22 de desembre del 2006

ITE-117. Tema Clau: El Pla Pastoral de l’Arxidiòcesi de Barcelona

Amb el lema “Enviats per donar fruit”, el 4 de juny d’aquest any, en la Solemnitat de Pentecosta, es va fe públic el Pla Pastoral de l’Arxidiòcesi de Barcelona que preveu les actuacions prioritàries fins al 2009.
Pel seu gran interès, el publiquem a continuació tal com es troba a la web de l’arquebisbat http://www.arqbcn.org

Presentació
El Pla Pastoral Diocesà Enviats per donar fruit ofereix tres objectius prioritaris per a tota l’arxidiòcesi amb vista als propers tres cursos 2006-2009. És fruit de moltes hores de reflexió compartida dels consells episcopal, presbiteral i pastoral diocesà, dels consells pastorals arxiprestals, així com dels arxiprestos, les reunions arxiprestals de preveres i diaques, i les delegacions diocesanes.
El nostre Pla Pastoral assenyala unes línies prioritàries d’actuació. No pretén, doncs, excloure cap àmbit de la pastoral diocesana, sinó focalitzar l’atenció en uns objectius concrets, durant un trienni. Resulta evident, d’altra banda, que la revitalització d’un determinat aspecte de la vida cristiana incideix sempre positivament en tot el seu conjunt.
Tenim l’esperança que tots, pastors i laics, religioses i religiosos, moviments i associacions assumirem i farem nostre aquest Pla Pastoral, amb sentit de responsabilitat diocesana, cadascú des del seu propi ministeri, la seva vocació, el seu carisma i la seva situació concreta. Tots compartim una mateixa missió aquí, a l’Església de Barcelona, i avui, a l’inici d’un nou segle i d’un nou mil·lenni. Nosaltres tenim la meravellosa i exigent tasca de ser reflex de la llum de Crist per a molts homes i dones de la nostra societat que no s’han obert encara a aquesta llum. L’Església és el misteri de la lluna –imatge tan estimada pels Pares de l’Església– perquè depèn del Crist, sol del qual ella reflecteix la llum. És una manera d’expressar allò que Crist mateix diu, en presentar-se com a llum del món (Jn 8, 12) i en demanar alhora als seus deixebles que siguin la llum del món (Mt 5, 14).
Sabem prou, en efecte, que tots els projectes i plans pastorals no són sinó concrecions en el temps i en l’espai del designi del Pare que s’ha manifestat en Jesucrist i es realitza, dia a dia, en l’Església, guiada per l’Esperit. A nosaltres, doncs, no ens correspon d’inventar res. Ens reconeixem treballadors enviats a la vinya del Senyor, cridats no pas a condemnar, sinó a salvar. Ara bé, perquè ens sentim responsables d’aquesta missió a la nostra Església de Barcelona, tenim el deure de realitzar-la tenint en compte les necessitats concretes dels homes i les dones de la nostra societat d’avui.
Aquest punt de vista estrictament pastoral ens porta a posar l’accent no tant en la discussió d’idees com en la recerca de la fecunditat efectiva de l’Evangeli a la nostra diòcesi. “Us he donat la missió d’anar pertot arreu i donar fruit”, ens diu Jesús (Jn 15,16). I també: “Pels seus fruits els coneixereu… Tot arbre bo dóna fruits bons, i l’arbre dolent dóna fruits dolents” (Mt 7, 16-17). És amb aquest esperit que ens hem interrogat sobre les nostres necessitats pastorals més urgents i amb aquest Pla Pastoral hem cercat vies de resposta.
Com a treball comunitari que és, seguir un pla pastoral demana sempre la humilitat de comptar amb els altres, d’ajustar el propi pas al de la comunitat diocesana. Demana també sentit de germanor apostòlica al voltant del Senyor, l’únic protagonista: “Que tots siguin u com tu, Pare, estàs en mi i jo en tu … perquè el món cregui que tu m’has enviat” (Jn 17, 21). Desitgem que el primer fruit d’aquest Pla Pastoral sigui el testimoniatge de la nostra comunió fraterna, al servei de la fe del nostre poble.
En concret, voldríem que augmentessin, amb la gràcia de Déu, els fruits del nostre treball pastoral en tres camps concrets que constitueixen tres objectius pastorals prioritaris:
Primer objectiu: La transmissió de la fe als joves i la seva participació en la comunitat.
Segon objectiu: L’atenció pastoral al matrimoni i a la família.
Tercer objectiu: L’Eucaristia dominical, font i cimal de la vida cristiana.
Posem aquest Pla Pastoral Diocesà a les mans de l’únic Senyor de l’Església i sota la protecció de la Mare de Déu de la Mercè. El Papa Benet XVI manifesta que Maria, amb el seu Magnificat, “expressa tot el programa de la seva vida: no posar-se a si mateixa al centre, sinó deixar espai a Déu, que troba tant en la pregària com en el servei al proïsme” (Deus caritas est, 41).

