10 de desembre del 2007

ITE-123. Tema Clau: El bon ús de les noves tecnologies de la informació i la comunicació- I

Paula Neugeboren
Sociòloga

La aparición de las nuevas tecnologías de la información y de la comunicación ha influido en la evolución de los comportamientos de muchos ciudadanos de finales del siglo pasado y en la mayoría de los de este siglo.
Es un fenómeno que elimina las referencias tangibles. El horizonte hasta donde llega la percepción de los seres humanos está cambiando de modo que el barrio, la ciudad, e incluso el país donde vivimos dejan de ser una referencia fija. Las nuevas tecnologías permiten que los medios de comunicación nos hagan partícipes de los acontecimientos que ocurren en latitudes diversas y lejanas. Por ejemplo, ocurre un suceso en un lugar del mundo y, a los pocos minutos, las emisoras de radio de otros lugares muy distantes ya lo anuncian. Y el uso de los teléfonos móviles nos obliga también a un cambio de actitud. Cando llamamos a un teléfono fijo, sabemos que los hacemos a una casa concreta; al llamar a un móvil, sólo sabemos que llamamos a una persona, pero ignoramos donde se encuentra. Así pues, las nuevas tecnologías han levantado las barreras del espacio y del tiempo.
Según estadísticas que han sido publicadas, parece ser que las nuevas tecnologías facilitan el desarrollo intelectual de sus usuarios, que son más perspicaces, más hábiles y más ágiles mentalmente. Incluso se ha dicho que son más sociables. En cualquier caso, la mejora de los procesos de información no significa evidentemente una garantía de buena calidad de los contenidos de la propia información.
Pero lo más destacable es que los nuevos instrumentos de la sociedad de la información, a diferencia de los medios de comunicación convencionales, permiten a no sólo recibir información sino también generarla. En esto consiste el gran cambio de los últimos años.
Los medios de comunicación convencionales, como el periódico y la televisión, sólo permiten una actitud receptiva y las nuevas tecnologías, como el ordenador y el teléfono móvil, estimulan una actitud interactiva. Este carácter de interactividad rompe el modelo lineal de comunicación, ya que los usuarios no sólo consumen el contenido de los medios, sino que lo comparten con otros, lo reproducen, lo redistribuyen, y lo comentan.
De igual forma, es relativamente asequible la posibilidad de creación de webs, aunque sean rudimentarias. Hay muchas webs y su aumento es vertiginoso. Y los contenidos, que pueden ser muy buenos o muy malos, se encuentran en internet a disposición de los usuarios.
Y, como estimulan la interacción, favorecen la construcción colectiva del conocimiento. Aparece así el aprendizaje colectivo, la instrucción transversal. Todos somos a la vez profesores y alumnos. En Internet, a veces buscamos (es decir, nos comportamos como alumnos) y a veces damos (es decir, nos comportamos como profesores). Y somos muchos los que, por un lado, buscamos y también muchos los que, por otro lado, también publicamos.
Esto marca y define una generación, que actúa de forma distinta de la anterior. Internet nos permite a todos actuar como si fuéramos diseñadores, periodistas, o escritores.
Hay un gran auge de las webs de participación. Por ejemplo, las recreativas, como el inquietante fenómeno llamado Second Life, o las supuestamente enciclopédicas (Wikipedia). Y aquellas, como los blogs, en las que su autor quiere comunicarse, expresar sus pensamientos.
Antes, había gente que escribía sus pensamientos e inquietudes en su diario personal que solía ser reservado. Si alguien quería manifestar sus pensamientos o inquietudes de forma que otras personas se enteraran, tenía el recurso de escribir una carta a un periódico y esperar que se la publicaran. Ahora ha aparecido un nuevo invento: el blog, que es la síntesis del diario personal y las cartas al director. Las vivencias y los pensamientos se reflejan en los blogs y aparece el nuevo impulso del deseo de comunicar. Este impulso comunicador llega a ser exhibicionista.
Las bases para la generalización del uso de las nuevas tecnologías son la seguridad y la confianza.
Wikipedia, que es una de las páginas más visitadas, está aumentando, de forma imparable el número de visitas. Como es sabido, es una enciclopedia de elaboración participativa, lo cual quiere decir que los propios lectores pueden ser a la vez autores, sin que exista un criterio de revisión formal de sus contenidos. En Wikipedia, la voz de un estudiante de secundaria tiene el mismo valor que la de un erudito universitario o que la de un profesional con experiencia. Con sus millones de autores aficionados y su contenido poco de fiar, Wikipedia es el decimoséptimo sitio con más visitas de internet, mientras que la Enciclopedia Británica, entre cuyos autores hay cien premios Nobel y 4.000 expertos contrastados, está en el lugar 5.128 de la lista.
El número de usuarios de Internet va subiendo, sin llegar a una meseta. No hay signos de estancamiento porque en algunos países existe una brecha informática o desigualdad tecnológica que lentamente se va corrigiendo. Hay muchas web y su aumento es vertiginoso.
No obstante, a pesar de tantos millones de web, existe un embudo fenomenal por el que todos los usuarios pasamos. Es otra web estrella, que merece un comentario. Es el embudo fenomenal por el que se filtran tantos millones de webs. Es la auténtica manifestación de la globalización informativa: el buscador Google. Conviene saber que este buscador funciona con algoritmos que clasifican los sitios según el número de búsquedas previas, y no atiende a nuestras peticiones sirviéndonos las direcciones más creíbles o de fiar, sino con las más populares. De resultas de ello, nuestro conocimiento sobre cualquier materia, ya sea política, literatura, ciencia, va siendo perfilado por un buscador que no es sino un registro de previas peticiones. Además, el buscador de Google puede ser fácilmente manipulado o corrompido para que ciertos sitios sean destacados o ganen posiciones en la lista que se nos propone.
Estos ejemplos deben servirnos para rechazar la idea de que todo lo nuevo ha de ser aceptado sin criterio crítico. La nuevas tecnologías de la información y la comunicación, especialmente internet, son un instrumento utilísimo y prácticamente imprescindibles en la sociedad moderna actual. Pero su uso ha de estar siempre supeditado a un discernimiento previo que entienda su valor educativo y formativo. No todo vale, ni todo es positivo.

ITE-123. Tema Clau: El bon ús de les noves tecnologies de la informació i la comunicació - II

Montse de Paz
Fundació ARSIS

Què és l’e-learning? Amb aquesta paraula anglesa es designa la formació a distància a través d’Internet, o formació en línia. Les immenses possibilitats d’Internet han arribat també al camp de l’ensenyament, oferint una oportunitat única a moltes persones que, per motius de distància, de temps o de manca de recursos, opten per aquesta forma d’aprenentatge.
Quins avantatges té? L’e-learning ofereix tots els avantatges de la formació a distància, més uns de nous:
L’alumne/a pot seguir els cursos al seu ritme, en l’horari i al lloc que li vaig millor.
Normalment, el cost sol ser molt menor que els cursos presencials.
El material està penjat a Internet, de manera que hom pot estalviar en llibres, diners, paper, espai...
Es dóna una comunicació virtual amb el professor i amb d’altres alumnes, explorant les possibilitats d’interacció que ofereix la xarxa: fòrums, consultes on line, etc. Es molt més interactiu que la pura formació a distància tradicional.
Permet que qualsevol persona, des de qualsevol indret del món, pugui accedir a la formació, mentre compti amb un ordinador i connexió a Internet.
Amplia el camp d’acció de les ONG.
Afavoreix la connexió entre diferents entitats, l’intercanvi i la creació de xarxes.
Cada cop més, les entitats del tercer sector ens veiem obligades a professionalitzar la nostra tasca. Ja siguem voluntaris o personal remunerat, hem de treballar amb qualitat. Això requereix que, com en tota ocupació laboral, necessitem d’una formació contínua en diferents àmbits.
Els col·laboradors de les entitats socials podem necessitar formació en dos sentits:
Formació específica relativa a la tasca que desenvolupem. Per exemple, sanitària, psicològica, tècnica, artística, etc.
Formació relativa a la bona gestió i funcionament de l’entitat. Per exemple, lideratge, gestió de recursos, voluntariat, captació de fons, etc.
El món canvia molt de pressa i les entitats no lucratives no podem perdre el tren de l’evolució humana. Cal que ens formem i estiguem preparades per afrontar els reptes que se’ns plantegen i se’ns continuaran presentant en un futur molt proper.
¿Què ofereix ARSIS? ARSIS va néixer el 1994, com petita associació de barri, amb una ferma voluntat de propiciar un canvi positiu de millora en el seu entorn social. Des d’aleshores, ha desenvolupat més de deu projectes, adreçats a infància, joves, dones, persones aturades i, més darrerament, a immigrants.
Després d’una trajectòria molt intensa, algunes persones i entitats ens van recomanar d’oferir a d’altres associacions la nostra experiència i saber. Així és com van dissenyar els primers cursos adreçats a organitzacions sense afany de lucre, tant en versió presencial com virtual. Ajudats per alguns consultors col·laboradors, grans experts en gestió d’entitats i de recursos humans, hem elaborat diversos cursos que ara volem oferir a través d’Internet.
Els nostres cursos estan basats en la nostra pròpia formació i experiència, són molt pràctics i volen resultar útils i pedagògics per als seus alumnes. El nostre desig és oferir una formació pràctica i de qualitat que ajudi altres ONG a millorar la seva gestió i a incrementar els seus recursos, per tal que puguin acomplir satisfactòriament la seva missió.
Podeu consultar alguns dels nostres cursos en l’aula virtual d’ARSIS, http://formacion.arsis.org.
Actualment estem treballant amb la Fundació Chandra, que ha creat el portal solidari SolucionesONG, www.solucionesong.org. A través de la seva plataforma és des d’on oferirem els cursos que ara presentem.
Durant els dos últims anys hem tingut més de cinc cents alumnes de tot el món. La relació amb aquests alumnes continua després del curs a través d’un llistat de correu anomenat l’Anell Solidari, on es passa molta informació sobre ajuts, subvencions, recursos útils per a les entitats, notícies i fins i tot oportunitats laborals i de partenariat.
ARSIS ofereix cinc cursos on line.
Curs pràctic de captació de fons (ideal per als qui comencen o volen organitzar-se!).
Curs avançat de captació de fons (especialment, fons privats).
Curs de gestió del temps (recomanat per persones estressades amb moltes obligacions).
Curs de voluntariat i lideratge (ideal per a líders i dirigents de voluntaris i personal).
Curs de direcció per valors (idoni per a dirigents).

ITE-123. Llum i aliment

Les paraules dels malvats són trampes mortals; les dels justos salven la gent.
Proverbis 12, 6).

