Efectivament, com diu en la seva carta, Mn. Jordi va tenir la oportunitat d’explicar personalment les seves vivències com a missioner a Calama. Va ser en una trobada que va tenir lloc una tarda de dissabte del mes de gener als locals parroquials on va poder conversar amb un petit grup de persones motivades pel fet missioner. Mn. Miquel, en nom de la parròquia, li va lliurar un donatiu que li pot servir d’ajut en les diverses necessitats que ha d’afrontar en la seva tasca missionera.
Posteriorment, Mn. Jorba, abans de tornar a Xile, ens va fer arribar aquest escrit:
Fa poc vàreu llegir la meva salutació escrita des de Xile, amb motiu de les festes nadalenques, on us comunicava el meu viatge per Cap d’Any. Doncs bé, ja ha passat un més i, si a Déu plau, el dilluns dia 9 de febrer torno a la ciutat de Calama per continuar la meva tasca pastoral, com a rector de la parròquia de l’Assumpció de la Mare de Déu. Feia dos anys que no venia, i m’ha agradat molt compartir l’amistat, la fe i l’Eucaristia amb molts de vosaltres. Penso que la crisi que es viu aquí i arreu del món –també a Xile– és una bona ocasió per aixecar els ulls i veure les veritables riqueses que no trontollen i que només Déu pot donar. Caldrà també, donar una mà a molts que es veuen afectats per aquesta greu situació. En l’esmentada carta nadalenca, ja us parlava dels efectes de la crisi a Xile, i concretament a la nostra zona nord, amb el tancament de moltes petites mines de coure. El preu d’aquest metall, ha passat de 4 dòlars la lliure a un dòlar i mig. Els cristians juntament amb la gent de bona voluntat haurem d’ajudar a moltes famílies que es quedaran sense feina. Un cop més m’enduc cap a Calama la vostra estima i les vostres ajudes econòmiques. Ja sabeu que s’utilitzaran de la millor manera que sé; ajudar a aturats, malalts, dones “jefas de hogar” (amb fills i sense marit), les dues petites comunitats de religioses que viuen als barris marginals de la parròquia, etc. Caldrà que passin dos anys més per tornar-nos a veure, però no us mancarà, cada dia, la meva pregària, tal i com jo espero que m’acompanyeu amb la vostra. Som “catòlics”, és a dir, “universals”, per això cantem de cor: “un sol Senyor, una sola fe, un sol baptisme, un sol Déu i Pare”. Ell ens agermana a tots. Una forta abraçada del vostre “vell” amic.
Jordi Jorba
Posteriorment, Mn. Jorba, abans de tornar a Xile, ens va fer arribar aquest escrit:
Fa poc vàreu llegir la meva salutació escrita des de Xile, amb motiu de les festes nadalenques, on us comunicava el meu viatge per Cap d’Any. Doncs bé, ja ha passat un més i, si a Déu plau, el dilluns dia 9 de febrer torno a la ciutat de Calama per continuar la meva tasca pastoral, com a rector de la parròquia de l’Assumpció de la Mare de Déu. Feia dos anys que no venia, i m’ha agradat molt compartir l’amistat, la fe i l’Eucaristia amb molts de vosaltres. Penso que la crisi que es viu aquí i arreu del món –també a Xile– és una bona ocasió per aixecar els ulls i veure les veritables riqueses que no trontollen i que només Déu pot donar. Caldrà també, donar una mà a molts que es veuen afectats per aquesta greu situació. En l’esmentada carta nadalenca, ja us parlava dels efectes de la crisi a Xile, i concretament a la nostra zona nord, amb el tancament de moltes petites mines de coure. El preu d’aquest metall, ha passat de 4 dòlars la lliure a un dòlar i mig. Els cristians juntament amb la gent de bona voluntat haurem d’ajudar a moltes famílies que es quedaran sense feina. Un cop més m’enduc cap a Calama la vostra estima i les vostres ajudes econòmiques. Ja sabeu que s’utilitzaran de la millor manera que sé; ajudar a aturats, malalts, dones “jefas de hogar” (amb fills i sense marit), les dues petites comunitats de religioses que viuen als barris marginals de la parròquia, etc. Caldrà que passin dos anys més per tornar-nos a veure, però no us mancarà, cada dia, la meva pregària, tal i com jo espero que m’acompanyeu amb la vostra. Som “catòlics”, és a dir, “universals”, per això cantem de cor: “un sol Senyor, una sola fe, un sol baptisme, un sol Déu i Pare”. Ell ens agermana a tots. Una forta abraçada del vostre “vell” amic.
Jordi Jorba