Primer objectiu:
La transmissió de la fe als joves i la seva participació en la comunitat
Totes les dades de què disposem, les que recollim per observació directa i les que ens ofereixen els estudis sociològics més solvents, coincideixen en els punts següents: el problema de la transmissió de valors a les noves generacions és general a la societat d’avui (cultura, associacionisme, política). Dins d’aquest marc general creixen entre els joves les crisis de fe, el confusionisme religiós, el relativisme, la baixa participació en l’Eucaristia, la desafecció envers l’Església més que no pas envers els valors cristians.
Davant d’aquesta realitat es comprèn el missatge següent del nostre Concili: “El Concili Provincial Tarraconense fa una crida urgent a les comunitats cristianes per tal que no manquin espais, persones dedicades i recursos infraestructurals i econòmics per a l’Evangelització dels joves” (Resolució 26).
Aquest compromís per la transmissió de la fe als joves i la seva participació en la parròquia i altres comunitats demana actuacions en camps diversos i, per tant, diverses accions. N’esmentem algunes.

Possibles accions:
Ajudar els pares cristians perquè sàpiguen transmetre les seves vivències de fe: es tracta de fer venir ganes als fills de compartir l’experiència de fe que fa feliços els seus pares.
Organismes principalment responsables: Delegació Diocesana de Pastoral Familiar / Delegació Diocesana de Catequesi.
Oferir als joves un primer anunci de Jesucrist i orientar les catequesis cap a la presentació d’una imatge de creient i d’Església joiosa i engrescadora, capaç de viure la fe enmig de la societat actual.
Organismes principalment responsables: Delegació Diocesana de Pastoral de Joventut / Delegació Diocesana de Catequesi.
Crear espais atractius de pregària i reflexió tenint en compte els estils de les generacions joves: llenguatge, horaris, referència als temes actuals.
Organismes principalment responsables: Delegació Diocesana de Pastoral de Joventut / parròquies.
Fer una atenció personalitzada als joves per part dels preveres: espais de conversa, iniciació al sagrament del perdó i a l’acompanyament espiritual, formació gradual en el compromís cristià i atenció a les diverses vocacions en l’Església.
Organismes principalment responsables: parròquies / arxiprestats / moviments / Delegació Diocesana de Pastoral Vocacional.
Revisar alguns aspectes de la pastoral de la confirmació: estil i continguts de la catequesi preparatòria, celebracions parroquials o arxiprestals, trobades de confirmands i de confirmats recents a nivell arxiprestal, coordinació entre parròquies i escoles cristianes amb motiu de la confirmació.
Organismes principalment responsables: Consell Episcopal / Delegació Diocesana de Pastoral Sacramental i Litúrgia / Delegació Diocesana de Pastoral de Joventut / Delegació Diocesana de Catequesi / arxiprestats / escoles cristianes.
Crear grups estables de joves cristians en els quals siguin ells mateixos els protagonistes. Quan no sigui possible fer-ho a cada parròquia, es formaran grups supraparroquials o arxiprestals, amb el suport de totes les parròquies. Abans de decidir-se per un o altre moviment, caldrà analitzar quina és la realitat juvenil de l’arxiprestat perquè la resposta de l’Església sigui l’adequada. El Moviment Cristià de Joves, els moviments especialitzats i altres entitats d’Església hi poden ajudar.
Organismes principalment responsables: parròquies / arxiprestats/moviments/escoles cristianes / Delegació Diocesana de Pastoral de Joventut / Delegació Diocesana de Pastoral Obrera / Delegació Diocesana de Pastoral Universitària / Fòrum d’Organitzacions Catòliques Joves / Consell d’Acció Catòlica.
Procurar que tots els moviments d’infants, adolescents i joves disposin de consiliaris amb la deguda dedicació per tal que ajudin a l’animació espiritual del moviment i de tots els seus membres tot procurant que els mateixos moviments suscitin vocacions al presbiterat.
Organismes principalment responsables: Consell Episcopal / moviments/delegacions diocesanes corresponents / Delegació Diocesana de Pastoral Vocacional.
Formar laics que puguin ser responsables de grups d’infants, adolescents i joves.
Organismes principalment responsables: Consell Episcopal / Delegació Diocesana d’Apostolat Seglar / Delegació Diocesana de Pastoral de Joventut / Delegació Diocesana de Pastoral Universitària.
Atendre els centres cristians d’esplai, l’escoltisme i moviments d’infants, tot ajudant-los a viure la seva identitat eclesial.
Organismes principalment responsables: Consell Episcopal / Delegació Diocesana de Pastoral de Joventut / moviments d’infants, lleure i escoltisme / parròquies.
Establir una comunicació fluïda i bona entre la pastoral juvenil de les parròquies i els moviments i la de les escoles religioses i les congregacions.
Organismes principalment responsables: parròquies / moviments / escoles cristianes.
Procurar que en els consells pastorals parroquials hi hagi algun membre dels joves de la parròquia.
Organismes responsables: parròquies
Constituir a cada arxiprestat un equip responsable de la pastoral dels joves dels grups eclesials.
Organismes principalment responsables: arxiprestats.
Designar un representant de cada arxiprestat en la Delegació Diocesana de Pastoral de Joventut per tal d’afavorir la relació entre els arxiprestats i la Delegació.
Organismes principalment responsables: arxiprestats / Delegació Diocesana de Pastoral de Joventut