ITE-123. Correspondència missionera

El diumenge 11 i el dimecres 14 de novembre hi va haver terratrèmols a Xile. Mn. Jorba ens ho explica des de Calama:
He trigat a escriure-us i contestar tants missatges vostres preguntant pels efectes del fort terratrèmol d’ahir, dimecres, al migdia. Vam quedar sense llum i jo, sense internet. Aqui a Calama tot va quedar en un fort ensurt.
On hi ha hagut més problemes ha estat molt a prop: al campament del salitre de “María Elena” i a la ciutat portuària de Tocopilla. Dues terceres parts de les cases han caigut. Dues dones van morir.
Ja sabeu que som al desert i hi vivim poca gent (comparat amb la zona del centre de Xile) Aixó explica els pocs morts. Procurem ajudar a tants afectats. Avui visita la zona, la nostra presidenta Bachellet amb alguns ministres. Els xilens ja estan acostumats als “temblores” i terratrèmols.
Aprofito per comunicar-vos que ja tenim aquí a Mn. Enric Olivé, després de la seva operació de despreniment de retina que li van fer a Santiago fa més d’un mes.
Pregueu, també vosaltres, per tants xilens del nord, que ho han perdut tot, al caure les seves humils cases. Continuo tenint “malalt” el meu ordinador. Us escric des d’un altre aparell.
Una forta abraçada del vostre amic “xilé” que comparteix les esperances i tristors d’aquests germans i germanes nostres.

Posteriorment, Mn. Jorba ens ha fet arribar la seva habitual circular per els diades d’Advent i Nadal:
Ja tornem a ser al temps d’Advent, preparació de la gran festa del Nadal. També aquí, al desert, es planten arbres de plàstic amb farina com a neu. La gent té a casa seva petits pessebres, davant dels quals es canta i balla durant el temps nadalenc. A la nit de Nadal, espero tenir l’altar rodejat d’un centenar de “Nens Jesús” que “han d’anar a la missa del gall” per poder-los venerar després a casa seva. M’han dit que, a Catalunya, els immigrants sud-americans van introduint també aquesta tradició, que “fa anar a missa”, també, als qui porten les imatges de l’Infant de Betlem.
Us desitjo a tots un Bon Nadal. Ho faig amb unes paraules del document dels bisbes d’Amèrica Llatina i el Carib, reunits al Brasil, fa poc: “Conèixer Jesús és el millor “regal” que pot rebre una persona. Que nosaltres l´hagim trobat, és el millor que ens ha passat a la vida. Donar-lo a conèixer amb la paraula i les obres, és el nostra gran alegria”.
Enguany no vindré a passar amb vosaltres les festes nadalenques. Si a Déu plau, penso viatjar d’aquí a un any per celebrar amb els parents i amics els meus 75 “anyets” de vida. Espero participar, a mitjans del proper gener, a la trobada dels capellans espanyols que treballem a les Amèriques. Serà a La Habana (Cuba). De fet, encara no s´han aconseguit els visats d’entrada a l’illa. Devem ser sospitosos... Aquestes trobades es tenen cada dos anys. A la darrera, celebrada a Cochabamba (Bolívia), ja hi vaig assistir.
El fort terratrèmol de fa un mes, que va afectar el nostre nord, va enrunar la majoria de les cases de la ciutat: el port de Tocopilla i el campament del salitre de Maria Elena. A Calama es va sentir molt fort, però els efectes van ser molt petits. Tot Xile, començant pel govern, s’ha compromès i ja tenen un hospital de campanya i moltes casetes provisionals, mentre s’en construeixen de noves, que puguin aguantar els forts moviments sísmics que, tot sovint, afecten les diferents zones del nostre país.
La nostra parròquia de l’Assumpció de la Verge, com ja us he explicat en altres cartes, la formen tres barris. A cada un d’ells hi tenim una capella i ara, a dues d’elles, una comunitat de religioses: unes són de Veneçuela i les altres de Bolívia. A la central, hi visc jo. Això ens permet estar molt més atents i propers a la nostra gent. Per cert, les germanes bolivianes ja tenen força feina: el govern ha concedit una regularització dels milers d’estrangers que hi ha Xile, sobretot dels bolivians, que ara tindran “papers”. La casa de les monges s’ha convertit en un lloc de trobada i d’orientació per tants immigrants. Amb el bon preu del coure i la llibertat cívica, el nostre país s’ha convertit en terra d’esperança pels veïns que ho passen molt malament.
Ja sabeu que la propera mina de de Chuquicamata és la més gran del món “a tajo abierto”,
és un grandiós amfiteatre. Com que pertany a l’Estat, enriqueix tot Xile... menys Calama! Al costat de la mina hi vivien unes 30.000 persones que ara han baixat a la nostra ciutat i disposen d’unes cases molt maques (no s’assemblen pas a les de la nostra parròquia). Mn. Enric Olivé n’ha estat molts anys el rector i ara ha tancat l’església, ja viu aquí amb la seva germana Maria Rosa i es prepara per edificar un nou temple en mig de la gent que ha baixat a viure a Calama. La nostra ciutat ja compte amb 200.000 habitants. L’any 1963. quan hi vam arribar, en tenia només uns 50.000.
I la meva salut? Bona. Segueixo amb la dieta i les anàlisis diuen que la diabetis està controlada sense que hagi de prendre cap medicament.
Rebeu la meva felicitació i una forta abraçada,

Mn. Jordi Jorba

ITE-123. Noticia-Misión

La unidad de los bomberos voluntarios de la comunidad de los monjes benedictinos de Santa Otilia (Alemania) festejó el centenario de su fundación con una misa solemne en la iglesia de la abadía, celebrada por el abad. En los festejos participaron diversas unidades de bomberos a las cuales los monjes están ligados por una profunda amistad. Asistieron también dos miembros de los bomberos del Vaticano. Los invitados desfilaron, junto a la banda del monasterio, al lugar en donde se desarrolló un almuerzo para conmemorar el aniversario.
La unidad de los bomberos de la abadía de Santa Otilia se fundó en enero de 1907. Actualmente hay 19 monjes responsables de la seguridad no sólo del monasterio sino también de una escuela con 750 estudiantes, de una casa de ejercicios espirituales con 120 camas, una hacienda agrícola, varias bodegas artesanales y una casa editora, además de una parte de una autopista.
A los monjes bomberos los llaman para acudir en casos de emergencia en los alrededores del monasterio. Durante los primeros años de su fundación, según testimonia el archivo fotográfico, los monjes socorrían vistiendo siempre su hábito monástico, pero hoy disponen de un uniforme que responde a las normas de seguridad vigentes.

En el mes de julio fueron arrestados tres sacerdotes de la Iglesia Católica de Xiwanzi, en China al negarse a formar parte de la Asociación Patriótica Católica. Se escondían en casa de un fiel en Mongolia Interior para huir del arresto. Los tres sacerdotes son el padre Liang Aijun, de 35 años, del condado de Chong Li, el padre Wang Zhong, 41 años, del condado de Gu Yuan, y el padre Gao Jinbao, de 34 años, del condado de Shang Yi. Tras el arresto fueron encerrados en una jaula de acero. No podían hablar con nadie. La policía impidió algunas personas pudieran ofrecerles agua. Luego, fueron trasladados a un lugar secreto.
Por otra parte, la policía arrestó también al padre Cui Tai, de 50 años, de Shuangshu, en el condado de Zhuolu. Si bien las condiciones de su encarcelamiento no son claras, se sabe que el sacerdote tampoco se ha querido adherir a la Asociación Patriótica. Pertenece a la diócesis de Xuanhua.

Frente a los lamentables destrozos sucedidos en el Sur Chico de Perú tras el terremoto de agosto, las Obras Misionales Pontificias, a través de su Movimiento Juvenil Misionero, Jóvenes Sin Fronteras, está organizando una segunda campaña de solidaridad a favor de los hermanos del Sur, cuyo lema es “Dar la mano para compartir”.
La campaña tiene como fin trabajar bajo tres líneas de acción orientadas a mil personas: salud humana, salud ambiental y pastoral misionera. Para ello está previsto realizar durante dos días una labor de orientación y capacitación de las personas en las áreas señaladas a modo de ofrecer ayuda en temas necesarios para mejorar sus condiciones de convivencia y calidad de vida. Jóvenes Sin Fronteras espera además contar con el apoyo de las instituciones y personas que deseen contribuir a través de sus donaciones.

El 8 de diciembre del 2007, fiesta de la Inmaculada Concepción, el cardenal Gaudencio Rosales, arzobispo de Manila, inaugurará oficialmente la presencia de la nueva “TV María” en Filipinas que iniciará su transmisión en un canal satélite propio, para que esté a disposición de los fieles que dispongan de televisión por cable.
Su objetivo es difundir la Palabra de Dios, según explicó el jesuita James Reuter, director de la Oficina de Medios de Comunicación de la Conferencia Episcopal, quien afirmó que los medios de comunicación son el púlpito del mundo moderno, son el umbral de la nueva evangelización.
Radio María se dirige a todos: jóvenes, ancianos, pobres y ricos, intelectuales y personas poco instruidas; cristianos, musulmanes, budistas y ateos.

ITE-123. Si la vida et dóna llimones... fes llimonada!


Sara Antoja Xirau

Algú em va escriure un dia: “Si la vida et dona llimones... fes llimonada”. Encara ho recordo, era en una festa del meu aniversari, i m’ho va deixar escrit en una targeta d’aquestes de felicitació. En el primer moment, en llegir la frase, vaig trobar-la buida, sense sentit, com qui escriu qualsevol frase. Però amb el pas del temps, he descobert que té un significat ple, carregat de vida, de simbolisme.
Sovint li dono voltes: llimones? llimonada? Sona absurd. Què són les llimones? Doncs tot allò amb què ens trobem al llarg de la vida: la gent, les situacions, els llocs, els problemes, les alegries, els entrebancs, les pèrdues, les trobades, els retrobaments, tot. I la llimonada? Doncs el suc que em podem treure de tot això (mai millor dit).
Tinc el convenciment que tot allò que ens passa i tothom que ens trobem pel camí és per algun motiu. Aquelles persones amb qui coincidim durant la vida, qui sap si ens poden aportar alguna cosa, alguna vivència, però si no em fem llimonada i la tastem, no ho sabrem.
És una manera de convertir tot allò negatiu, en positiu. Perquè sovint les llimones trobades ens poden semblar que no serveixen per a res. Les abandonem, les deixem a una banda del camí sense gairebé ni mirar-les i seguim avançant, sense mirar enrere. Moltes vegades és perquè potser en comptes de llimones esperàvem o desitjàvem trobar peres. Però, tal com diu la dita, no podem demanar peres a l’om, hem d’esperar de la vida només el que ens pugui donar.
Però si agafem les llimones, les portem amb nosaltres i en fem llimonada, potser descobrim quelcom que no sabíem que existia.
Aprendrem coses que ni ens imaginàvem, sentirem coses que no havíem previst, ens enriquirem personalment i intel•lectualment, i afegirem experiència i maduresa al nostre currículum de vida.
Sí, hi ha llimones que són petites i lletges, però ens sorprenen per dintre sent sucoses. Algunes són precioses, grosses, i brillen, però quan les obrim descobrim que són les més aspres i que necessiten que hi afegim molt de sucre per part nostre si en volem fer llimonades. N’hi ha que són cultivades en sèrie, amb pesticides i altres mètodes artificials. D’altres creixen en horts i són mimades pels pagesos que en tenen cura. Algunes estan podrides per dins. D’altres tenen un no sé què especial que fa que la seva llimonada sigui la que ens sembli la més bona del món.
Sigui com sigui, doni el que ens doni la vida (llimones, taronges, peres, maduixes o pebrots), hem de gaudir de tot allò que ens envolta, de tot el que tenim. I també admetre que, al cap i a la fi, encara que siguem tots diferents, tots som fruites. Hem de saber trobar un estat de pau, de llibertat amb nosaltres mateixos i amb allò que ens envolta. Perquè ja ho diu la dita: més val poma golden coneguda que pera llimonera per conèixer... o no era així?

