27 de febrer del 2009

ITE-130. Finestra jove

Pregària tot caminant
per
llmb


21. AMB VIDA DE FAMÍLIA
Conec expressions que fan pensar: “Uf, els pares! No entenen res de res, Estan passats de moda. Casa meva és com un camp de concentració. Em tracten com si fos un nen”.
Més d’una vegada també somnio amb la meva família ideal. Aquella que jo aspiro a formar. I penso com m’agradaria que em tractessin els fills. Així hauria de tractar jo avui els meus pares.
La vida de família, que reuneix sota el mateix sostre pares i fills, ha d’estar presidida per l’harmonia; i l’harmonia només s’aconsegueix si és un lloc de posada en comú.
Posada en comú d’il•lusions i de decepcions, d’alegries i de sofriments, de victòries i de fracassos, de guanys i de pèrdues.
El fons de tota la vida de família és l’amor, l’estimació de cada u per cadascun dels altres membres. Però una estimació esclatant, oberta, sincera, comunicativa, que empenyi a aquesta posada en comú.
Senyor, tinc la meva idea de la família que, ara i després, m’agradaria convertir en fets. Fes que vegi clar aquest objectiu i que trobi el camí per fer-lo realitat.
Ajuda’m a ser membre actiu i engrescador de la meva família.