Comentades per G.B.S.
Un nou president o un nou redemptor?
Gairebé tothom, tant els polítics de tots els partits com els ciutadans de diferents ideologies, han celebrat l’arribada del nou president dels Estats Units d’Amèrica amb entusiasme desbordat. Diversos factors han propiciat les bones expectatives. Per la seva capacitat retòrica, el seu origen ètnic i familiar o el desprestigi del seu antecessor, molta gent ha vist la seva arribada a la presidència talment com la vinguda d’un nou redemptor.
Aquest fervor s’ha manifestat principalment a Europa i molt especialment a Espanya i també a Catalunya, però es miren els fets amb una perspectiva irreal que sovint no es correspon exactament amb la situació veritable dels Estats Units on la influència d’alguns mitjans, la força de determinats grups de pressió, la inèrcia de la burocràcia, la cautela de la diplomàcia i altres elements seran decisius en el desenvolupament del mandat del president per sobre d’algunes de les seves afirmacions i promeses electorals més o menys contundents.
En l’afany d’acceptar tot allò que està relacionat amb el nou president, no hi ha hagut entre nosaltres cap comentari crític sobre el fet que en la cerimònia de presa de possessió fes el jurament sobre una bíblia i que en el seu discurs parlés de Déu en repetides ocasions, tot i que aquest és un tema que actualment causaria molta controvèrsia a casa nostra si un polític parlés així en un discurs tan important.
El nou president ha caigut bé a tothom i alguns encara no saben ben bé el perquè. El temps, la història, ens farà veure de veritat quina és la seva autèntica vàlua, però, potser per començar a conèixer-lo bé convé que ens fixem en que. encara no havien passat vint-i-quatre hores del seu primer discurs com a president, amb tantes apel•lacions a la divinitat, que ja va prendre algunes decisions importants: va anunciar el tancament de la presó de Guantánamo i el replantejament de la presència militar a l’Irak, però també va concedir importants subvencions a organitzacions que promouen l’avortament i va aprovar la legalització de l’experimentació amb embrions humans.
Va acabar el discurs dient: “Que Déu beneeixi els Estats Units!”. Doncs bé, que així sigui.
Gairebé tothom, tant els polítics de tots els partits com els ciutadans de diferents ideologies, han celebrat l’arribada del nou president dels Estats Units d’Amèrica amb entusiasme desbordat. Diversos factors han propiciat les bones expectatives. Per la seva capacitat retòrica, el seu origen ètnic i familiar o el desprestigi del seu antecessor, molta gent ha vist la seva arribada a la presidència talment com la vinguda d’un nou redemptor.
Aquest fervor s’ha manifestat principalment a Europa i molt especialment a Espanya i també a Catalunya, però es miren els fets amb una perspectiva irreal que sovint no es correspon exactament amb la situació veritable dels Estats Units on la influència d’alguns mitjans, la força de determinats grups de pressió, la inèrcia de la burocràcia, la cautela de la diplomàcia i altres elements seran decisius en el desenvolupament del mandat del president per sobre d’algunes de les seves afirmacions i promeses electorals més o menys contundents.
En l’afany d’acceptar tot allò que està relacionat amb el nou president, no hi ha hagut entre nosaltres cap comentari crític sobre el fet que en la cerimònia de presa de possessió fes el jurament sobre una bíblia i que en el seu discurs parlés de Déu en repetides ocasions, tot i que aquest és un tema que actualment causaria molta controvèrsia a casa nostra si un polític parlés així en un discurs tan important.
El nou president ha caigut bé a tothom i alguns encara no saben ben bé el perquè. El temps, la història, ens farà veure de veritat quina és la seva autèntica vàlua, però, potser per començar a conèixer-lo bé convé que ens fixem en que. encara no havien passat vint-i-quatre hores del seu primer discurs com a president, amb tantes apel•lacions a la divinitat, que ja va prendre algunes decisions importants: va anunciar el tancament de la presó de Guantánamo i el replantejament de la presència militar a l’Irak, però també va concedir importants subvencions a organitzacions que promouen l’avortament i va aprovar la legalització de l’experimentació amb embrions humans.
Va acabar el discurs dient: “Que Déu beneeixi els Estats Units!”. Doncs bé, que així sigui.