ITE-123. Nou llibre: COMO CURAR LOS SENTIMIENTOS NEGATIVOS

Autora: Montse de Paz
Doss Ediciones (Sevilla, 2007)

En aquest llibre, Montse de Paz exposa de manera planera i senzilla unes reflexions per reconèixer, aprofundir i guarir sentiments i actituds negatives que ens dificulten la vida. L’autora parteix d’una premisa: totes les persones naixem amb les qualitats necessàries per estimar i assolir la felicitat. Però aquestes qualitats, igual que el cos i la ment, s’han de cultivar i educar. Els sentiments són forces potents que ens impulsen i motiven. Ben conduïts, donen passió i bellesa a la nostra vida. Però els sentiments malalts o “negatius” causen danys a la persona que els sent i a les qui viuen al voltant. Per aquest motiu convé conèixer-los i saber com afrontar-los.
El llibre aborda set sentiments negatius, dels quals l’autora fa una diagnosi, un aprofundiment i unes propostes de tractament per assolir la curació emocional. Finalment, dedica un capítol a les dones convidant-les a desprendre’s d'algunes actituds autolimitants i a desenvolupar totes les seves capacitats com a ésser humà.
Aquest llibre actualment és a la venda a la Llibreria Excellence de Barcelona. Properament estarà disponible a La Casa del Libro y El Corte Inglés. També es pot adquirir per internet.
Montse de Paz Toldrà, nascuda a Lleida el 1970, és llicenciada en filologia anglesa i compta amb una experiència de més de 15 anys treballant a diverses organitzacions humanitàries. Actualment viu a Badalona i és co-fundadora i directora de la Fundació ARSIS. Té un blog d’espiritualitat y el seu correu electrònic és montse@arsis.org.

ITE-123. Va de contes: La venedora de llumins

Adaptació del conte de Hans Christian Andersen



Quin fred! Queia la neu i la nit estava arribant. Era la nit de Nadal. Enmig del fred i la foscor, una pobre nena va passar pel carrer amb el cap i els peus nus.
De fet, quan havia sortit de casa, tenia sabates però no li havien durat massa estona. Eren unes sabatilles enormes que la seva mare ja havia fet servir: tan grans que la nena les va perdre en afanyar-se a creuar el carrer perquè no la trepitgessin els carruatges que anaven en direccions oposades.
La nena caminava, doncs, descalça, i tenia els peus vermells i blaus del fred. Portava al davantal, que era molt vell, algunes dotzenes de capses de llumins i en portava una a la mà com a mostra del gènere que venia. Era molt mal dia: no havia tingut cap comprador i, per això, la nena no havia guanyat ni un cèntim.
Tenia molta gana, molt de fred i un aspecte miserable. Pobre nena! Els flocs de neu es posaven sobre els seus llargs cabells rossos. Veia lluir les llumetes a través de les finestres, l’olor dels rostits se sentia per tot arreu. Era la nit de Nadal, i en això pensava la nena infeliç.
Es va asseure en una plaça i es va arraulir en un racó entre dues cases. El fred s’apoderava d’ella i entumia els seus membres, però no s’atrevia a presentar-se a casa seva. Hi hauria tornat amb tots els llumins i ni una sola moneda. La seva madrastra l’hauria maltractat i, a més, a casa seva també hi feia molt de fred. Vivien sota la teulada i el vent hi bufava amb fúria, tot i que les esquerdes més grans havien estat tapades amb palla i draps vells.
Les seves manetes estaven gairebé mortes de fred. Quin plaer li causaria escalfar-se amb un llumí! Si s’atrevís a treure’n un de sol de la capsa, a rascar-lo contra la paret i a escalfar-se els dits! Va treure’n un i va encendre’l. Com il•luminava i com cremava! Desprenia una flama clara i calenta com la d’una espelma quan la va envoltar amb la seva mà. Quina llum tan bonica! La nena va creure per un moment que estava asseguda al costat d’una gran xemeneia, adornada amb boles i coberta amb una capa de llautó lluent. Cremava el foc d’una forma tan bonica! Escalfava tan bé! Però tot s’acaba en aquest món. La nena va estendre els seus peus per escalfar-los també, però la flama es va apagar.
Va fregar un altre llumí contra la paret, i va cremar i brillar com la primera vegada. Allà on la llum va caure sobre la paret es va fer tan transparent com una gasa. A la nena li va semblar veure una habitació on una taula estava coberta per unes estovalles blanques i fines porcellanes, i sobre les quals un gall d’indi rostit i farcit exhalava un perfum deliciós. De sobte va tenir la il•lusió que l’au saltava del plat al paviment i rodava fins arribar als seus peuets. Però el segon llumí es va apagar i no va veure davant seu més que la paret impenetrable i freda.
Va encendre un altre llumí. Llavors va veure’s asseguda a la vora d’un magnífic pessebre. Era més ric i més gran que tots els que havia vist aquells dies en els aparadors dels més rics comerços. Mil llums brillaven als arbres, els pastors semblaven moure’s i somriure a la nena. Aquesta, bocabadada, va aixecar les dues mans i el llumí es va apagar. Totes les llums del naixement es van elevar i va comprendre llavors que no eren més que estrelles. Una d’elles va deixar una estela de foc al cel.
─ Això vol dir que algú ha mort ─va pensar la nena, perquè la seva àvia, que era l’única que havia estat bona amb ella, però que ja s’havia mort, li havia dit moltes vegades: “Quan cau una estrella és que una ànima puja fins al tron de Déu”.
La nena encara va fregar un altre llumí a la paret i va creure veure una gran llum, enmig de la qual estava la seva àvia amb un aspecte sublim i radiant.
─ Àvia! ─va cridar la nena─ Porta'm amb tu! Quan s’apagui el llumí sé molt bé que ja no et veuré més! Desapareixeràs com la xemeneia, com l’au rostida i com el bonic naixement!
Després es va atrevir a fregar la resta de la capsa, perquè volia conservar la visió de l’àvia, i els llumins van deixar anar una claredat molt intensa. Mai l’àvia li havia semblat tan gran ni tan bonica. Va agafar la nena per sota el braç i les dues es van elevar fins un lloc on no hi fa fred, on no es passa gana ni tristesa: fins al tron de Déu.
Quan va arribar el nou dia, la nena seguia asseguda entre les dues cases, amb les galtes vermelles i un somriure als llavis. Morta, morta de fred la nit de Nadal! El sol va il•luminar aquell tendre ésser arraulit amb les capses de llumins, una de les quals havia cremat completament.
─ Ha volgut escalfar-se, pobreta! ─ va dir algú.
Però ningú va poder saber les boniques coses que havia vist ni enmig de quin resplendor havia entrat amb la seva àvia al regne dels cels.

ITE-123. Racó inter@ctiu

Per consultes i/o suggeriments per aquesta secció podeu enviar
un e-mail a Toni Morata

En aquest número volem incorporar algunes pàgines web més dinàmiques, que actualizen els seus continguts gairebé diariament. A alguns us sonarà el nom de “blog”. Es tracta d’iniciatives individuals que van comentant els esdeveniments més significatius de l’actualitat, amb un esperit crític que convida a reflexionar més enllà de la notícia. Com en el món real, el virtual té espai per a tothom i et pots trobar qualsevol cosa. En aquesta edició us recomanem uns blogs de “confiança”, el primer, amic personal meu.

RECOMANACIONS

1. Cambia el mundo
Es poden veure les notícies i articles més recents així com accedir a l’historial que s’ha anat publicant mitjançant una sèrie d’enllaços que els classifiquen per temes (entre parèntesis s’indiquen el número d’articles relacionats amb aquell tema):
aborto (24), abstinencia (1), arte (2), bioética (18), blog (3), ciencia (10), ciencia, fe (2) cine (5), civilización (15), clonación (2), comunicación (10), comunismo, (2), cultura (7), de Prada (3), deporte (3), enseñanza (19), EpC (16), España (1), eutanasia (11), familia (6), fe (8), feminismo (1), historia (7), humor (5), Iglesia (12), inmigración (1), jóvenes (5), laicismo (16), leyenda negra (4), libros (10), literatura (2), medios (2), moda (1), moral (1), música (4), podcast (2), Polonia (1), política (13), pornografía (2), premios (2), relativismo (5), religión (21), sexualidad (3), sida (1), sociedad (41), solidaridad (4), terrorismo (2), Venezuela (3), verdad (6).
Altres seccions destacades: enllaços a pàgines webs recomanades (algunes les anirem comentant en properes edicions); enllaços a altre blogs; enllaços a documents d’interès.
Us animem també a navegar per les altres seccions de la web.

2. We six and the city
Pels més joves i aquells que busquin una excusa per practicar anglès (ho podeu recomanar a d’altres si no és el vostre cas) tenim un blog entretingut. És una iniciativa d’una mare de família catòlica de Nova York (EEUU) amb 4 fills que explica les peripècies del seu dia a dia en una gran ciutat, amb les escoles, la feina, els amics…
El nom del blog “We six and the city” (Nosaltres sis a la ciutat) ha estat escollit com a paròdia a la sèrie americana “Sex in the city”, traduïda com “Sexo en Nueva York”.
Seccions destacades: de forma similar a l’anterior blog, també es fan referències i enllaços a d’altres blogs, a l’arxiu del diari que s’ha anat escrivint en els darrers anys, llibres de lectura que està llegint o ha llegit l’autora del blog, recomanacions de pel•lícules, galeria d’imatges familiars, etc.

Aquests blogs, permeten interactuar i deixar les teves opinions en els diferents articles així com intercanviar comentaris amb l’autor.

ITE-123. El si virginal de Maria ens donarà el Salvador

Mn. Miquel

Maria, Verge tan feliç,
Rebeu en vostre si tan pur
El Verb diví, font de salut,
Que neix del Pare eternament.

Ara us ombreja des del cel
El do fecund de l’Esperit
Perquè porteu el Crist, Senyor,
El Fill de Déu, al Pare igual.

Vós sou la porta del sagrat
Temple, que closa remeneu
I sols al Príncep divinal
Obriu, submisa, els bells batents.

El Senyor nat ans que l’estel,
Que als vells profetes fou promès
I anunciava Gabriel,
Fins a la terra ha davallat.

Tots alegreu-vos, àngels sants,
I tots els pobles n’hagin goig,
L’Excels se’n ve tot humilment
A salvar allò que era perdut.

A vós, Crist, rei piadós,
I al Pare sigui tot honor
Amb l’Esperit consolador
Enllà dels segles sempiterns.