Segon objectiu:
L’atenció pastoral al matrimoni i a la família.
La família és una realitat que viu avui moments de dificultat i és alhora una institució cabdal per al bé de les persones, de la societat i de l’Església. Són moltes les transformacions que ha experimentat i continua experimentant la família. Moltes d’elles positives, com la corresponsabilitat dels seus membres en les tasques domèstiques, amb la integració laboral de la dona... Dissortadament n’hi ha d’altres de negatives. En tot cas, la família fonamentada en el matrimoni continua essent la cèl·lula fonamental de la societat, l’Església domèstica i la primera escola dels infants i dels joves.
“Cal subratllar una vegada més la urgència de la intervenció pastoral de l’Església en suport de la família. Cal dur endavant tota mena d’esforços perquè la pastoral de la família aconsegueixi consistència i es desenvolupi, dedicant-se a un sector vertaderament prioritari, amb la certesa que l’evangelització, en l’avenir, depèn en gran part de l’Església domèstica” (Familiaris consortio, 65).

Possibles accions:
Donar una atenció preferent a la pastoral familiar. És a la família on s’inicia la transmissió de la fe i on comença vivencialment la catequesi.
Organismes principalment responsables: Delegació Diocesana de Pastoral Familiar / moviments familiars / Delegació Diocesana de Catequesi / Delegació Diocesana d’Ensenyament
Oferir a les llars joves instruments de cohesió familiar, enmig de l’actual clima social de disgregació. La preparació al matrimoni pot ser, en molts casos, el punt de partida d’un retrobament de les parelles amb la Parròquia. Caldrà accentuar-hi, especialment, una acollida cordial, que prengui en consideració la mentalitat real dels nuvis i la proposta explícita de la fe.
Organismes principalment responsables: Delegació Diocesana de Pastoral Familiar/moviments familiars.
Fomentar la creació de grups d’acollidors dels nuvis a nivell parroquial i/o arxiprestal, oferint-los la formació adequada perquè puguin realitzar la seva tasca.
Organismes principalment responsables: parròquies / arxiprestats / Delegació Diocesana de Pastoral Familiar / moviments familiars.
Promoure relacions d’amistat entre els grups d’acollidors i els nuvis, com a pas previ que faciliti posteriors contactes, visites a les llars i creació d’equips de matrimonis.
Organismes principalment responsables: parròquies / arxiprestats / Delegació Diocesana de Pastoral Familiar / moviments familiars.
Procurar que la pastoral de preparació al sagrament del Baptisme dels infants es faci de manera que hi hagi una continuïtat amb la pastoral prematrimonial que els pares reberen per viure el seu matrimoni amb sentit cristià, per la seva integració a la comunitat parroquial i per la seva responsabilitat catequètica. En relació a aquesta responsabilitat catequètica dels pares, cal oferir-los recursos per a una catequesi dels 0 als 7 anys.
Organismes principalment responsables: parròquies / Delegació Diocesana de Pastoral Familiar / Delegació Diocesana de Catequesi.
Fer atenció particular als matrimonis i famílies en situacions irregulars i en crisi i també oferir mitjans i suport per protegir la vida dels no nascuts.
Organismes principalment responsables: parròquies / Delegació Diocesana de Pastoral Familiar / moviments familiars / Tribunal Eclesiàstic.
Procurar que en les parròquies i comunitats hi hagi celebracions eucarístiques orientades, preferentment, als infants i als seus pares.
Organismes principalment responsables: parròquies / Delegació Diocesana de Pastoral Sacramental i Litúrgia / Delegació Diocesana de Catequesi / Delegació Diocesana de Pastoral Familiar.
Implicar en la catequesi d’infants i adolescents la participació de les famílies per tal que hi hagi una major connexió entre l’activitat catequètica al si de la parròquia i al si de la família.
Organismes principalment responsables: Delegació Diocesana de Catequesi / Delegació Diocesana de Pastoral Familiar.
Fomentar la creació d’equips de matrimonis de moviments familiars.
Organismes principalment responsables: Delegació Diocesana de Pastoral Familiar/moviments familiars.
Atendre la pastoral dels matrimonis de mitjana edat i grans, sobretot en ocasió de l’aniversari de les noces d’argent i d’or matrimonials, i també pensant en el treball catequètic que realitzen envers els seus néts.
Organismes principalment responsables: parròquies / arxiprestats / Delegació Diocesana de Pastoral Familiar.
Acollir les famílies immigrades i integrar a les comunitats parroquials les famílies de religió catòlica.
Organismes principalment responsables: parròquies / arxiprestats / Delegació Diocesana de Pastoral Social.

Tercer objectiu:
L’Eucaristia dominical, font i cimal de la vida cristiana.
L’Eucaristia és el centre de la vida de l’Església i, per tant, de la vida de cada comunitat eclesial. L’Eucaristia fa l’Església. És, entre totes les nostres reunions, la més important. Totes les altres reunions són cridades a confluir-hi. L’Eucaristia és el memorial del Senyor que ens identifica amb Ell. Arreu molts catòlics negligeixen la seva participació en el convit eucarístic. Les causes són múltiples. A nosaltres ens correspon, sobretot, vetllar perquè la celebració mantingui la fidelitat al Senyor i la seva força d’atracció espiritual.
El Concili Provincial Tarraconense “recomana vivament als rectors de les esglésies que revisin periòdicament la qualitat espiritual i eclesial de les celebracions eucarístiques, especialment les dels diumenges, expressió qualificada de la vida comunitària” (Resolució 62).
Per tal d’aconseguir aquest objectiu, el Pla Pastoral proposa de manera indicativa les següents accions.

