ITE-126. La felicitat

Sara Antoja Xirau

La felicitat és un sentiment complicat de definir. Però quin és el seu contingut? No podem tenir la plena felicitat, sempre hi ha coses que no van bé.
És una cosa que es desitja, es diu que cadascú ha de forjar-se-la, però no es pot aconseguir perquè no és objecte de decisió. La felicitat més aviat acompanya l’acció humana, n’és una conseqüència. S’experimenta de manera passiva, a partir dels resultats de les accions condicionades pels desitjos, la imaginació, el coneixement, les creences, etc.
L’infant difícil és l’infant infeliç. Està en guerra amb ell mateix i per tant en guerra amb el món. Cap persona feliç no ha pertorbat mai una reunió, ni ha predicat la guerra, ni ha linxat als que són diferents a ell, ni ha comès un assassinat o un robatori. Tots els crims, tots els odis, totes les guerres, es poden reduir a un sol mot: infelicitat.
Si la felicitat consistís en tenir coses materials no podríem arribar mai a ser feliços, perquè sempre hi hauria alguna cosa que ens mancaria. Si fos simplement tenir diners, les persones riques ho serien, i totes no ho són. I la gran majoria del món seria infeliç perquè la part privilegiada no és la major part del planeta. Perquè no has d’esperar que els altres et facin feliç, sigues feliç per fer feliços els altres.
Suposo que a vegades fa falta que ens passin coses a la vida per adonar-nos d’allò que realment és important. Des de fa un temps, m’adono que el que realment fa feliç són les petites coses. Observar-les, gaudir-ne i poder deixar de banda els grans reptes que sovint ens fan perdre el nord i el somriure, sembla ser la clau de la felicitat. Perquè la felicitat no és una estació a la qual s'arriba sinó una forma de viatjar.
Crec que per ser feliç s’ha d’aprendre a viure humanament. Hem de conviure amb la resta de persones el millor possible, sense envair la llibertat de l’altre, ni ferir els seus sentiments, i intentar fer que la vida dels que ens envolten sigui més fàcil. Cal intentar posar-se al lloc de l’altre; amb una visió de les coses no n’hi ha prou. Cal aprendre de tot, dels errors, d'allò que t’ensenyen els altres. Sentir que estàs en harmonia amb tot allò que t’envolta. Perquè no hi ha cap altra felicitat que la que prové de la pau interior.
Hem d’estar bé amb nosaltres mateixos, ens hem d’acceptar tal com som, amb les nostres coses bones i dolentes. I si alguna cosa de nosaltres ens agrada, hem de poder analitzar-la i, si estem disposats a canviar-la, fer-ho sense por. Perquè la felicitat sorgeix del descobriment del propi camí i de les pròpies limitacions.
És important tenir moments per un mateix, per a la soledat. Tot i que també és molt important tenir amics, estimar i sentir-se estimat. No seríem res sense l’amor dels que ens estimen. Gran part de la felicitat prové de sentir que algú t’estima. Perquè la felicitat només és real si és compartida.