(Himne d’autor desconegut del segle X o anterior. De l’himnari litúrgic llatí-català a cura de Josep M. Bellpuig)

Desitgen a tots els subscriptors i lectors d’aquesta revista missionera i parroquial un Sant Nadal, bones festes i venturós Any Nou.

ITE-123. Informació parroquial

Notícies de la Parròquia de la Mare de Déu de Lourdes de Badalona

Els màrtirs, signe d’esperança
El poble cristià ha viscut amb goig les celebracions festives de la beatificació dels 498 màrtirs de tota Espanta, que va tenir lloc recentment a la plaça de Sant Pere del Vaticà, a Roma. Hi vaig tenir el goig de ser-hi present.

Col•lecta de Càritas Diocesana
Amb motiu del Nadal, cada any es fa aquesta col•lecta extraordinària per ajudar a pal•liar les necessitats de tantes i tantes famílies i persones que truquen a les portes de Caritas Diocesana. Sapiguem ser generosos.

Campanya d’aliments pel Nadal
Cada any té lloc, en el temps d’Advent dins Nadal, aquesta Campanya d’aliments a favor de les famílies o persones més necessitades del nostre entorn social. Ens ajuden quasi la totalitat de la feligresia, alguns col•legis i associacions de veïns.

Missa del Gall
Tindrà lloc el dilluns dia 24 a les 12 de la nit. Acabada la missa, hi haurà un refrigeri a la planta primera de l’edifici parroquial.
El dia de Nadal les misses seran a les 11,15 i a les 12,30. Per la tarda no n’hi haurà.
El dia de Sant Esteve només hi haurà missa al matí a les 10,15.

Rober tancat
Amb motiu d’aquestes festes nadalenques, el Rober de la Parròquia restarà tancat fins passat la diada de Reis.

Capella de Sant Lluís de Manresà
Des del dia de Nadal fins la diada de Reis, la missa al matí dels diumenges i festes de precepte serà a les 10 h.


ITE-123. Què són els estels?


Carmina Bassagaña



D’estels només n’hi ha un.



Quin Estel!


L’Estel formós que era a les altures,
un jorn esquinçà el cel sense brogit
i Maria l’abraça aquesta Nit,
enmig de cants i resplendors molt pures.

Oh, l’orfandat de l’home que va a obscures!
cercant sense repòs l’Estel delit,
de ses nafres, ai!, quan ha delinquit,
no en vénen més que mals i desventures.

I si l’estrella dels tres Mags s’apaga,
i si el Rei de les estrelles van occir,
alegrem-nos que no és pas per a morir;
viurà d’Adam la moribund nissaga.

Que pugui de l’Estel, sense mesura,
contemplar-ne a Betlem el resplendor,
que el meu cor és ple d’angoixa i de tristor
i no li dóna conhort cap criatura.

ITE-123. Ya puede escucharse Radio María en Cataluña

Los diales, siempre en FM, son los siguientes:
Barcelona 94.6
Vallés Occidental: 93.3
Tarragona: 101.80
Girona: 92.4
Lleida: 98.7

Ahora estamos en el proceso del control de calidad de la señal de radio.
Por favor, haznos saber qué tal se escucha en tu casa, en tu trabajo, en el coche, etc. Mándanos tu mail.
También puedes escucharla en internet.

Tenemos que dar a conocer esta radio. ¡Pasa esta buena noticia a todos tus contactos, corre la voz!
Si quieres ser voluntario, contacta con nosotros.

ITE-123. XXIII Tómbola Missionera

Durant la tarda del dissabte 27 d’octubre i el matí del diumenge 28, es va celebrar la Tómbola que cada any organitza el Servei Missioner a l’entrada del temple parroquial.
La recaptació va ser de 641 euros (106.406 pessetes) una quantitat lleugerament inferior a la de l’any passat i una mica lluny de la de 2005, que va ser de 685 euros, la més alta de totes les edicions de la tómbola.
Els guanys, com s’ha fet sempre, es lliuraran íntegrament a la Delegació diocesana de Missions, com aportació especial amb motiu de la diada del Domund.
Donem les gràcies a la participació generosa de les persones que van comprar els números i també a les empreses i comerços i alguns particulars que ens van proporcionar els objectes destinats a premis.
Aquests són els comerços i empreses que han col·laborat aquest any:

Anís del Mono
Associació Internacional de Voluntariat
Basi S.A.
(Lacoste)
Bodegas Pinord, S.A. (vins i caves)
Caixa Laietana
Enrique Calicó Bosch
Cobega, S.A.
(Coca-cola, Fanta)
Farmàcia Maria Dolors Xirau Vergés
Isdin, S.A.
(especialitats dermatològiques)
Nestlé España S.A. (bombons)

ITE-123. Notícies que fan pensar




Comentades per G.B.S.


La procedència de les cèl·lules mare
Dos investigacions semblants però fetes separadament al Japó i als Estets Units, han arribat a la mateixa conclusió: les cèl·lules adultes poden fer-se servir per obtenir cèl·lules pluripotencials, és a dir les anomenades cèl·lules mare, i no hi ha necessitat d’utilitzar embrions humans.
En els dos casos, s’ha treballat amb cèl·lules de la pell. Shinya Yamanaka, profesor de la Universitat de Kyoto va experimentar amb cèl·lules obtingudes de la pell d’una dona de 36 anys i d’un home de 69. James Thomson, de la Universidad de Wisconsin, les va obtenir d’un nadó.
També, fa poc, Ian Wilmut, el creador de l’ovella Dolly va declarar, en una publicació científica que deixava de fer estudis amb embrions ja que no són eficients ni rendibles i rebutjava els mètodes de transferencia nuclear, que són la base de la clonació perquè a partir d’ara es dedicaria només a les cèl·lules mare adultes.
Les cèl·lules mare aconseguides amb la tècnica del profesor Yamanaka, que s’anomena desdiferen-ciació o reprogramació tenen pluripotencia intuida, i això vol dir la capacitat de convertir-se en qualsevol teixit de l’organisme. Per tant, tenen les mateixes propietats que les cèl·lules que s’obtenen d’em-brions que posteriorment són destruits. No cal doncs seguir utilitzant-los.
Un altra avantatge d’aquestes cèl·lules mare és que, si es fan servir per tractament terapèutics, com transplantaments, no hi ha la possibilitat del rebuig immunològic perquè provenen del mateix pacient.
Davant d’aquestes evidències, cal preguntar-se quins interessos poden tenir els científics que encara segueixen investigant, i destruint, embrions humans.

ITE-123. Finestra jove

Pregària tot caminant
per
llmb

14. CONQUERINT LA LLIBERTAT
He nascut per a ser lliure!
No haig de ser esclau de ningú ni de res, ni tan sols de mi mateix.
La veritable història de l’home és la història de la seva llibertat. L’home comença realment a viure quan la seva llibertat comença a donar els primers passos. Abans d’això és la prehistòria de la persona. Sense llibertat l’home no és home, és un robot, una cosa, un número.
La llibertat és un dret, però també una exigència, un deure. La joventut és, per naturalesa, set ardent de llibertat.
Però sé, Senyor, que hi ha una frontera entre llibertat i llibertinatge; i em fa por no saber sempre distingir-la.
Tu, Senyor, ets la Veritat i la Llibertat absolutes. Per això ens has dit a l’Evangeli que “la veritat us farà lliures”. Jo vull la llibertat per a i i per als altres. Però no vull caure en el llibertinatge que trepitja la llibertat aliena.
Et demano, Senyor, que m’ajudis a viure plenament la llibertat, a estimar-la, a lluitar perquè tothom en tingui. Però que no traspassi mai la frontera del llibertinatge, que sigui conscient que la meva llibertat no ha de malmetre la llibertat dels altres.

ITE-123. Què deiem ara fa 10 anys?

Un bonic dibuix del dinar de Nadal, original de Dolors Molí era la portada del número 63 de la revista ITE de novembre-desembre de 1997. Aquest mateix dibuix es va fer servir com a model d’una de les postals nadalenques que cada any editava el Grup Missioner.
El títol de l’editorial de Mn. Miquel era: “Nadal i les Sagrades Escriptures”.
A la “Correspondència missionera” es comentava una carta que ens havia enviat Sor Maria Pons des de Madagascar.
Noticia-Misión de Q.Z.E. ocupava una pàgina.
“Selección de lecturas” era una secció a càrrec de M. Carme Samaranch. Es publicaven fragments del llibre “Nosotros, hijos de Dios” de Joseph Lucas.
El tema de la secció “Opinions” era: “Els reptes actuals de la bioètica” i les aportacions que es van rebre estaven signades per José María Simón Castellví, president de Metges Cristians de Catalunya, Francesc Abel Fabre, director de l’Institut Borja de Bioètica, i M. Victoria González Dou, infermera membre de ProSac (Pastoral de la Salut).
La frase de “Llum i aliment, les paraules de la Bíblia” era de Provervis, 4, 20-23.
Vicenç Benedicto signava l’article “Nadal dels nostres temps”.
Es publicava un nou fragment de l’encíclica “Tertio milennio adveniente”.
A les pàgines centrals hi havia un calendari de 1998.
Les “Notícies que fan pensar” de G.B.S. tractaven els temes: “L’afany de diners fa desenterrar morts” explicant que una dona demanava que li fessin proves de paternitat al cadàver d’un cantant famós; “Una intransigència inexplicable”, comentant el cas d’un musulmà de Girona que no permetia que les seves filles anessin a classe de música i de gimnàstica, una situació que ara malauradament segueix succeint; i “El control mundial de la contaminació” fent-se ressò dels acords de Kioto que encara ara s’estan intentant aplicar sense que tothom hi vulgui estar d’acord.
Signat per Cristina, l’article “Madre Teresa de Calcuta: misionera” sintetitzava la gran tasca que havia desenvolupat aquesta gran dona.
Hi havia una petita crònica de la visita que el Grup Missioner havia fet a la parròquia de Santa Tereasa de Gavà d’on era rector Mn. Pau Delgado.
La Tómbola Missionera havia fet la seva XIII edició amb el resultat econòmic més alt de la seva història: 73.681 pessetes.
També es va celebrar el V Nadal Missioner, amb una exposició sobre la Mare Teresa de Calcuta, la projecció de la pel·lícula “La ciudad de la Alegría” i la venda de llibres de temàtica religiosa i social, manualitats i felicitacions nadalenques.
La col·laboració de Sor Lucía Caram era una “Sopa de letras” consistent en trobar 16 paraules de capítol 3 de l’evangeli de sant Lluc.
La Informació parroquial, la secció “Què dèiem ara fa 10 anys?”, l’ITEglífico i el “Diccionario de pensamientos” tancaven el número.

ITE-123. Endevinalla bíblica

Joan B. Trifao
Ester és una noia jueva que esdevé l’esposa del rei dels perses. El primer ministre, molest pel comportament pietós de l’oncle d’Ester, aconsella a al rei que ordeni l’extermini del poble jueu, però ella evita la catàstrofe. Un dels personatges d’aquesta història es diu Mardoqueu. Qui és?
A - El rei dels perses
B - El primer ministre
C - L’oncle d’Ester
D - No hi ha cap personatge amb aquest nom
Si no recordes la resposta, la pots trobar rellegint aquest bonic llibre de l’Antic Testament. Després, la pots comprovar a la pàgina 12 d’aquest mateix número de la revista.