Possibles accions:
Revisar les celebracions, amb la participació de laics: ambientació, acústica, cants, intel·ligibilitat dels lectors, homilies. El Sínode dels bisbes d’octubre de 2005 dedicat a l’Eucaristia ha insistit en la necessitat d’incrementar la qualitat de les homilies.
Organismes principalment responsables: parròquies i comunitats / Delegació Diocesana de Pastoral Sacramental i Litúrgia.
Crear entre els diversos grups que es reuneixen a la Parròquia la mentalitat que, entre totes, una reunió és essencial i és la de tots: la Missa.
Organismes principalment responsables: parròquies i comunitats
Oferir als fidels una adequada formació bíblica i litúrgica, tant a nivell parroquial com arxiprestal.
Organismes principalment responsables: parròquies i comunitats / arxiprestats / Delegació Diocesana de Pastoral Sacramental i Litúrgia.
Preparar durant la setmana –a ser possible amb la participació de laics– la celebració de l’Eucaristia dominical i fer de les lectures tema de pregària personal.
Organismes principalment responsables: parròquies i comunitats
Afavorir la participació activa dels infants en la celebració de l’Eucaristia.
Organismes principalment responsables: parròquies i comunitats / Delegació Diocesana de Pastoral Sacramental i Litúrgica/Delegació Diocesana de Catequesi.
Combinar les reunions de la catequesi, dels centres d’esplai, de l’escoltisme i dels moviments amb la celebració eucarística.
Organismes principalment responsables: parròquies / moviments d’infants, lleure i escoltisme / Delegació Diocesana de Pastoral de Joventut.
Fer atenció a la dimensió fraterna de l’Eucaristia en relació a tots els qui hi participen i motivar l’acollida dels catòlics immigrants a les celebracions i a la comunitat.
Organismes principalment responsables: parròquies i comunitats / Delegació Diocesana de Pastoral Sacramental i Litúrgia / Delegació Diocesana de Pastoral Social.
Potenciar la dimensió evangelitzadora i missionera de l’Eucaristia envers els qui estan a prop i els qui estan lluny.
Organismes principalment responsables: Delegació Diocesana per al Catecumenat / Delegació Diocesana de Missions / parròquies i comunitats / moviments evangelitzadors.
Estimular els participants de l’Eucaristia a ser solidaris amb els aturats, els marginats, els immigrants, i tot el món de la pobresa.
Organismes principalment responsables: parròquies i comunitats / Delegació Diocesana de Pastoral Obrera / Delegació Diocesana de Pastoral Social / Càritas / Delegació Diocesana d’Apostolat del Mar / Secretariat Diocesà per als Marginats / Secretariat Diocesà de Pastoral de Gitanos / Secretariat Diocesà de Pastoral Penitenciària.
Tenir en compte en la celebració eucarística dominical els malalts que no poden participar-hi.
Organismes principalment responsables: parròquies i comunitats / Delegació Diocesana de Pastoral de la Salut.
Crear a cada parròquia i comunitat un grup d’animadors de la litúrgia.
Organismes principalment responsables: parròquies i comunitats / Delegació Diocesana de Pastoral Sacramental i Litúrgia.
Fomentar el culte eucarístic fora de la Missa en les seves diverses expressions.
Organismes principalment responsables: Delegació Diocesana de Pastoral Sacramental i Litúrgia / associacions eucarístiques.

Mètode de treball
El Pla Pastoral Diocesà per al trienni 2006-2009 a l’arxidiòcesi de Barcelona conté tres objectius prioritaris.
En relació a cada objectiu s’indiquen un seguit d’accions. Són possibles accions, és a dir, suggeriments indicatius que es proposen per tal que cada parròquia, arxiprestat, consell, grup, moviment, associació o entitat pugui escollir l’acció que consideri adient a fi d’aconseguir l’objectiu pastoral respectiu. També és possible realitzar d’altres accions no previstes en el Pla Pastoral però que vagin encaminades a l’assoliment dels objectius pastorals esmentats.
Si bé l’aplicació del Pla Pastoral Diocesà correspon a tots, s’esmenten en cada acció els organismes principalment responsables, fonamentalment per oferir mitjans i recursos en ordre a la seva aplicació.
Convé que totes les instàncies pastorals de l’arxidiòcesi optin en la programació del curs per uns objectius i per alguna acció concreta d’aquests i que al final del curs en facin l’avaluació corresponent.

ITE-117. Llum i aliment

El designi de Déu és aquest: que Crist, l’esperança de la Glòria, estigui en vosaltres. Nosaltres l’anunciem a ell, encaminant tots els homes i instruint-los en tota mena de saviesa, per tal de fer arribar tothom a la perfecció en Crist.
(Carta de sant Pau als colossencs, 1, 27-28)

ITE-117. Activitad de les Associacions Pro Vida a Catalunya i Espanya durant l'any 2005

Dolors Voltas
Presidenta de les Associacions Pro Vida d'Espanya

Les voluntàries i els voluntaris de les Associacions Pro Vida fan un treball d'acollida i suport a dones en dificultats per la seva maternitat. Convé donar a conèixer aquesta informació que contrasta amb la que es difon sobre l'avortament voluntari.
Els 29.000 nens i nenes als quals hem pogut facilitar el naixement, des de 1981 fins el 2006, ens animen a seguir en aquesta labor d'ajuda.

