Comentades per G.B.S.
Àfrica exporta metges al món desenvolupat
A tots els països d’Àfrica hi fan falta metges. És habitual la imatge de centenars de persones fent cua a les portes dels hospitals o dispensaris esperant pacientment que els pugin atendre els escassos membres del personal sanitari.
Hi ha pocs centres sanitaris i pocs metges. La majoria dels hospitals i dispensaris, especialmetn en zones rurals, estan atesos per personal sanitari procedent de països desenvolupats. Quan un jove africà té possibilitats d’estudiar per ser metge o infermer ho fa en una universitat d’Europa, si aconsegueix els ajuts econòmics pertinents, o en una de les universitats que sortosament ja funcionen en els seu país natal.
Però els sous i les condicions de treball són tan diferents, que molts metges i infermers joves, formats o no en el seu país d’origen, busquen oportunitats per exercir la seva professió en un país desenvolupat. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) calcula que actualment un de cada quatre metges africans treballa a Europa, Amèrica del Nord o els Emirats Àrabs. Segons aquest mateix organisme, al món hi falten 4 milions de metges, infermers i llevadores, i tot i que el dèficit es nota a tot arreu, el problema és més notable en els països pobres. Només el 3% de personal sanitari de tot el món exerceix a Àfrica i molts dels pocs que hi ha estan mirant la manera de marxar. Cada any 20.000 metges i infermers africans emigren a països desenvolupats. Les conseqüències les paguen els propis africans que difícilment poden rebre una atenció sanitària de qualitat.
Hi ha dos exemples significatius: a la ciutat anglesa de Manchester hi ha més metges de Malawi que en tot aquest país africà i a Zàmbia, des que és un país independent, han acabat la carrera 600 metges, dels quals ha emigrat la meitat.
Els pa països desenvolupats haurien de tenir criteris més ètics i considerar que, quan afavoreixen l’arribada de personal sanitari africà, estan perjudicant els pacients més necessitats del món.
