Mn. Miquel
En el diumenge de Pentecosta celebrem el gran regal, el gran do, que els deixebles reberen en l’adveniment de l’Esperit Sant, que els constituí en Església.
Aquest Esperit és el mateix que al principi de la creació va omplir de vida les aigües. “Al principi Deu va crear el cel i la terra. La terra era caòtica i desolada, les tenebres cobrien la superfície de l’oceà, i l’Esperit de Déu planava sobre les aigües” (Gènesi 1, 1-2).
És el mateix Esperit que davallà sobre la Verge Maria: “L’Esperit Sant vindrà sobre teu i el poder de l’Altíssim et cobrirà amb la seva ombra” (Lluc 24, 5-6).
És el mateix Esperit amb el que Jesús donà la seva ànima al Pare: “Pare, confio el meu alè a les vostres mans” (Lluc 23, 24).
És el mateix Esperit amb el que Déu ressuscita a Jesús: “Per què busqueu entre els morts aquell que viu? No hi és aquí. Ha ressuscitat!” (Lluc 24, 5-6).
És aquest mateix Esperit el que fa que els apòstols, tancats com estaven en el cenacle per por dels jueus, obrin de bat a bat les seves portes i es llencin a la predicació en el temple, en les sinagogues, que rebin els flagells, la persecució, la mort sagnant com Esteve, a mans d’un jove anomenat Saule.
És el mateix esperit que s’apareix a Saule, camí de Damasc, i l’ompli de nova llum, que el fa passar de ser perseguidor de cristians a evangelitzador dels pagans.
Ara, en el nou pontificat de Benet XVI, l’Església espera també rebre la força de l’Esperit Sant, com així ha estat al llarg de tots els segles, per poder donar a conèixer al món els esdeveniments de Crist, mort i ressuscitat que va pujar al Cel i seu a la dreta del pare.
Certament, l’Esperit Sant, al llarg de tots els segles, ha donat llum, al confessar la seva fe els màrtirs, els confessors, les verges i també els laics que han donat lliurament i voluntàriament la seva vida a Jesucrist en tots els cinc continents.
L’Església, en els moments actuals, també dóna signes convincents de la força de l’Esperit en l’evangelització dels pobles pels missioners, en obres caritatives i assistencials en favor dels pobres i desemparats, en figures tan preuades com Joan Pau II o la mare Teresa de Calcuta i, aquí, a Catalunya, amb Mn. Pere Tarrés i els màrtirs del període 1936-1939.
