Sacerdot
Recordo que, en una reunió de joventut, es va parlar de l’avortament i va sortir a relluir l’article 45,5 de l’Estatut de Catalunya tramès al Senat pel Congrés de Diputats.
L’article diu: Els poders públics, en l’àmbit de llurs competències, i en els supòsits que estableix la llei, han de vetllar perquè la lliure decisió de la dona sigui determinant en tots els casos que en puguin afectar la dignitat, la integritat i el benestar físic i mental, en particular pel que fa al propi cos i a la seva salut reproductiva i sexual.
El meu comentari va ser que solament Déu és l’amo de la vida i la vida d’una persona és sagrada.
El salmista diu: Res meu no us passava per alt, quan jo m’anava fent secretament, com un brodat, aquí baix a la terra ( Sl 139,15).
Jeremies escriu: Abans de formar-te al ventre de la mare, t’he conegut i abans que sortissis de sí, t’he posat a part (Jr 1,5).
La vida humana s’ha de respectar i protegir d’una manera absoluta des del moment de la concepció.
Des del primer moment de la seva existència l’ésser humà ha de ser reconegut en els seus drets de persona i entre aquests drets hi ha el dret inviolable de tot ésser innocent a la vida (Catecisme de l’Església Catòlica, 2270).
Els drets de l’home no depenen dels individus, ni dels pares, ni tampoc representen una concessió de la societat i de l’Estat; pertanyen a la naturalesa humana i són inherents a la persona per raó de l’acte creador que li ha donat origen (Catecisme de l’Església Catòlica, 2273).
La reunió va acabar dient que el cristià no pot ni defensar, ni admetre l’avortament provocat expressament.
