Mn. Jordi Jorba ens va enviar la seva felicitació de Nadal des de Calama (Xile):
Per la festa de Nadal, com cada any, aquí em teniu per a compartir la joia i l’esperança que ens venen d’aquest Infant que ens porta la Pau. Potser enguany podrem celebrar amb més profunditat les festes del seu Naixement, ja que arreu es fa sentir la “crisi” que ens aparta una mica del consumisme que tant havia envaït aquestes diades, en les que recordem i revivim el Nadal d’Aquell que va escollir per bressol, la pobresa d’un pessebre.
Com cada any, el Consell Pastoral Parroquial fa arribar una felicitació nadalenca a totes les famílies de la Comunitat. La signem els dos diaques i jo. Per encapçalar-la, hem escollit aquest fragment del sermó 13 de Sant Agustí: “Nostre Senyor Jesucrist, que ha creat totes les coses des de l’eternitat, ha esdevingut el nostre Salvador, en néixer de Maria, la seva Mare”. Que aquest Jesús us porti, també, a tots vosaltres, la pau i la veritable felicitat!
Sí, també a Xile es fa sentir la “crisi”. El preu del coure ─que el posen a Londres!─ ha baixat a menys de la meitat del que es pagava fa pocs mesos. També el de la cel•lulosa. Resultat: petites mines tancades, vacances forçades, reducció de personal, acomiadaments, etc. Em direu que a Catalunya també passa quelcom semblant. Hi ha, però, una gran diferència: la majoria de la nostra gent senzilla no compta amb un “coixí bancari”, com molts europeus. La majoria de les nostres famílies “viuen al dia”, i el futur se’ls presenta, cada cop, més negre.
Les parròquies de Calama ens cuidem de repartir, cada any, unes caixes nadalenques de queviures i un pollastre, que regalen algunes institucions a les famílies més necessitades. Nosaltres en lliurarem més de 200 i tenim una llarga llista d’espera, que difícilment podrem atendre. No cal que us torni a recordar que a la nostra ciutat, com gairebé a tot Xile, hi ha una gran diferència entre uns pocs que ho tenen tot i d’altres que viuen molt estretament. La majoria d’aquests darrers, a Calama, viuen a la nostra parròquia!
Enguany hem tingut una nova festa nacional, el 31 d’octubre, vigília de Tots Sants: “la Diada dels Evangèlics”. Sumant totes les denominacions, es calcula que són un 30% de la població xilena, la gran majoria batejats catòlics. La relació mútua és respectuosa i, sovint, cordial. Al pastor, Israel, cap d’una església molt propera a la nostra, quan ens trobem, li dic amb broma: “Ud. es parroquiano mío y yo, suyo”. Amb tot, l’ecumenisme no és pas una tasca fàcil!
D’altra banda, cal destacar la devoció a la Mare de Déu, de la nostra gent catòlica. El passat 8 de desembre, a la tarda varem tenir la tradicional processó del dia de la Immaculada. Més de 40 balls religiosos, característics de la religiositat popular de la nostra zona nord, alguns amb més de 100 integrants, encapçalaven la marxa. Darrere la imatge, els preveres ─el nostre bisbe era a Roma per a la visita al Sant Pare i va presidir Mn. Enric Olivé, vicari general─, els diaques, els nens de la Primera Comunió i centenars de famílies amb els seus infants. Com deia el bisbe Fernando Ariztía: “La Verge Maria ha salvat la fe del nostre poble”.
Bé, queden moltes coses per explicar-vos. Espero poder fer-ho personalment amb molts de vosaltres. Ja falten pocs dies per agafar l’avió i aterrar a Barcelona el 31 de desembre. Tinc el passatge de retorn a Xile pel 9 de febrer del 2009.
Rebeu una forta abraçada del vostre amic,
Jordi Jorba
Per la festa de Nadal, com cada any, aquí em teniu per a compartir la joia i l’esperança que ens venen d’aquest Infant que ens porta la Pau. Potser enguany podrem celebrar amb més profunditat les festes del seu Naixement, ja que arreu es fa sentir la “crisi” que ens aparta una mica del consumisme que tant havia envaït aquestes diades, en les que recordem i revivim el Nadal d’Aquell que va escollir per bressol, la pobresa d’un pessebre.
Com cada any, el Consell Pastoral Parroquial fa arribar una felicitació nadalenca a totes les famílies de la Comunitat. La signem els dos diaques i jo. Per encapçalar-la, hem escollit aquest fragment del sermó 13 de Sant Agustí: “Nostre Senyor Jesucrist, que ha creat totes les coses des de l’eternitat, ha esdevingut el nostre Salvador, en néixer de Maria, la seva Mare”. Que aquest Jesús us porti, també, a tots vosaltres, la pau i la veritable felicitat!
Sí, també a Xile es fa sentir la “crisi”. El preu del coure ─que el posen a Londres!─ ha baixat a menys de la meitat del que es pagava fa pocs mesos. També el de la cel•lulosa. Resultat: petites mines tancades, vacances forçades, reducció de personal, acomiadaments, etc. Em direu que a Catalunya també passa quelcom semblant. Hi ha, però, una gran diferència: la majoria de la nostra gent senzilla no compta amb un “coixí bancari”, com molts europeus. La majoria de les nostres famílies “viuen al dia”, i el futur se’ls presenta, cada cop, més negre.
Les parròquies de Calama ens cuidem de repartir, cada any, unes caixes nadalenques de queviures i un pollastre, que regalen algunes institucions a les famílies més necessitades. Nosaltres en lliurarem més de 200 i tenim una llarga llista d’espera, que difícilment podrem atendre. No cal que us torni a recordar que a la nostra ciutat, com gairebé a tot Xile, hi ha una gran diferència entre uns pocs que ho tenen tot i d’altres que viuen molt estretament. La majoria d’aquests darrers, a Calama, viuen a la nostra parròquia!
Enguany hem tingut una nova festa nacional, el 31 d’octubre, vigília de Tots Sants: “la Diada dels Evangèlics”. Sumant totes les denominacions, es calcula que són un 30% de la població xilena, la gran majoria batejats catòlics. La relació mútua és respectuosa i, sovint, cordial. Al pastor, Israel, cap d’una església molt propera a la nostra, quan ens trobem, li dic amb broma: “Ud. es parroquiano mío y yo, suyo”. Amb tot, l’ecumenisme no és pas una tasca fàcil!
D’altra banda, cal destacar la devoció a la Mare de Déu, de la nostra gent catòlica. El passat 8 de desembre, a la tarda varem tenir la tradicional processó del dia de la Immaculada. Més de 40 balls religiosos, característics de la religiositat popular de la nostra zona nord, alguns amb més de 100 integrants, encapçalaven la marxa. Darrere la imatge, els preveres ─el nostre bisbe era a Roma per a la visita al Sant Pare i va presidir Mn. Enric Olivé, vicari general─, els diaques, els nens de la Primera Comunió i centenars de famílies amb els seus infants. Com deia el bisbe Fernando Ariztía: “La Verge Maria ha salvat la fe del nostre poble”.
Bé, queden moltes coses per explicar-vos. Espero poder fer-ho personalment amb molts de vosaltres. Ja falten pocs dies per agafar l’avió i aterrar a Barcelona el 31 de desembre. Tinc el passatge de retorn a Xile pel 9 de febrer del 2009.
Rebeu una forta abraçada del vostre amic,
Jordi Jorba
