Mn. Miquel
A la sortida d’aquest nou número de la revista ITE, estarem a tocar de l’onze de febrer, la nostra festa patronal.
En aquesta data, la Verge Maria s'aparegué a Bernardette Soubirous, a la cova de Massabielle, en un poble del Pirineu anomenat Lourdes.
S'aparegué amb un vestit blanc, amb un llaç blau que cenyia la cintura, un rosari entre les mans i una rosa a cada peu.
La nena Bernardette tenia 14 anys, estava malalta d’asma, no sabia llegir ni escriure i, a pesar d’anar al catecisme de la parròquia, encara no havia fet la primera comunió, perquè el rector no la considerava suficientment preparada. Els seus pares vivien en una extrema pobresa i s’havien vist obligats a refugiar-se en el Cachot, la presó abandonada del poble.
Bernardette havia anat a buscar llenya al bosc amb una germana i una amiga. Era el mes de febrer, feia fred i s’havia d’escalfar la casa. Era l’onze de febrer de 1958 i la Verge se li aparegué en una gruta que servia de refugi pels animals, a la riba del riu Gave. Era la primera aparició.
La tercera aparició fou el 18 de febrer i la bonica Senyora, com deia Bernardette, li digué: “Vols fer-me la gràcia de venir aquí durant 15 dies?” La nena va contestar que sí i la bonica Senyora li va dir: “Jo no prometo fer-te feliç aquí a la terra, però sí en el cel”.
A la sisena aparició, el 21 de febrer, li va dir que resés pels pecadors.
A la octava aparició, el 24 de febrer la Verge li digué: “Penitència, penitència, penitència”.
A la tretzena aparició, el 2 de març, la Verge li va dir a la nena: “Digues als sacerdots que facin aquí una capella i que hi vinguin en processó”. Ella ho va explicar a l’abbé Peymerale, que era el rector de la parròquia de Sant Pere de Lourdes, i ell li va contestar: “Quin nom té aquesta Senyora que et mana dir aquestes coses?”
A la setzena aparició, el 25 de març, la nena, a instàncies de l’abbé Peymerale, li va preguntar com es deia a la bonica Senyora. Ella, amb un somriure li va dir: “Jo sóc la Immaculada Concepció”. Feia solament quatre anys que el Papa Pius IX havia declarat, en un 8 de desembre, el dogma de la Immaculada Concepció.
Ara ens toca a nosaltres, en aquest onze de febrer de 2009, honorar a aquesta bonica Senyora en la nostra festa patronal. I ho hem de fer de la manera més fervorosa i devota possible i també amb la màxima participació, tant a la solemne missa concelebrada d’aquest dia com en el triduum preparatori, que tindrà lloc en la missa dels dies precedents.
La Verge ens espera. Volem compartir tots junts una mateixa joia.
