Un dia, un ase anava caminant pel bosc i es va trobar un farcell al mig del camí. Primer va mirar-se’l amb por per si hi havia alguna bestiola a dins. Però, en veure que no es movia, es va atrevir a acostar-s’hi i ensumar-lo. Tothom sap que els ases no tenen massa bon olfacte, així que, per molt que feia entrar aire amb força per les seves foses nasals, no hi havia manera d’identificar què hi havia dins del farcell.
Finalment va estirar la pota i amb molt de compte va començar a retirar la tela i... sorpresa! Va descobrir que el farcell contenia una pell de lleó. El més probable era que algun caçador se l’havia deixat sense adonar-se’n. L’ase es va posar molt content i es va vestir amb la pell mentre exclamava:
─ Magnífic! Just el que buscava! Ara sí que la gent no es burlarà de mi!
I tot seguit se’n va anar a admirar el seu reflex a l’aigua d’una font propera.
─ Ara sóc un lleó! Ensenyaré a tothom a no riure’s de mi mai més!
I dit això, l’ase es va encaminar cap al bosc amb aires de superioritat.
El primer animal que es va trobar va ser un porc senglar. Quan va veure el fals lleó, el pobre senglar es va espantar de tal manera que va sortir cames ajudeu-me, es va estavellar contra un arbre i va caure perdent el sentit.
─ Que divertit!─ va exclamar l’ase tot satisfet de la seva disfressa.
Poc després, es va creuar amb una guineu que, en veure’l, es va quedar petrificada de terror.
─ Senyor lleó! Vós sou un animal digne i noble! Us ho suplico! No em devoreu!─ va implorar la guineu.
L’ase-lleó va fer un gest brusc com si anés a atrapar-la i la guineu va fugir corrents tota esglaiada.
En poc temps, a tot el bosc hi regnava una gran confusió a causa d’aquest fals lleó. Atemorits, els micos no paraven quiets massa estona a la mateixa branca i els conills no s’atrevien a sortir dels seus caus.
─ Que bé que m’ho estic passant!─ deia l’ase per a ell mateix─ Si rugís com un lleó encara els faria més por!
I es va posar a rugir... o com a mínim això pensava ell! Perquè el seu rugit semblava més aviat un bram!
─ Escolteu! El lleó no rugeix sinó que brama!─ va exclamar un ós rentador─ No és un lleó, sinó un ase disfressat de lleó!
I fou així com els animals del bosc descobriren l’engany de l’ase. Perquè una disfressa pot amagar un ase, però no les seves paraules.
Finalment va estirar la pota i amb molt de compte va començar a retirar la tela i... sorpresa! Va descobrir que el farcell contenia una pell de lleó. El més probable era que algun caçador se l’havia deixat sense adonar-se’n. L’ase es va posar molt content i es va vestir amb la pell mentre exclamava:
─ Magnífic! Just el que buscava! Ara sí que la gent no es burlarà de mi!
I tot seguit se’n va anar a admirar el seu reflex a l’aigua d’una font propera.
─ Ara sóc un lleó! Ensenyaré a tothom a no riure’s de mi mai més!
I dit això, l’ase es va encaminar cap al bosc amb aires de superioritat.
El primer animal que es va trobar va ser un porc senglar. Quan va veure el fals lleó, el pobre senglar es va espantar de tal manera que va sortir cames ajudeu-me, es va estavellar contra un arbre i va caure perdent el sentit.
─ Que divertit!─ va exclamar l’ase tot satisfet de la seva disfressa.
Poc després, es va creuar amb una guineu que, en veure’l, es va quedar petrificada de terror.
─ Senyor lleó! Vós sou un animal digne i noble! Us ho suplico! No em devoreu!─ va implorar la guineu.
L’ase-lleó va fer un gest brusc com si anés a atrapar-la i la guineu va fugir corrents tota esglaiada.
En poc temps, a tot el bosc hi regnava una gran confusió a causa d’aquest fals lleó. Atemorits, els micos no paraven quiets massa estona a la mateixa branca i els conills no s’atrevien a sortir dels seus caus.
─ Que bé que m’ho estic passant!─ deia l’ase per a ell mateix─ Si rugís com un lleó encara els faria més por!
I es va posar a rugir... o com a mínim això pensava ell! Perquè el seu rugit semblava més aviat un bram!
─ Escolteu! El lleó no rugeix sinó que brama!─ va exclamar un ós rentador─ No és un lleó, sinó un ase disfressat de lleó!
I fou així com els animals del bosc descobriren l’engany de l’ase. Perquè una disfressa pot amagar un ase, però no les seves paraules.
