José Ángel Alda Diez
Doctor en Medicina, especialista en Psiquiatria
Cap de Servei de Psiquiatria i Psicologia de l’Hospital Sant Joan de Déu
Col·laborador de Familiaforum
http://www.familiaforum.net
Qualsevol substància de procedència natural o artificial que actua sobre el sistema nerviós central i l'ús del qual pot estimular o inhibir funcions pot considerar-se com a substància additiva.
Entre els adolescents és més freqüent trobar situacions d’abús, més que de dependència, de substàncies, ja que en moltes ocasions l’ocupació de tòxics és una resposta a factors d’estrès propis d’aquesta edat. Les substàncies són clau en el món relacional d'aquests joves i actuen com a eix de sociabilitat, ja sigui com a desinhibidors o estimulants. Hi ha una escassa consciència social dels riscos que comporta i una certa tolerància dels adults.
Quant a les substàncies més consumides pels adolescents, un 55,1% consumeixen habitualment begudes alcohòliques, un 28,8% tabac i un 22% cannabis.
Amb relació a l’alcohol, la cervesa és la beguda per excel·lència els dies laborals, encara que els caps de setmana els combinats, licors forts i licors de fruites se situen per davant. El consum es fa sobretot en pubs o discoteques, al carrer o en parcs (botellón) i en bars o cafeteries.
El cannabis és la droga il·legal el consum de la qual és més elevat entre els joves. La forma de consum més freqüent és fumada. La seva acció comença immediatament, és màxima als 30 minuts i disminueix a les 2 hores. Els efectes estan en funció de la dosi consumida, de la constitució biològica, de les expectatives posades, de les experiències passades, de l’ambient en què es consumeix o de l’estat d’ànim previ.
Els principals senyals d’alarma que poden aparèixer en l’adolescent que consumeix tòxics serien: canvi en l’aspecte físic (descuiden la seva vestimenta, es preocupen menys per la seva neteja personal, poden aparèixer ulleres o ulls envermellits), disminució del rendiment escolar, canvi en el comportament i en la seva relació amb els altres (canvis d’humor, agressivitat, canvi freqüent d’amistats). No obstant això, el quadre clínic pot estar emmascarat per diversos factors relacionats amb la “'crisi”' de l’adolescència, com ara la rebel·lia, la irritabilitat i la tristesa transitòries que solen formar part del procés de l'adolescència.
És molt important la identificació i el tractament precoç dels adolescents amb abús de substàncies, ja que presenten un risc més elevat de dependència greu a causa de la seva més gran impulsivitat i de la seva sensació d'invulnerabilitat, i perquè es troben en fase de desenvolupament.
És difícil que l'adolescent es consideri un individu malalt que requereix una abstinència permanent, i aquest aspecte complica el pla terapèutic, en què la família té un paper important.
