emplaçament de les noves presons són exemples clars que reclamen un replantejament urgent dels arguments que han de fer possible la solució dels problemes i la garantia d’una bona convivència.
Sembla que l’ordre dels drets entre els habitants d’un territori i l’interès general està ara ben clarament resolt en favor dels interessos locals. Els qui es troben en un territori afectat per una actuació d’interès general només perceben els costos i no hi troben cap benefici. És més fàcil acceptar com una màxima progressista i legítima que es preservi l’interès particular i local i declinar el desenvolupament de propostes d’un major abast.
L’aigua és un bé d’interès general, de primera necessitat per a qualsevol ésser viu, i ara ens trobem que comença a ser un bé escàs en determinades zones. Tractant-se d’un bé d’interès general, és molt clar que tothom ha de poder disposar d’aigua. El govern l’ha de gestionar amb una visió global i adoptant decisions que tinguin en compte el compromís de conciliar, sempre que sigui possible, aquest interès general amb els interessos particulars implicats.
Les possibles solucions a l’episodi de sequera que acaba de viure Catalunya han provocat l’enfrontament entre els habitants de les terres de l’Ebre, del Segre i del Ter amb els de Barcelona i rodalies. També s’està estudiant l’opció del transvasament des del riu Roine, al sud de França. Però els pagesos francesos històricament han estat sempre contraris al progrés de l’agricultura espanyola i només cal recordar que molts camions carregats de fruita han estat bolcats a les carreteres franceses. Qui té la seguretat de que, quan es parli seriosament d’aquest transvasament, els ciutadans francesos de les rodalies del riu no s’hi oposaran aferrissadament?
Finalment, hi ha una altra proposta. Es construiran plantes desalinitzadores en diversos punts de la costa catalana. Però pot succeir que, aplicant estrictament el criteri de predomini dels interessos locals sobre els generals, els habitants de les localitats on funcionin aquestes plantes desalinitzadores pretenguin que l’aigua sigui només per ells amb el pretext que són ells qui han de suportar l’existència de la factoria en el seu territori.
En qualsevol cas, el problema de l’aigua l’ha de gestionar el govern i ho ha de fer pensant en que s’ha de complaure equitativament a tots els habitants del país. Per cert, a les Illes Canàries no hi ha cap riu i mai no han tingut problemes per manca d’aigua.
