Lluís Martí i Bosch
Associació Internacional de Voluntariat
Associació Internacional de Voluntariat
Et preocupa la droga? A mi, sí.
El tema és seriós. Pel camí que anem, d’aquí a pocs anys un elevat percentatge de les persones del nostre país estaran afectades per una pèrdua de facultats que repercutirà negativament en la seva rendibilitat a molts nivells.
Això, almenys, és el que a mi em sembla llegint els diaris, veient les estadístiques, sentint converses i constatant en alguns nois i noies la seva situació personal després d’un temps enganxats a la droga.
Els nois i noies del segle XXI saben els nefastos resultats que produeix l’apropament a la droga, i malgrat tot el nombre dels afectats va creixent. És inconsciència? Serà deixadesa? És la seguretat de que “només vull provar-ho” o “a mi no em passarà” o “convé experimentar-ho tot” o ...
Nosaltres, els de l’AIV, Associació Internacional de Voluntariat, fa temps que anem donant voltes sobre com hauria de ser l’espai joventut i oci. Perquè és evident que l’oci, el temps de diversió, és part essencial de la joventut. Tu, noi o noia que em llegeixes, quan programis el teu temps has de pensar en destinar un espai de la teva vida –de cada dia, de cada setmana- a l’oci i a la diversió. De la mateixa manera que has de destinar hores a la formació cultural, humana i espiritual.
Però la pregunta que cada jove s’ha de respondre a sí mateix és què és el que em diverteix més i el que m’agrada més fer? I obtinguda la resposta, cal plantejar-se un altre interrogant: em perjudica o em beneficia a mi com a persona?
Només analitzant els passos que anem donant i reflexionant de tant en tant arribarem a assolir el sa objectiu d’aconseguir una personalitat cabal i responsable.
Sabem que les drogues ens perjudiquen, però quines alternatives de sa oci ofereix la societat d’avui? La solució l’hauríem de trobar entre els propis joves. És per això que potser seria bo que els estudiants de secundària amb els seus professors al davant, portessin a terme estudis que acabessin en propostes dient què demana la joventut com alternativa al “botellon” i a d’altres mètodes introductoris a la droga.
L’entitat a la qual pertanyo estaria disposada a implicar-se amb els professors de secundària que s’oferissin a liderar en el seu institut un estudi d’aquesta mena; i, fins i tot, a promoure una publicació que recollís les propostes operatives fruit de l’estudi, per tal de donar a les autoritats competents la possibilitat de tenir-les en compte i orientar, en base a les mateixes, una actuació adient.
La droga és un perill que, tot i perseguit per la justícia, està viu i present en el nostre entorn i, de manera especial, en els àmbits més freqüentats per la joventut. Tots hem d’estar alerta i vigilants, però sobre tot els nois i noies que aspiren a arribar sans i forts a la seva maduresa.
El tema és seriós. Pel camí que anem, d’aquí a pocs anys un elevat percentatge de les persones del nostre país estaran afectades per una pèrdua de facultats que repercutirà negativament en la seva rendibilitat a molts nivells.
Això, almenys, és el que a mi em sembla llegint els diaris, veient les estadístiques, sentint converses i constatant en alguns nois i noies la seva situació personal després d’un temps enganxats a la droga.
Els nois i noies del segle XXI saben els nefastos resultats que produeix l’apropament a la droga, i malgrat tot el nombre dels afectats va creixent. És inconsciència? Serà deixadesa? És la seguretat de que “només vull provar-ho” o “a mi no em passarà” o “convé experimentar-ho tot” o ...
Nosaltres, els de l’AIV, Associació Internacional de Voluntariat, fa temps que anem donant voltes sobre com hauria de ser l’espai joventut i oci. Perquè és evident que l’oci, el temps de diversió, és part essencial de la joventut. Tu, noi o noia que em llegeixes, quan programis el teu temps has de pensar en destinar un espai de la teva vida –de cada dia, de cada setmana- a l’oci i a la diversió. De la mateixa manera que has de destinar hores a la formació cultural, humana i espiritual.
Però la pregunta que cada jove s’ha de respondre a sí mateix és què és el que em diverteix més i el que m’agrada més fer? I obtinguda la resposta, cal plantejar-se un altre interrogant: em perjudica o em beneficia a mi com a persona?
Només analitzant els passos que anem donant i reflexionant de tant en tant arribarem a assolir el sa objectiu d’aconseguir una personalitat cabal i responsable.
Sabem que les drogues ens perjudiquen, però quines alternatives de sa oci ofereix la societat d’avui? La solució l’hauríem de trobar entre els propis joves. És per això que potser seria bo que els estudiants de secundària amb els seus professors al davant, portessin a terme estudis que acabessin en propostes dient què demana la joventut com alternativa al “botellon” i a d’altres mètodes introductoris a la droga.
L’entitat a la qual pertanyo estaria disposada a implicar-se amb els professors de secundària que s’oferissin a liderar en el seu institut un estudi d’aquesta mena; i, fins i tot, a promoure una publicació que recollís les propostes operatives fruit de l’estudi, per tal de donar a les autoritats competents la possibilitat de tenir-les en compte i orientar, en base a les mateixes, una actuació adient.
La droga és un perill que, tot i perseguit per la justícia, està viu i present en el nostre entorn i, de manera especial, en els àmbits més freqüentats per la joventut. Tots hem d’estar alerta i vigilants, però sobre tot els nois i noies que aspiren a arribar sans i forts a la seva maduresa.