ITE-123. L'acudit


─ Com es pot evitar que la llet es faci agre?
─ Mantenint-la dins de la vaca.

ITE-123. ITEglífico

E.F.

La respuesta a este jeroglífico es la actividad, en beneficio de la comunidad, que llevan a cabo los monjes alemanes de Santa Otilia.

bueno (en catalán) + 1000 + encima (al revés y sin orden)

Si no has descifrado la respuesta, puedes encontrar ayuda en las páginas de este número de ITE.

ITE-123. Solució a l'Endevinalla bíblica i a l'ITEglífico

Solució a l’Endevinalla bíblica: C
Solución al ITEglífico: BOMBEROS

12 d’octubre del 2007

ITE-122. Tema Clau: Els biocombustibles ¿una solució o un problema nou? - I

Lluís Duque Vallejo
Estudiant d’Enginyeria Química




Es dóna el nom de biocombustible als combustibles d’origen biològic. Aquesta definició podria incloure el petroli perquè procedeix de restes fòssils d’éssers que van viure fa milions d’anys. Però s’entén com a biocombustible el que s’ha obtingut de manera renovable a partir de restes orgàniques. En realitat, és la primera font d’energia que va conèixer la humanitat. La fusta i, fins i tot els excrements secs, són biocombustibles. La fusta dels boscos, ben administrada pot ser un recurs renovable i, mal administrada, provoca un desastre ecològic.
Tota substància que pot ser oxidada produeix energia. Si la substància és d’origen vegetal, quan es crema torna a l’atmosfera el biòxid de carboni que la planta va captar de l’aire quan era viva. Per tant, des d’un punt de vista ecològic és un sistema que respecta el medi ambient, perquè no hi ha un augment net de gasos d’efecte hivernacle. L’energia que es consumeix quan es crema aquest producte procedeix en darrera instància de la llum del sol. Les plantes, gràcies a la fotosíntesis retenen energia y biòxid de carboni en molècules orgàniques riques en carboni i hidrogen. És, per tant, una forma d’energia solar indirecta. Així doncs, els biocombustibles han de ser una de les possibles solucions al problema del canvi climàtic perquè redueixen les emissions de gasos d’efecte hivernacle.
Amb una mecànica adequada, gairebé qualsevol substància orgànica líquida o gassificable es pot utilitzar en un motor d’explosió interna com són els dels automòbils actuals. N’hi ha dos tipus de motors: el de cicle Otto i el de cicle Diesel. Els primers cremen benzina i els segons gas-oil. Però, amb petites modificacions, tots dos tipus de motors poden cremar altres combustibles com l’alcohol en el lloc de la benzina o esters greixosos o olis vegetals en el lloc del gas-oil. Als Estats Units es va fer una llei de política energètica l’any 2005 que proposa la producció de 30.000 milions de litres d’etanol i biodiesel pel 2012; això representaria un 5,75% de las necessitats totals de combustible pel transport.
Pels motors de cicle Otto es pot utilitzar alcohol etílic procedent de la fermentació del sucre. De fet, se’n pot afegir directament a la benzina en un petit percentatge (15%) sense que calgui modificar el motor. Si es vol utilitzar a altes concentracions (fins al 85%) s’han d’introduir modificacions en el motor, canviant el sistema de carburació o regulant el sistema d’injecció. La idea no és realment nova, perquè ja els primers prototips de motors tipus Otto funcionaven amb alcohol. Naturalment, cremar alcohol produeix molts menys contaminants que la benzina. En alguns països, ja és habitual afegir regularment alcohol com un additiu a la benzina corrent per reduir la contaminació que causa la seva combustió.
Aquest alcohol, en els Estats Units s’extrau del blat de moro i en el Brasil es treu de la canya de sucre. Per poder disposar de molta quantitat de sucre transformable en alcohol sense afectar les produccions de canya de sucre, remolatxa o blat de moro, seria interessant poder-lo obtenir de la cel·lulosa, la substància que es troba a totes les plantes i els dóna rigidesa. Químicament, la cel·lulosa no és altra cosa que una cadena llarga formada per anelles de glucosa. Llavors, qualsevol residu vegetal es podria transformar en sucre i després en alcohol, mitjançant una fermentació per llevats i una destil·lació. Transformar la cel·lulosa en sucre no es fàcil perquè fa falta un sistema que trenqui la seva llarga cadena molecular i alliberi les petites peces que la formen. Aquest trencament de la cadena el fan uns enzims que es poden manipular industrialment però tenen un preu molt alt.
Actualment s’està investigant un sistema que pot fer baixar el cost del procés i que consisteix en substituir els dos passos (ruptura de la cel·lulosa en un ambient ric d’oxigen en presència dels enzims i posterior fermentació amb llevats) per una sola reacció en la que intervenen microorganismes genèticament manipulats que poden obtenir directament etanol de la cel·lulosa.
Amb aquest sistema, totes les restes de vegetals serien útils com a font de cel·lulosa: serradures, palla, gespa, encenalls de fusta, paper, fulles d’arbres, etc.
Pel que fa als motors Diesel, ja fa temps que s’estan fent proves amb olis vegetals. Qualsevol tipus d’oli o de greix pot servir i, de fet, actualment s’experimenta amb els olis dels fregits procedents de restaurants. És una “matèria primera” que es pot obtenir de franc perquè als qui la produeixen els costa desprendre’s legalment del producte.
També es pot utilitzar l’oli que s’obté directament d’algunes plantes com la soja o el gira-sol, però s’ha de compatibilitzar amb els requeriments pel consum humà. Es pot utilitzar directament un oli vegetal en un motor Diesel, però cal introduir modificacions en el motor. Un dels inconvenients és que aquests olis es congelen a temperatures moderadament baixes.
El sistema més habitual és la transformació dels olis vegetals mitjançant un procés d’esterificació. A partir d’alcohol metílic, hidròxid sòdic i l’oli vegetal s’obté un éster que es pot utilitzar directament en un motor Diesel sense modificar. En el procés s’obté glicerina com a subproducte que serveix per altres aplicacions.
Aquesta transformació ja fa temps que es practica en alguns llocs per procediments casolans rudimentaris. Actualment ja hi ha empreses que s’encarreguen de reciclar olis usats i els transformen en biodiesel.
No cal dir que si la posada en pràctica dels biocombustibles rep una bona empenta en els propers anys, s’haurà tirat endavant una de les mesures més importants per pal·liar l’efecte hivernacle i potser també es contribuirà a disminuir els efectes del canvi climàtic. Però cal que tot això s’apliqui amb seny i el que es guany per un canto no es perdi per l’altra. Pot succeir que un irrefrenable afany de fabricació de biocombustibles faci que es destini a aquest fi una part massa important de les collites i llavors, es produirà l’encariment de diversos productes bàsics per a l’alimentació. No oblidem que un dels problemes més gran que pateix la humanitat és precisament la fam i, si per fabricar combustibles , ha de baixar la quantitat d’aliments disponibles, podem ben bé dir que el balanç final serà un desastre. El remei haurà estat pitjor que la pròpia malaltia.