Ajudes a dones i als seus fills realitzades a Catalunya
Els Centres d’Acollida i Suport a la Dona de les entitats federades de Barcelona i Girona, acolliren i ajudaren durant 2005:
Casos continuació de l’any anterior: 213
Casos iniciats l’any 2005: 177
Gestants que viuen a casa seva a les quals es va ajudar abans i/o després del part: 336
Gestants allotjades temporalment i els seus fills van néixer: 4
Altres dones amb fills petits: 50
Total dones ajudades: 390
Total nens nascuts durant l’any: 380
Altres fills ajudats: 337
Altres familiars ajudats: 486
Total beneficiaris/es d’ajuda: 1593

Les ajudes s’ofereixen gratuïtament i consisteixen en:
Assistència personalitzada a la dona sola, en situació de marginació, pobresa i inseguretat, amb fills petits al seu càrrec
Atenció mèdica, psicològica i/o acollida a la dona que necessita ajut, comprensió i suport davant d’una maternitat difícil.
Suport continuat a la dona durant 6 a 24 mesos, ampliables segons necessitat.
Alimentació, vestit, allotjament temporal, etc. per a la mare i el fill
Cursos d’educació per a la salut de les embarassades i la cura dels seus fills petits.
Orientació i suport per a la integració familiar i la inserció social i laboral.

Ajudes a dones i als seus fills realitzades a Espanya
L’any 2005 s’ha ajudat a 4209 dones amb una maternitat difícil i s’ha afavorit 2633 naixements.
Perfil de les dones ateses:

Edat
Fins a 15 anys: 0,7%
15-19 anys: 7,6%
20-24 anys: 23,0%
25-29 anys: 34,2%
30-34 anys: 21,1%
35-39 anys: 9,9%
Més de 40 anys: 3,5%

Estudis
Sense estudis: 25,0%
Primàris: 49,5%
Secundaris: 19,1%
Universitaris: 6,4%

Nacionalitat
Estrangeres: 71,1%
Espanyoles: 28,9%
Situació personal
Solteres: 49,1%
Amb parella: 8,7%
Casades: 33,8%
Separades: 5,1%
Divorciades: 2,7%
Viudes: 0,6%



ITE-117. Endevinalla bíblica

Joan B. Trifao
L’evangeli de sant Mateu és l'únic que narra l’episodi de la matança del innocents manada per Herodes. Aquest rei, arran de la visita dels Mags, va demanar als mestres de la llei que li expliquessin la profecia sobre el lloc del naixement del Messies. En aquesta profecia es diu “Betlem no ets de cap manera la més petita de les viles de Judà perquè de tu sortirà un príncep que pasturarà Israel”. Qui és el seu autor?

A - Sofonies
B - Amós
C - Miquees
D - Malaquies

Si no recordes la resposta, la pots trobar rellegint els llibres dels anomenats “profetes menors”. Després, la pots comprovar a la darrera pàgina d’aquest mateix número de la revista.

ITE-117. Notícies que fan pensar - I




Comentades per G.B.S.


NADAL NOMÉS PELS CRISTIANS
Ara fa un any, va circular la notícia que, en una escola pública d’Avilés, s’havia suprimit el festival de cançons nadalenques que tradicionalment feien els alumnes. Els professors van argumentar que havien pres aquesta decisió perquè en un estat laic no hi ha d’haver manifestacions externes de religiositat per no ofendre els no creients. A alguns els va semblar que això era una sortida de to aïllada, però els més pessimistes hi van veure l’inici d’un moviment laïcista per eliminar tota referència a Déu i a la religió. Efectivament, aquest any, allò que semblava una anècdota ha proliferat. Els mitjans de comunicació s’han fet ressò de diversos casos i probablement n’hi ha més que no han tingut una ressonància tan notòria. Tots tenen en comú la supressió d’activitats festives relacionades amb el Nadal en escoles públiques amb l’oposició dels pares i mares dels alumnes, que creuen que les celebracions nadalenques superen l’àmbit estrictament religiós i es situen en el pla de les tradicions seculars. Però els mestres diuen que ho fan en nom del pluralisme, la tolerància i la llibertat d’expressió. Són uns raonaments difícilment acceptables, perquè, encara que ells no ho vulguin admetre, la nostra societat està farcida de referències cristianes de tot tipus i en la majoria de les llars dels seus alumnes, fins i tot les de moltes famílies que no es declaren creients, es viu, en aquests dies, allò que s’anomena “l’esperit de Nadal”.
Aquests mestres que ara no volen celebrar el Nadal al·legant que no hi ha d’haver interferències religioses en les activitats escolars, potser són els mateixos que tenen molta cura que en el menjador escolar no es serveixi carn de porc als alumnes nouvinguts de religió mahometana, i segurament també són els mateixos que ara fa pocs anys van decidir que això de suprimir la carn del menú dels divendres de quaresma era un costum irracional i incompatible amb una dieta equilibrada.
Si seguim fent cas als més pessimistes, ens trobem en el començament d’un seguit d’actuacions encaminades a arraconar la presència del cristianisme en la vida quotidiana. Potser, en un futur no molt llunyà, invocant el respecte per l’estat aconfessional que formem entre tots, hi haurà alguns ajuntaments que consideraran oportú que es deixi de fer un pessebre en un espai públic de la població. O potser es retirarà el recolzament a la cavalcada dels Reis, o a les processons...
Què podem fer els cristians? Poca cosa, llevat de desmuntar amb serenor però també amb fermesa les idees tendencioses i contradictòries que ens volen imposar. I, sobre tot, demostrar amb els nostres actes, que no som cap perill, sinó tot el contrari, per la convivència amb els nostres conciutadans no creients i d’altres religions.

