Rosa Agulló i Gasull
Doctora en Psicologia i Psicòloga Clínica
Col·laboradora de Familiaforum
http://www.familiaforum.net
Doctora en Psicologia i Psicòloga Clínica
Col·laboradora de Familiaforum
http://www.familiaforum.net
Si bé l’ús de les drogues ha existit des de temps remots i en diferents races i cultures, és avui quan la drogodependència és percebuda com una problemàtica de grans dimensions. Les seves conseqüències afecten no tan sols a aquells que les prenen, sinó també al conjunt de la societat.
Les drogues creen una sensació de benestar i l’individu que les pren busca obtenir i mantenir aquesta sensació. Ara bé, per què algunes persones es fan addictes? Per què tants milions de persones d’arreu del mon, malgrat saber els seus efectes negatius, continuen consumint drogues? La resposta està en el cervell i en el món de les sensacions. Totes les drogues donen lloc a sensacions agradables i algunes, a més, redueixen o eliminen les sensacions desagradables. En aquelles persones amb predisposició a l’addicció, el fet de provar una vegada algun tipus de droga, li pot suposar la dependència, a la qual s’arriba pel desig de seguir sentint aquesta sensació inicial de benestar.
Malgrat que l’home des de l’antiguitat s’ha vist temptat a buscar la satisfacció de plaers, els canvis culturals que s’han produït a la nostra societat en els darrers anys, com la carència d’ideals, valors, metes i manca d’oportunitats, han afavorit l’aparició d’un camp propici pel desenvolupament de la personalitat addictiva. Molts adolescents i també adults usen o experimenten alguna vegada amb drogues; malgrat això no tots es converteixen en addictes. Aquells que esdevenen drogoaddictes serien aquells que tindrien una “predisposició preaddictiva”.
Les conductes compulsives per calmar l’ansietat van construint progressivament en el nen, adolescent o l’adult, un model on el pensar, esperar, contenir-se, etc. no existeix; i, en canvi, l’acció substitueix el pensament. L’addicte està sempre buscant la satisfacció immediata; no ha sabut mediatitzar l’impuls amb el pensament. La personalitat de l’addicte es caracteritza per un jo dèbil amb molt poca tolerància a la frustració, manca d’un repertori de recursos psicològics per enfrontar les dificultats de la vida; aspectes que juntament amb factors de caire sociocultural indueixen al desenvolupament de les addiccions. No s’ha demostrat que existeixi un trastorn de personalitat o condició psicopatològica en la base de les addicions, però sí que podríem parlar d’un perfil que el predisposa.
La família ha de ser el suport fonamental en el creixement del nen. Cal dialogar amb els fills sobre el tema de les drogues, conèixer les seves activitats, els seus amics, etc. Elements que indicarien el risc de predisposició a l’addicció serien: problemes de conducta, trastorn del comportament, problemes de depressió, trets de personalitat en relació a buscar el risc, poc control dels impulsos, etc. L’adolescència és una etapa des d’on es busquen noves experiències, aspecte normal i necessari per al desenvolupament maduratiu de l’adolescent, però que a la vegada requereix de l’acompanyament familiar per fer-hi front de manera adequada.
Les drogues creen una sensació de benestar i l’individu que les pren busca obtenir i mantenir aquesta sensació. Ara bé, per què algunes persones es fan addictes? Per què tants milions de persones d’arreu del mon, malgrat saber els seus efectes negatius, continuen consumint drogues? La resposta està en el cervell i en el món de les sensacions. Totes les drogues donen lloc a sensacions agradables i algunes, a més, redueixen o eliminen les sensacions desagradables. En aquelles persones amb predisposició a l’addicció, el fet de provar una vegada algun tipus de droga, li pot suposar la dependència, a la qual s’arriba pel desig de seguir sentint aquesta sensació inicial de benestar.
Malgrat que l’home des de l’antiguitat s’ha vist temptat a buscar la satisfacció de plaers, els canvis culturals que s’han produït a la nostra societat en els darrers anys, com la carència d’ideals, valors, metes i manca d’oportunitats, han afavorit l’aparició d’un camp propici pel desenvolupament de la personalitat addictiva. Molts adolescents i també adults usen o experimenten alguna vegada amb drogues; malgrat això no tots es converteixen en addictes. Aquells que esdevenen drogoaddictes serien aquells que tindrien una “predisposició preaddictiva”.
Les conductes compulsives per calmar l’ansietat van construint progressivament en el nen, adolescent o l’adult, un model on el pensar, esperar, contenir-se, etc. no existeix; i, en canvi, l’acció substitueix el pensament. L’addicte està sempre buscant la satisfacció immediata; no ha sabut mediatitzar l’impuls amb el pensament. La personalitat de l’addicte es caracteritza per un jo dèbil amb molt poca tolerància a la frustració, manca d’un repertori de recursos psicològics per enfrontar les dificultats de la vida; aspectes que juntament amb factors de caire sociocultural indueixen al desenvolupament de les addiccions. No s’ha demostrat que existeixi un trastorn de personalitat o condició psicopatològica en la base de les addicions, però sí que podríem parlar d’un perfil que el predisposa.
La família ha de ser el suport fonamental en el creixement del nen. Cal dialogar amb els fills sobre el tema de les drogues, conèixer les seves activitats, els seus amics, etc. Elements que indicarien el risc de predisposició a l’addicció serien: problemes de conducta, trastorn del comportament, problemes de depressió, trets de personalitat en relació a buscar el risc, poc control dels impulsos, etc. L’adolescència és una etapa des d’on es busquen noves experiències, aspecte normal i necessari per al desenvolupament maduratiu de l’adolescent, però que a la vegada requereix de l’acompanyament familiar per fer-hi front de manera adequada.