ITE-122. Tema Clau: Els biocombustibles ¿una solució o un problema nou? - II



El auge de la utilización de biocombustibles para contrarrestar los efectos del cambio climático genera un intenso debate entre sus defensores y detractores. Por un lado, los productores de cereales ven con buenos ojos el incremento del consumo de bioenergía; pero, por otro, los ganaderos y consumidores se quejan del encarecimiento del pienso y los alimentos.
Sin embargo, el ‘petróleo verde’ puede convertirse también en un benefactor de las regiones más desfavorecidas al potenciar la agricultura y poder suministrar energía moderna a un tercio de la población mundial.
El enorme potencial del sector bioenergético para reducir la pobreza y el hambre en el mundo es analizado por Jacques Diouf, director general de la Organización de las Naciones Unidas para la Agricultura y la Alimentación (FAO), en un artículo publicado recientemente en el diario El país.
“Si se utiliza de forma adecuada, la bioenergía nos ofrece una oportunidad histórica de acelerar el crecimiento de muchos de los países más pobres del mundo”, afirma Diouf. El experto cree que si se toman ahora “las decisiones adecuadas y se establecen las políticas correctas” se podría alcanzar esta meta de gran trascendencia para los países pobres. Es necesario desarrollar en este sentido “con urgencia una estrategia internacional para la bioenergía”. De no ser así, se corre el peligro de producir el efecto contrario: “una mayor pobreza y mayor daño al medio ambiente”.
Diouf propone adoptar seis medidas para que el incremento de la producción de biocombustibles pueda beneficiar a los países pobres:
1. La producción, para los países en vías de desarrollo. La estrategia adoptada debe asegurar que un porcentaje importante de los biocombustibles producidos por este mercado sea generado por los agricultores de países en vías de desarrollo. Este colectivo de trabajadores viene a representar el 70% de los pobres que habitan el planeta.
2. Acceso de los agricultores pobres al mercado internacional. La estrategia global debe incluir políticas que fomenten el acceso de los pobres que desarrollan su actividad en el ámbito rural al mercado internacional de la bioenergía. Para ello es necesario eliminar las barreras comerciales que determinados países de la OCDE aplican a las importaciones de etanol.
3. Organización de los pequeños campesinos. También se hace imprescindible que los pequeños agricultores puedan organizarse entre ellos para producir, procesar y comercializar sus cultivos de forma que puedan suministrar bioenergía a una escala suficientemente competitiva. Deben tener, pues, acceso a créditos y microcréditos que les permitan organizarse en cooperativas.
4. Certificación medioambiental. Se requiere también un sistema de certificación que permita asegurar que los biocombustibles se venderán sólo si gozan de los requisitos medioambientales necesarios. Se promovería de esta manera la producción a cargo de pequeños campesinos que tradicionalmente utilizan sistemas agrícolas complejos y biodiversificados, en contraposición a las grandes explotaciones que practican el monocultivo.
5. Dos mil millones de favorecidos. Asegura Diouf en su artículo que “centrar el debate exclusivamente en los biocombustibles para el transporte supone, por lo tanto, dejar de lado una gran parte del potencial que tiene la bioenergía para la reducción de la pobreza”. “Este potencial reside más en ayudar a dos mil millones de personas a producir su propia electricidad y cubrir otras necesidades energéticas que en mantener 800 millones de automóviles y camiones circulando por las carreteras”, afirma. Ayudar a esos dos mil millones de personas que sobreviven con menos de dos dólares al día a “obtener una bioenergía accesible, hecha en casa y sostenible a nivel medioambiental, representaría un espectacular paso adelante en su desarrollo”.
6. Contrarrestar el incremento del precio del petróleo. El director general de la FAO deja constancia de la urgencia de promover esta transformación, debido principalmente al “aumento del 300% en los precios del petróleo registrado en los últimos años”; un incremento que “supone una carga abrumadora para las economías de los países más pobres del mundo”.
Diouf considera que se debe abordar urgentemente el problema en “una reunión de alto nivel, como muy tarde el próximo verano, para establecer las reglas básicas del mercado internacional de la bioenergía”. Se trata de evitar “que los ricos se hagan aún más ricos, empobreciendo más a los que sufren de pobreza crónica y produciendo un daño mayor a un medio ambiente cada día más frágil”, concluye.
Los productores de cereales están satisfechos con la subida de los precios, pero los ganaderos protestan porque el pienso es más caro. Además, los esfuerzos por pasar de los combustibles tradicionales a los biológicos podrían causar un incremento de los precios de los alimentos en general y de la deforestación a nivel mundial, según un reciente informe británico.
Desde el sector de la producción de cereales, Alejandro Domingo, responsable del sector de los herbáceos del sindicato agrario Unió de Pagesos (UP), se muestra “muy satisfecho” con los precios alcanzados este año. “Nunca antes había visto en plena campaña unas cotizaciones tan elevadas”, asegura el responsable del sindicato agrario catalán. Según cotizaciones de Mercolleida, los precios actuales del trigo y la cebada son un 39% más altos que los de un año atrás.
Para atenuar los altos precios y la baja oferta de cereal, la Unión Europea, a través de la comisaria de Agricultura y Desarrollo Rural, Mariann Fischer Boel, propuso el pasado 16 de julio fijar en un 0% el porcentaje obligatorio de retiradas de tierras para las siembras de otoño del 2007 y la primavera del 2008. Los productores de cereal tienen la obligación actualmente de dejar de cultivar un 10% del área de siembra para poder optar a los pagos directos. Esta práctica se conoce en el sector como barbecho obligatorio. Según Fischer Boel, esta propuesta debe verse como “una respuesta” que contribuirá a aliviar las tensiones en el mercado. Además, los agricultores que lo deseen podrán seguir retirando voluntariamente una parte de su área de cultivo.
Desde el sector ganadero, sin embargo, las reacciones no se han hecho esperar. Insisten en adoptar medidas que empujen los precios a la baja y Javier López, gerente nacional de la Asociación Española de Productores de Vacuno de Carne (Asoprovac), afirma que la medida de la UE es “de lo más lógico”. “La Comisión se ha dado cuenta de que a corto plazo subirá el precio de los alimentos en el conjunto de Europa y por eso ha empezado a aplicar medidas paliativas y la primera ha sido quitar el barbecho obligatorio”, asegura López. Sin embargo, el gerente de Asoprovac no confía en que sólo con esta decisión se contribuya a solucionar de forma efectiva las tensiones en el mercado.
De la misma opinión es Jordi Ciuraneta, responsable del sector ganadero de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC). Para Ciuraneta la propuesta es positiva, pero “sólo es una acción puntual”, y no confía en que “a corto plazo la medida acabe afectando el mercado”. Ciuraneta añade que “la ganadería está en una situación límite”.
Los costes en concepto de alimentación se han encarecido entre un 25% y un 30% en tan sólo un año, según cifras facilitadas por Asoprovac, y este incremento de los costes no se ha trasladado al consumidor final. López calcula que desde abril el productor de vacuno de carne está perdiendo entre 100 y 120 euros por cabeza sacrificada.
Mientras tanto, desde la Unión Europea se pretende que antes del año 2020 el 10% del combustible usado en automóviles provenga de biocombustibles. Sin embargo, hace dos meses un informe de la compañía de seguros éticos Co-op Insurance Society ya indicaba que la consecución de este objetivo podría tener un grave impacto medioambiental. La fabricación de biocombustibles podría provocar una disminución de las tierras disponibles para la producción de alimentos en países donde ya hay hambruna. “Se están destruyendo bosques tropicales para sembrar cultivos destinados a la elaboración de biocombustibles”, manifestó entonces el catedrático Dieter Helm, un alto asesor del gobierno británico.

ITE-122 Tema Clau: Els biocombustibles ¿una solució o un problema nou? - dibuix
















Dibuix original de Míriam Ruiz Martínez

ITE-122. Llum i aliment

Qui treballa la terra s’atiparà de pa; qui projecta fantasies ha perdut el cap.
(Proverbis 12, 11).

ITE-122. Noticia-Misión


Al final del año de formación y de estudio, durante el verano, 13 jóvenes diáconos de los misioneros javerianos han recibido la ordenación sacerdotal. Son de distintas nacionalidades y completaron los estudios teológicos en cinco comunidades internacionales de los javerianos en Camerún, Estados Unidos, Italia y Filipinas. Cinco de los nuevos misioneros provienen de Indonesia, cinco de México y uno de Bangladesh, Camerún y España respectivamente. La Congregación de San Francisco Javier para las Misiones Extranjeras, más conocida como Misioneros Javerianos, fue fundada por el beato Guido María Conforti el año 1898. Los javerianos actualmente son 848 en 146 comunidades.

Más de 300 familias del estado de Tamil Nadu (India meridional), azotadas por el tsunami del 26 de diciembre de 2004, iniciarán una nueva vida gracias a la ayuda de la Iglesia Católica: efectivamente, Cáritas local, entregó 300 nuevas casas construidas gracias a las ayudas nacionales e internacionales.
Las casas se encuentran en dos parroquias de la diócesis de Kottar, entre las más dañadas por el desastre natural que azotó el sur de India hace tres años, matando a más de 160.000 personas y provocando centenares de miles de refugiados. Las familias de las aldeas de la costa se encontraron de repente sin casa y sin trabajo, perdieron los cultivos de los campos inundados y las barcas para las actividades de la pesca, y quedaron sumergidos en la peor miseria.
Caritas compró los terrenos necesarios y promovió la construcción de 329 casas, en donde ahora se alojarán las familias que aún vivían en cabañas o en tiendas para refugiados.
La presencia de los misioneros del Sagrado Corazón en la República Democrática del Congo cumple 83 años . “Han sido 83 años fecundos a través de diversas obras”, escribe la Agencia Católica DIA de Kinshasa, que recuerda “el gran número de infraestructuras creadas por los misioneros, en particular en la provincia del Ecuador donde los misioneros del Sagrado Corazón aseguraron la formación profesional, los tratamientos médicos y, sobre todo, la asistencia espiritual a las poblaciones locales”.
Los primeros misioneros de la Congregación se establecieron en 1924 en el norte del entonces Congo belga, en la diócesis de Bokungu Ikela, en la provincia del Ecuador, en donde crearon dispensarios y centros de formación profesional. Posteriormente establecieron centros en diversas zonas de la provincia, en particular en las ciudades de Mbandaka y de Boende. Gracias a ellos la población tuvo asistencia médica, instrucción y asistencia espiritual.
Los misioneros del Sagrado Corazón están presentes en 53 países, de los cuales 6 son africanos. Además de la República Democrática del Congo, están presentes en Camerún, Ruanda, Namibia, Sudáfrica y Senegal. En el año 2004 celebraron los 150 años de su fundación.

El Instituto Técnico Don Bosco para los jóvenes de Lahore (Pakistán) ha superado con creces la visita de control de los inspectores gubernativos que verificaron el cumplimiento de los requisitos para la inscripción de este centro de los salesianos en el Registro de la Educación Técnica del Estado de Punjab. El resultado de la visita fue que los inspectores informaron favorablemente por la manifiesta intención de renovación y buena preparación del centro. La comunidad salesiana acogió con alegría el resultado que confirma los esfuerzos realizados en los últimos seis años para conseguir el reconocimiento oficial que será formalizado dentro de un año. Después de tres años de intenso trabajo, ha sido aprobado por fin el proyecto que habilita al Centro salesiano para la recuperación de los chicos que han abandonado la escuela. El Instituto salesiano, con sus colaboradores, representa una semilla de esperanza para todos los jóvenes que viven en un área sacudida por episodios de violencia y contrastes religiosos.

ITE-122. Notícies que fan pensar - I




Comentades per G.B.S.

Diverses actituds davant del Dalai Lama
El Dalai Lama, el màxim dirigent mundial del budisme, ha estat guardonat amb la Medalla d’Or del Congrés dels Estats Units perquè és un gran líder espiritual i encapçala un moviment que busca defensar els drets del poble tibetà. Aquesta nació actualment està dominada per Xina i els dirigents d’aquest poderós país han fet pública la seva protesta per la concessió de la medalla i també per l’assistència del president americà a l’acte del lliurament. Consideren que és una intromissió en els afers interns xinesos.
La Casa Blanca, però, ha reiterat que el seu respecte pel líder espiritual que està lluitant per la llibertat i la democràcia.
No fa gaire que el Dalai Lama ha viatjat a Barcelona i ha estat rebut amb molta cordialitat per l’arquebisbe. No obstant, no va poder visitar el president de la Generalitat, el qual, per una errònia barreja d’idees de neutralitat religiosa i subordinació a la reacció de la comunitat xinesa, li va negar l’entrevista.
El president dels Estats Units, tant criticat per altres actuacions seves, si que ha sabut estar, en aquest cas, a l’alçada del comportament que s’espera de la dignitat d’un càrrec representatiu.

ITE-122. Notícies que fan pensar - II




Comentades per G.B.S.

Carta dels musulmans als cristians
Una carta firmada por 138 dirigents religiosos islàmics ha estat enviada a diversos caps religiosos: el Papa Benet XVI, els patriarques de l’Església ortodoxa, l’arquebisbe de l’Església anglicana i tots els màxims representats de les Esglésies protestats d’arreu del món. És a dir, els líders musulmans, enceten un diàleg amb els líders cristians.
És un text de 29 pàgines i porta el títol: “Un món comú entre nosaltres i vosaltres”. No hi ha cap precedent d’un document semblant en la història de les relacions entre l’islam i el cristianisme.
Representants de totes les tendències musulmanes es dirigeixen als representants de totes les tradicions cristianes i els demanen que hi hagi unió al voltant dels principis
essencials que són comuns en les dues religions i afirmen que cal subratllar les semblances que es poden trobar entre la Bíblia y l’Alcora.
També diuen que “amb la terrible capacitat destructiva que tenen les armes del món modern i amb els musulmans i cristians convivint com mai abans no havia succeït, no és possible que ningú hi sortís guanyant si hi hagués un conflicte que involucraria més de la meitat dels habitants del planeta. La supervivència del món està en perill si els musulmans i els cristians no som capaços de viure en pau entre nosaltres. Els musulmans volem dir als cristians que no estem en contra d’ells i que l’islam tampoc, a condició de que no iniciïn una guerra basada en la religió, els oprimeixin i els treguin de les seves cases”.
La carta condemna la violència quan afirma que aquells que s’hi troben bé en els conflictes i en la destrucció han de saber que estan jugant amb les ànimes immortals si fallen en l’esforç d’aconseguir la pau i de viure junts en harmonia. És una frase una rebuscada però declararen la seva adhesió a la pau i el rebuig de la violència.
Benvinguda sigui aquesta iniciativa dels líders musulmans. El diàleg, el respecte i l’acostament entre les religions i les persones de bona voluntat ha de ser constant per eliminar diferències i enfrontaments passats.