ITE-117. Notícies que fan pensar - II






Comentades per G.B.S.


EL PAPA A TURQUIA
El viatge recent de Benet XVI a Turquia s’havia qualificat d’alt risc perquè hi havia diverses circumstàncies adverses. La premsa internacional el plantejava de diferent manera, depenent de la seva ideologia. Alguns anunciaven manifestacions multitudinàries de rebuig, però certament només es van reunir unes 20.000 persones abans de l’arribada del Papa. Aquesta quantitat és poc important en un país tant habitat i sotmès a la pressió dels qui encara insistien en la deformació de les paraules que va pronunciar a Ratisbona. Mentre el Sant Pare va estar a Turquia, pràcticament no hi va haver cap manifestació contrària a la seva presència. Els ciutadans turcs van viure la visita amb indiferència o potser fins i tot la van creure favorable perquè intuïen que Benet XVI podia afavorir les negociacions per l’entrada del seu país a Europa. De fet, la premsa turca va exagerar algunes de les frases del Papa, volent interpretar com un recolzament a la integració allò que només havia estat una conversa conciliadora amb el primer ministre, el qual, per cert, va dubtar fins al darrer moment si li convenia anar a rebre’l a l’aeroport, perquè especulava amb les reaccions que suscitaria el seu comportament en els diferents grups polítics i religiosos del país.
Com que l’objectiu principal del viatge era religiós, amb la finalitat de millorar les relacions amb l’Església Ortodoxa, Benet XVI es va reunir amb el patriarca Bartomeu I i el va convidar a la missa que va celebrar a la catedral catòlica d’Istanbul, al final de la qual, tots dos van compartir la benedicció. En el sermó, el Papa havia afirmat: “l’Església no vol imposar res”.
També va tenir gestos d’apropament amb els musulmans. Benet XVI va resar a dins de l’anomenada Mesquita Blava, al costat del gran mufí. En el dia de la seva partença, la premsa turca ressaltava que el Papa s’havia guanyat el respecte dels turcs i dels musulmans.
En definitiva, en aquest viatge a Turquia, el Papa ha fet passes endavant en l’ecumenisme, el diàleg interreligiós i també en el terreny diplomàtic. Un resultat excel·lent d’un viatge difícil.

ITE-117. Noticia-Misión

De común acuerdo con los dirigentes de Ayuda a la Iglesia Necesitada en Königstein, el secretario general de esta institución, Norbert Neuhaus, ha presentado su renuncia para asumir nuevos retos, principalmente, en Europa del Este y Central. El presidente de esta institución, Hans-Peter Röthlin, ha encargado temporalmente a la irlandesa Regina Lynch, que colabora desde hace muchos años en la sede central, y al economista colombiano Carlos Gorricho, colaborador desde marzo de este año, que se hagan cargo conjuntamente del secretariado general, con todas las competencias. Ayuda a la Iglesia Necesitada es considerada como una de las instituciones asistenciales más importantes de la Iglesia católica en el mundo. En 2005, recibió 74 millones de euros de los benefactores de Europa, América del Norte y del Sur y Australia, que han permitido la realización de 5.852 proyectos para sostener la Iglesia en 145 países.
Fundada en 1947 por el sacerdote premostratense holandés Werenfried van Straaten (1913-2003), esta institución apoya a las Iglesias pobres y perseguidas, no sólo católicas sino también de otras denominaciones cristianas, con la oración, la ayuda pastoral y la asistencia material. No recibe aportaciones oficiales de la Iglesia ni financiación pública. Mantiene su actividad gracias a la generosidad de más de 700.000 benefactores privados de todo el mundo.

Los estudiantes cristianos de Australia han lanzado una gran cadena de oración por la paz con la finalidad de implorar de Dios la luz que ilumine las mentes de los gobernantes y de los líderes políticos, para que hagan callar a las armas y hagan espacio al diálogo y a la reconciliación. Esta iniciativa ha encontrado inmediatamente la colaboración de organizaciones estudiantiles musulmanas, hebreas y de otras religiones. Los jóvenes se han unido por un anhelo de paz y gracias a la oración, que consigue superar las diferencias culturales, nacionales o de credo religioso. Los estudiantes dicen estar profundamente preocupados por las víctimas de la violencia en Israel y en el Líbano y por todos los que sufren e invocan la armonía pidiendo a los jóvenes del mundo que contribuyan para construirla. Australia es un país que puede dar un buen ejemplo, ya que reúne comunidades de orígenes, etnias, religiones y culturas diversas que conviven pacíficamente. Los organizadores de estos encuentros afirman que la oración constituye una expresión importantísima de esperanza y de fe, y rezar juntos para que venga la paz a tierras sacudidas por la violencia es un hermoso signo de unidad, cooperación y armonía. Los jóvenes australianos piden a todos los jóvenes del mundo, cristianos, musulmanes, hebreos y de otras comunidades religiosas, que se unan a su cadena de paz, expresando el deseo de que los líderes políticos y los responsables de la comunidad internacional puedan alcanzar un acuerdo que ponga fin a la violencia y lleve la asistencia humanitaria necesaria a los 700.000 refugiados libaneses.