ITE-122. Notícies que fan pensar - III



Comentades per G.B.S.

Reconeixement de l’abstinència i la fidelitat
Ja es comença a reconèixer l’efecte positiu de l’abstinència i la fidelitat per frenar la SIDA. Un article d’especialistes de 36 països publicat a la prestigiosa revista mèdica The Lancet conclou que la prevenció d’aquesta malaltia requereix la promoció d’aquests dos valors. Cal especificar que aquesta revista només publica articles científicament solvents, sense influències ideològiques, polítiques o religioses. L’estudi, avalat per 150 experts, destaca que a Uganda s’ha reduït la infecció gràcies a aquestes pràctiques preventives. Afirma que la ineficàcia d’altres mesures signifiquen un gir radical en las polítiques de prevenció, centrades fins ara casi exclusivament en el preservatiu.
Segons els especialistes, la SIDA s’ha convertit en un problema sanitari i humanitari descontrol·lat que demana una intervenció urgent, especialment en les regions que tenen una alta prevalencia, com l’Àfrica subsahariana, on hi ha la majoria de les noves infeccions. Amb l’ús de preservatius no n’hi ha prou per frenar l’imparable avenç de la malaltia, i és primordial que entre els joves es fomenti l’abstinència o el retard en l’inici sexual, insistint en que s’han d’evitar els riscos com la millor forma de prevenir la infecció i altres malalties de transmissió sexual, així com els embarassos no desitjats. Quan ja hi ha hagut activitat sexual, s’ha de proposar la tornada a l’abstinència o la fidelitat mútua amb una persona sana com la forma millor d’evitar la infecció.
Fins aquí el que diuen prestigiosos especialistes en una de les revistes mèdiques més importants del món. És bo de llegir-ho.

ITE-122. Va de contes: L'elefant encadenat

Autor: Jorge Bucay


Quan era petit m’encantaven els circs, i el que més m’agradava dels circs eren els animals. Em cridava especialment l’atenció l’elefant que, com més tard vaig saber, és també l’animal preferit d’altres nens. Durant la funció, l’enorme bèstia demostrava un pes, una mida i una força descomunals... però després de la seva actuació i fins poc abans de tornar a l’escenari, l’elefant es quedava lligat a una petita estaca clavada a terra amb una cadena que envoltava una de les seves potes.
No obstant, l’estaca era només un minúscul tros de fusta enterrat només uns centímetres. I, tot i que la cadena era gruixuda i poderosa, em semblava obvi que un animal capaç d’arrencar un arbre d’arrel amb la seva força, podria alliberar-se amb facilitat de l’estaca i fugir.
El misteri segueix semblant-me evident: què el subjecta llavors? Per què no se’n va?
Quan tenia cinc o sis anys encara confiava en la saviesa dels grans. Llavors, vaig preguntar a un mestre, a un pare o a un tiet pel misteri de l’elefant. Algun d’ells em va explicar que l’elefant no s’escapava perquè estava ensinistrat.
Llavors vaig fer la pregunta òbvia: si està ensinistrat, per què l’encadenen?
No recordo haver rebut cap resposta coherent. Amb el temps, vaig oblidar el misteri de l’elefant i l’estaca, i només me’n recordava quan em trobava amb altres que també s’havien fet aquesta pregunta alguna vegada.
Fa uns quants anys, vaig descobrir que, per sort per mi, algú havia estat suficientment savi com per trobar la resposta: l’elefant del circ no s’escapa perquè ha estat lligat a una estaca semblant des que era molt, molt petit.
Vaig tancar els ulls i vaig imaginar l’indefens elefant acabat de néixer lligat a l’estaca. Estic segur que, en aquell moment, l’elefantet va empènyer, estirar i suar intentant deixar-se anar. I, tot i els seus esforços, no ho va aconseguir, perquè aquella estaca era massa grossa per ell.
Vaig imaginar-me que s’adormia esgotat i que el dia següent ho tornava a intentar, i el següent, i l’altre... Fins que, un dia, un dia terrible per la seva història, l’animal va acceptar la seva impotència i es va resignar al seu destí.
Aquest elefant enorme i poderós que veiem al circ no s’escapa perquè, pobre, creu que no pot. Té gravat el record de la impotència que va sentir poc temps després de néixer. I el que és pitjor: mai més s’ha tornat a qüestionar seriosament aquest record. Mai més ha intentat tornar a posar a prova la seva força.

ITE-122. Racó inter@ctiu

Per consultes i/o suggeriments per aquesta secció podeu enviar
un e-mail a tonimorata@hotmail.com

PRESENTACIÓ DE LA SECCIÓ
En aquesta nova secció presentarem al llarg de la temporada un recull de diverses planes web en les que el lector d’ITE pugui trobar informació del seu interès i a la vegada, si vol compartir d’altres planes web que ell conegui amb la resta de lectors, ho pugui fer mitjançant la bústia interactiva d’aquesta secció.

RECOMANACIONS

1. Pàgina oficial del Vaticà
http://www.vatican.va/phome_sp.htm

S’hi poden trobar documents que es van actualitzant periòdicament i que permeten estar al corrent de les notícies i iniciatives apostòliques del Sant Pare.
Seccions destacades:
Textos Fonamentals: Bíblia, Catecisme i demés llibres d’interès.
Serveis Informatius: destaca el Vatican Information Service, al qual et pots subscriure i rebre periòdicament els butlletins informatius al teu e-mail.
En la Secció FOCUS podem trobar altres informacions, com la recent trobada a Loreto 2007 i la propera trobada mundial de la joventut JMJ 2008.
En l’apartat ACTUALIZACIÓN estan detallats els discursos, paraules i imatges del Sant Pare en els seus darrers viatges pastorals.
Us animem a donar també a navegar per les altres seccions de la web.


2. Estudis multidisciplinars sobre el matrimoni
http://www.stinewyork.org/

Social Trends Institute és una iniciativa que estudia de forma multidisciplinar diferents aspectes i tendències socials tant a EEUU com a Europa. Bona part de la documentació està en anglès, pels que s’animin a practicar. En aquest cas, la documentació recomanada és en castellà.
Seccions destacades:
En la secció ACTIVITIES/PUBLICATIONS es poden descarregar de franc dos estudis: “El matrimonio importa” i “Matrimonio y bien común” en els que s’exposen una sèrie de criteris i arguments per compartir amb gent de qualsevol creença o ideologia en defensa d’aquesta institució tan poc respectada pel marc legal actual en molts països.

ITE-122. Extracte del missatge de la Conferencia Episcopal Espanyola amb motiu de la beatificació de 498 màrtirs del període 1934-1939

Mn. Miquel


Els màrtirs estan per damunt de les circumstàncies tràgiques que els conduïren a la mort. Amb la seva beatificació glorifiquem Déu per la fe que venç el món (I de Joan 5,4) i que supera les foscors de la història i les culpes dels homes. Els màrtirs han vençut “per la sang de l’Anyell i pel testimoniatge del seu martiri, ja que no van estimar tant la vida, que els fes por la mort” (Ap 12,11). Han donat glòria a Déu amb la seva vida i amb la seva mort, i s’han convertit en signes d’amor, de perdó i de pau. Els màrtirs, tot unint la seva sang a la de Crist, són profecia de redempció i d’un futur diví, veritablement millor, per a cada persona i per a tota la humanitat.
Joan Pau II escrivia: “vull novament proposar a tothom, per tal que mai s’oblidi, el gran signe d’esperança, constituït per tants testimonis de la fe cristiana que hi ha hagut al darrer segle, tant a l’Est com a l’Oest. Ells s’han fet seu l’Evangeli en situacions d’hostilitat i de persecució, sovint fins a la prova suprema de la sang. Aquests testimonis, especialment els que han afrontat la prova del martiri, són signe eloqüent i grandiós que se’ns demana contemplar i imitar, ja que mostren la vitalitat de l’Església de la qual, juntament amb tota la humanitat, són la llum pel fet que, en les tenebres, hi han fet resplendir la llum de Crist. Més radicalment encara, demostren que el martiri és l’encarnació suprema de l’Evangeli i de l’esperança.”
El martiri és el signe més autèntic de l’Evangeli de Jesucrist. Una Església formada per homes febles i pecadors, però que saben donar testimoni d’una fe vigorosa i d’un amor incondicional a Jesucrist, per damunt de la seva pròpia vida. Els màrtirs són persones de tots els àmbits socials, que han viscut fent el bé i que han patit i han mort renunciant a llur vida i perdonen a aquells que els maltractaven i ens situen davant d’una realitat que supera tota condició humana i ens mou a reconèixer la força i la gràcia de Déu present en la feblesa de la història de la humanitat.
La beatificació que anem a celebrar serà motiu per no oblidar el gran signe d’esperança que es desprèn del testimoni dels màrtirs. Del ja esmentat segle XX, a Espanya n’han estat beatificats 479 persones en onze cerimònies des de 1987, màrtirs entre els quals hi ha onze beatificats que ja han estat canonitzats.
En la propera beatificació figuren 498 màrtirs, cada cas dels quals ha estat estudiat individualment i amb tota cura durant anys. Aquestes persones van patir mort violenta en molts llocs d’Espanya durant els anys 1934, 1936 i 1937. Molts d’ells no sols van patir mort violenta, sinó que varen estar brutalment torturats perquè renunciessin a la seva fe o perquè blasfemessin del nom de Crist. Molts d’ells, tant homes, com dones, eren també molt joves.

ITE-122. Informació parroquial

Notícies de la Parròquia de la Mare de Déu de Lourdes de Badalona

Càritas parroquial
Durante los meses de julio y agosto se ha repartido la cantidad de 802,97 euros (131.602 pesetas) en concepto de electricidad, agua, gas, alquiler y otras necesidades. En este mismo tiempo se ha recibido la suma de 777 euros (129.281 pesetas). Damos las gracias a los donantes que hacen posible esta ayuda solidaria de la parroquia hacia los más desfavorecidos de nuestro entorno social.

Ropero
Acabado el tiempo estival, el ropero de la parroquia vuelve a funcionar con toda normalidad. Todos los martes está abierto de 16,00 a 18,00 para todas las personas que tienen necesidad del mismo.

Ordenaciones
En la festividad de la Virgen de la Merced, en la basílica de Santa María del Mar, el señor arzobispo de Barcelona ordenó de diáconos a dos seminaristas y de presbíteros a dos diáconos. El templo estaba lleno a rebosar y había también muchísimos presbíteros.
Uno de los diáconos ordenados fue Mn. Miquel Ramón Fuentes, integrado en nuestra comunidad parroquial. Por este motivo acudió un buen grupo de feligreses. En ese día, y por este motivo, no se celebró la misa vespertina en nuestro templo parroquial.
El martes 25, Mn. Miquel Ramón participó por primera vez como diácono en la misa matutina y, por la tarde de este mismo día partía hacia Roma para acabar sus estudios, enviado por el señor arzobispo.

Mes del Rosario
El mes de octubre es tradicionalmente el mes que la Iglesia dedica especialmente al rezo del santo Rosario. En nuestra parroquia lo rezamos todos los días, de lunes a viernes, a las 19,35 h. A continuación se celebra la santa misa.

DOMUND
La tradicional colecta del DOMUND, como cada año, tendrá lugar el domingo 21 de octubre y, el domingo siguiente, como también es tradicional en la parroquia, se organiza la Tómbola Misionera, que tan buenos resultados da cada año.

ITE-122. La resistencia de los católicos frente al nazismo

Con este título, el historiador austriaco Martín Kugler pronunció una conferencia en Barcelona el pasado 28 de agosto de 2007. El profesor Kugler, uno de los especialistas más destacados del mundo en la resistencia de los cristianos contra el nazismo, explicó que, en los años 60 del siglo pasado, la KGB soviética organizó un plan para desprestigiar al Papa Pío XII, como una estrategia de ataque a la Iglesia. Kugler se basa en declaraciones de ex-agentes de los servicios secretos de los países del Este, en especial del que fuera jefe de los servicios secretos rumanos, que luego marchó a los Estados Unidos. Uno de los elementos de este plan fue el de que Pío XII apareciera como un Papa próximo a Hitler y antisemita. “Decir que era antisemita y pro-Hitler es una tontería”, manifestó Kugler, que añadió que la diplomacia de la Santa Sede salvó del Holocausto al menos 700.000 judíos durante la Segunda Guerra Mundial.
Uno de los aspectos principales de la crítica contra Pío XII, que ha logrado impacto es diversos sectores de la opinión pública, es que hubiera callado ante los abusos nazis y la persecución de los judíos. Kugler manifestó que “en los años de la posguerra mundial se reconocía como muy positiva la actividad de la Iglesia y del Papa en favor de los judíos, y que a través de la diplomacia vaticana se salvaron muchos de la persecución nazi. Los propios judíos lo manifestaron y muchos alabaron a Pío XII. Hasta el rabino de Roma, que se convirtió, se puso el nombre de Eugenio en honor al Papa. Sin embargo, en los años 60 se produjo un cambio en la consideración que se tenía del Pontífice con la obra teatral ‘El vicario’, en la Alemania del Este. Se empezó a dar la imagen contraria, la de un Papa próximo a Hitler, y que nada hizo frente al holocausto, lo que era falso”.
El historiador dijo que en 40 de los 44 discursos que hizo el cardenal Eugenio Pacelli (después Pío XII) siendo nuncio en Alemania había críticas al totalismo y al racismo. Y si no fue más contundente siendo Papa era por su preocupación por no desatar una persecución mayor contra los católicos, ya que hubo experiencias en este sentido. Citó en concreto que las críticas de los obispos holandeses generaron una persecución de la Gestapo contra los judíos que eran católicos, y entre los deportados por ello en 1942 estaba la hoy santa Edith Stein. Kugler dijo que Pío XII tenía amor al pueblo alemán, teniendo en cuenta que había estado 20 años en este país, pero esto no significa connivencia con los nazis.
El historiador austriaco declaró que “en los militares que atentaron contra Hitler el 20 de julio de 1944 no había principalmente motivos políticos, sino sobre todo motivos éticos y religiosos. Eran tanto católicos como protestantes que durante largo tiempo estuvieron valorando si era ético el asesinato del dictador incluso estudiando textos de la Sagrada Escritura y de los Santos Padres”. Entre otras cosas, los militares alemanes, y todos los miembros de la Wehrmacht, hacían un juramento de fidelidad no tanto al país, sino a Hitler, “y lo asumían los católicos, y aún más los protestantes, como los diez mandamientos. Por ello les costó tanto decidirse”.
Reconoció que en el conjunto de la sociedad alemana fueron una minoría los valientes que se opusieron de forma rotunda al régimen nazi, pero que era consecuencia del gran peligro que ello entrañaba, al tratarse de una dictadura muy violenta. Atribuyó la insuficiente resistencia a un cierto complejo de inferioridad de los católicos en los años 30, que, dijo, “tiene un cierto paralelismo con lo que ocurre en la actualidad”.

ITE-122. Benaurances de la solidaritat


Marcelo A. Murúa



Feliços els que segueixen el Senyor pel camí del bon samarità.
Els que s’atreveixen a caminar després dels seus passos, a superar les dificultats del camí, a vèncer els cansaments de la marxa.
Els que en caminar van traçant sengles noves perquè altres segueixin, entusiasmats, i continuïn l’obra del Senyor.

Els que, atents i apressats, canvien la seva ruta per sortir a la trobada del Senyor viu en qui pateix, tan present en aquests temps, tan pròxim per a alguns, per a altres tan llunyà.

Feliços els que donen la vida pels altres.
Els que treballen intensament per la justícia anhelada.
Els que construeixen el Regne des de llocs remots.
Els que, anònims i sense primeres planes, lliuren la seva vida perquè altres visquin més i millor.

Els que amb el seu diari sacrifici obren empremtes d'humanitat nova en un món marcat per l’egoisme neoliberal del “déu-mercat”.

Feliços TOTS els que treballen pels pobres.
Des dels pobres.
Al costat dels pobres.
Amb cor de pobre.
Contemplant diàriament la germana mort, primerenca, injusta, dolorosa, als rostres dels nens oblidats, sense salut, ni educació, ni jocs.

Feliços els que viuen solidaris deixant l’asfalt net i lluent per caminar les sendes pedregoses, polsegoses, dels qui no compten en els nombres o estadístiques dels ministeris de torn.

Feliços els que estimen el germà concret.
Els que no se'n van en paraules sinó que mostren el seu amor vertader en obres de vida, de companyia i de lliurament sincer.

Feliços els qui ensenyen, els que intenten que tots aprenguin sense distincions de color, pell o diners.
Feliços els qui comparteixen els seus béns per viure com a germans i demostrar-ho en la pràctica.
Els que no guarden amb egoisme sinó que brinden i comparteixen.

Feliços els que caminen plegats, a la recerca comunitària del Regne de Vida Nova i Fraternitat Realitzada.
Els que s’ajuden en els moments bons i dolents, els que aprenen que més poden dos junts que un només.

Feliços TOTS els que pensen primer en el germà i que troben la seva alegria i el goig i el sentit de la vida en treballar pels altres i pel Regne i pel Senyor viu enmig nostre: oblidat, marginat, sol i abandonat, en els rostres de joves, d’indígenes, d’ancians, de dones soles, de desocupats, i de tants altres.

FELIÇOS, SENYORS, ─i alço la veu perquè ho sentin tots─ ELS QUE VIUEN EL MANAMENT PRIMER QUE ÉS L’AMOR A DÉU EN EL GERMÀ.

I en aquests temps marcats per tant d’egoisme i indiferència, feliços els que troben que aquest amor avui es revela en un camí: ser solidari.
SER SOLIDARI.


ITE-122. Finestra jove

Pregària tot caminant
per
llmb


13. SUPERANT LES DIFICULTATS

Quan penso les voltes i voltes que dono a cada qüestió que se’m planteja, em considero incapaç de tenir voluntat i prendre decisions.
Quan m’haig de comprar una peça de roba o unes sabates, quan em coincideixen dos fets interessants el mateix dia i a la mateixa hora, quan haig de decidir entre anar cap aquí o cap allà, sóc molt indecís, em costa prendre una determinació, i, sovint quan l’he presa em trobo en un o altre lloc sense saber ben bé perquè. Veig més les dificultats que les possibilitats.
Senyor: jo sé que per mi mateix no sóc res, però sé també que amb teu ajut puc assolir les fites més elevades. Sé també que els fracassos de no poques accions empreses són sovint motius esperonadors d’èxits.
Penso que, durant les tempestes interiors, hauria de saber viure plenament les veritats apreses en dies de sol; i que només s’arriba al com anant costa amunt.
Vull aprendre a superar totes les dificultats, Senyor! a fer-me el meu pla de vida i a seguir-lo rectament.
Jo sol, ho diu sant Pau, no puc res. Però amb Tu, Senyor, superaré totes les dificultats.

ITE-122. Què deiem ara fa 10 anys?


A la portada del número 62 de la revista ITE de setembre-octubre de 1997 hi havia una fotografia de santa Teresa de l’Infant Jesús, patrona de les Missions i Doctora de l’Església, amb motiu del primer centenari de la seva mort. El títol de l’editorial de Mn. Miquel era: “Santa Teresa de Lisieux y las Misiones”.
A la “Correspondència missionera” es comentava una carta rebuda d’una missionera, filla de la caritat, rebuda de la República Dominicana, i una altra carta de Fr. Joseph Colebras des de Zimbawe.
Noticia-Misión de Q.Z.E. ocupava una pàgina.
Mn. Jordi Jorba, que llavors era el delegat diocesà de Missions, signava l’article “DOMUND: testimoniatge missioner fins a la mort”.
“Teresa de Lisieux, Doctora de l’Església” era el títol d’un documentat article signat per E.A.X.
El tema de la secció “Opinions” era: “El centenari de Santa Teresa de Lisieux, patrona de les Missions” i les aportacions que es van rebre estaven signades pel P. Jordi Maria Gil Costa, vicari de la parròquia de Santa Joaquima de Vedruna de Barcelona, la Mare Anna-Maria de l’Assumpció, priora de les carmelites descalces de Barcelona, les germanes carmelites descalces de Tiana i Mn. Jordi Jorba, delegat diocesà de Missions.
La frase de “Llum i aliment, les paraules de la Bíblia” era del Salm 42.
Vicenç Benedicto signava l’article “Com respon la família cristiana?”.
Es publicava un nou fragment de l’encíclica “Tertio milennio adveniente”.
Les “Notícies que fan pensar” de G.B.S. tractaven els temes: “Demòcrates amb vocació de censors” denunciant les pressions que que representants d’alguns partits polítics havíen intentat fer als diaris perquè no publiquessin l’escrit setmanal del cardenal-arquebisbe de Barcelona perquè feia referència a l’avortament legal que es practicava a Catalunya; “Elvis i Marilyn, descanseu en pau” criticant que cada anys, a l’estiu, hi ha mitjans de comunicació que, a falta d’altra informació, es dediquen a recordar amb detalls morbosos la mort d’aquests dos artistes; i “La mort de la princesa” intentant posar les coses al seu lloc davant la trista notícia de la mort de la princesa Diana.
Toni Morata es feia ressò de la convocatòria del Papa Joan Pau II a les XII Jornades Mundials de la Joventut a París.
Sor Lucía Caram, una monja dominica molt activa, que resideix a Manresa, publicava un “crucigrama” creat exclusivament per a la revista ITE.
Hi havia una petita crònica de la Fira de la Solidaritat que es va fer a Badalona i a la que el Grup Missioner hi va ser present portant la representació de la Delegació Diocesana de Missions.
Una senzilla nota necrològica es feia ressò de la mort de Josep Maria Pursals Antoja, un col·laborador molt actiu de diverses tasques pastorals de la parròquia de Lourdes.
La Informació parroquial, la secció “Què dèiem ara fa 10 anys?”, l’ITEglífico, “El nostre calendari” i el “Diccionario de pensamientos” tancaven el número.