“Perdono, perdono, perdono”. Estas fueron las últimas palabras de la misionera italiana asesinada recientemente en Mogadiscio (Somalia). Sor Leonella Sgorbati, nacida en Piacenza, Italia, en 1940, era religiosa misionera de la Consolata y dirigía, junto a otras tres hermanas, una escuela y el hospital pediátrico “SOS Kindergarten” en la capital del país africano. Sus asesinos estaban escondidos en coches estacionados en la carretera del hospital y dispararon a bocajarro contra ella y contra una persona de seguridad, que también falleció. La religiosa no murió al instante. La llevaron en una camilla al hospital donde le aplicaron unas cuatro o cinco bolsas de sangre, pero salía la misma cantidad que la que se introducía ,según narró una de las monjas, que añadió: “Cuando el cirujano dijo que no había nada que hacer, sor Leonella todavía estaba viva; su sudor era frío. Nos dimos la mano, nos miramos, y antes de apagarse como una vela, dijo: perdono, perdono, perdono”.

La policía de la provincia de Shaanxi en el norte de China arrestó al obispo católico de Zhouzhi, monseñor Martin Wu Qinjing, por mantener su fidelidad al Papa. Unos 30 policías, que llegaron a su casa por la noche en cuatro coches blindados, se detuvieron ante la parroquia más grande de la diócesis, y al ver que la puerta estaba cerrada, saltaron el muro y despertaron al obispo. Los agentes alejaron con amenazas a un anciano sacerdote de ochenta años, a cuatro seminaristas y a cuatro religiosas que trataron de detenerles. Al obispo le amenazaron y arrestaron sin presentar acusaciones. El obispo se encuentra en estos momentos en paradero desconocido y no se sabe si las religiosas también han sido arrestadas. Su ordenación, aprobada por la Santa Sede, no fue reconocida por el gobierno comunista, que la considera ilegal. El gobierno le pidió que no se comportara como obispo y ha tenido problemas con las autoridades en ocasiones públicas, por ejemplo al dispensar el sacramento de la Confirmación.

ITE-117. El món infantil: El nen que tenia de tot

Sara Antoja Xirau

Una vegada hi havia un nen que tenia de tot. Encara no havia obert la boca que els seus capricis ja eren ordres. El seus pares estaven tot el dia pendents d’ell, i la seva habitació semblava un aparador d’una botiga de joguines. Les tenia totes i de les marques més cares. Perquè se n’havia d’estar si els seus pares les podien pagar?
Els grans havien esborrat del seu diccionari totes les paraules molestes que el seu fill no utilitzaria mai, com ara fam o pobresa. A més, confonien el significat de felicitat amb el de facilitat: alguns deien que era dislèxia...
Per al nen que tenia de tot cada dia sortia el sol, mai no havia vist cap núvol, els seus pares ho evitaven. Cada dia menjava muntanyes de caramels, pastissos i gelats, no sabia què era tenir gana, i encara menys què és la fam, una de les paraules que mai ningú no pronunciava davant seu.
Jugava tot el dia i es passava hores i hores davant del seu televisor i amb els videojocs. Sempre feia el que li venia de gust i mai ningú no li deia el que havia de fer. La feina la feien els altres.
Els seus pares només li parlaven per preguntar-li què volia, i només feien el que ell els deia: estaven decidits a amagar-li la cara dolenta de la vida, volien fer-li la vida el més fàcil possible perquè l’infant fos feliç.
Però un dia no va sortir el sol i l’infant ho va veure. Es va posar a plorar tan desesperadament que se’l sentia des de molts quilòmetres enllà. El nen que ho tenia tot no servia per res, no sabia com assumir que per primera vegada a la vida les coses no fossin com ell volia. En poc temps va esdevenir la riota de tothom, es burlaven del fet que una cosa tan insignificant com que estigués tot núvol li pogués causar tanta ràbia.
De cop, l’infant se’n va adonar: ningú no l’estimava. Si els seus pares li haguessin dedicat més temps se n’haurien adonat que el que necessitava era amor i no coses. Llavors va desitjar poder tornar enrere per no tenir tantes joguines i sí amics i estones per jugar amb ells al carrer. Hauria volgut sortir al carrer els dies de pluja per mullar-se i saltar els bassals. Esperar a tenir gana i set per menjar i beure, cansar-se de tant córrer i que ningú li tingués llàstima. Li hauria agradat compartir les alegries i els neguits de les persones que l’envoltaven i que el seu diccionari hagués contingut totes les paraules, fins i tot les més incòmodes i molestes. I va entendre que viure vol dir molt més que tenir de tot, que tot ens surti bé i fer només el que ens agrada. El nen que tenia de tot va descobrir que viure no vol dir tenir, sinó aprendre cada dia a donar.
En aquestes festes apliquem-nos aquesta història, no deixem que la superficialitat ens guanyi. Visquem-les amb amor, sobretot amb els infants.

ITE-117. Correspondència missionera


Des de Calama, (Xile), Mn. Jordi Jorba ens envia una carta felicitant el Nadal i anunciant la seva propera visita:


Amb aquest escrit voldria fer-vos present el meu desig d’un Bon Nadal ple de la gran alegria que els àngels van anunciar a aquells pobres pastors de Betlem.
A Calama hem tingut la visita del bisbe Ramon Buxarrais, amb 5 companys catalans: en Joaquim Farràs, el seu germà, Jaume amb la seva esposa, Montserrat i el matrimoni Relats. En Ramon va ser rector de la parròquia central –ara catedral– que enguany celebra els 100 anys. En Joaquim va ser el primer director de l’Institut “Obispo Silva Lezaeta”, abans que jo. I en Jaume també en va ser-ne professor. Vam tenir una missa solemne en el pati de l’Institut que ara té més de 1500 alumnes (nois i noies). Els inicis d’aquest col·legi van ser molt humils. També ha vingut a passar uns dies aquí, En Francesc Puig, que va treballar pastoralment durant 10 anys a Quilpue (prop de Santiago), va ser detingut per Pinochet i expulsat del país el 1973. Igualment van passar l’agost aquí dos diaques barcelonins que el diumenge 3 de desembre van ser ordenats de preveres, justament el mateix dia de la mort del bon amic, Mn. Santiago González, que tant sols va poder exercir, com a prevere barceloní, un any a Vallenar, al “Norte Chico” xilè.
El nostre Bisbe Guillermo sovint recorda el que jo dic: el 90 % dels robatoris, maltractaments familiars, batusses, droga, suïcidis, etc. que surten als dos diaris de Calama, passen al sector de la nostra parròquia. Un trist percentatge! Menys mal que hi ha molta gent que no fa soroll i manté l’esperit de servei i participa en les activitats cíviques i parroquials.
Calama ja passa dels 160.000 habitants. A prop tenim les mines de coure més importants (xilenes o de multinacionals) i, tot i això, estem mancats de molts serveis (sobretot d’un hospital digne) i infrastructura (pavimentació dels carrers, habitacles més grans per a la gent humil, llocs d’esplai). A veure si, ara que el coure està a molt bon preu al mercat de Londres (!), es nota una millora econòmica que enriqueix a pocs i arriba una mica, també als més pobres. Quantes vegades us he comentat la diferència escandalosa entre els treballadors “fixes” de les mineres (aquests sí que tenen un hospital maco i complert) i la majoria dels qui vivim a Calama!
Juntament amb aquestes notícies, us comunico que ja fa 6 anys que torno a ser a Calama i –si a Déu plau– vindré a Catalunya a passar un mes i mig.
Ben aviat podrem parlar amb molts de vosaltres del que ara us dic i de tants temes que ens interessen. Repeteixo la meva felicitació nadalenca i us desitjo un Any Nou ple dels dons del Regne que Jesús ens va portar: Veritat i Vida, Santedat i Gràcia, Justícia, Amor i Pau. Ben vostre,
Mn. Jordi Jorba

ITE-117. Informació parroquial

Notícies de la Parròquia de la Mare de Déu de Lourdes de Badalona

CAMPAÑA DE ALIMENTOS POR LA NAVIDAD
Desde hace muchos años, en el tiempo de Adviento, hacemos esta campaña en la que invitamos a la feligresía a depositar al pie del presbiterio unos lotes de comida o que, en su defecto, dejen en el buzón de Cáritas parroquial su equivalente en euros, para poder atender mejor, en estas fiestas, a las familias o personas más necesitadas de nuestro entorno social. Gracias a Dios, la feligresía responde generosamente a esta invitación.

COLECTA DE GERMANOR
Tuvo lugar el domingo 10 de diciembre y se recaudó la cantidad de 956 euros (159.059 pesetas). Muchas gracias a todos los donantes

BELÉN NAVIDEÑO
Como todos los años, un feligrés, el Sr. Vicenç Benedicto, monta un artístico belén para deleite de los pequeños y también de los mayores.

MISA DE NOCHEBUENA
Tendrá lugar a las doce de la noche del domingo 24. Después, habrá un pequeño refrigerio en la planta primera del edificio parroquial.
El día de Navidad se suprime la misa de las 10,15 h. Las otras dos se celebrarán como de costumbre.
El día de san Esteban, la misa de la mañana será a las 10,15 h. Queda suprimida la misa de la tarde.

SANTA NAVIDAD
A todos los subscriptores y lectores de esta revista misionera y parroquial les deseamos de todo corazón una santa Navidad y unas felices fiestas.

ITE-117. El primer pessebre vivent

Mn. Miquel


Uns quinze dies abans de Nadal, Francesc digué: “Vull evocar el record del nen nascut a Betlem i totes les penúries que va passar a la seva infància. Ho vull veure amb els meus ulls, tal com era, en una menjadora, dormint sobre la palla, amb el bou i la mula”.
Quan va arribar el dia de l’alegria, va convocar els germans de diversos convents dels voltants i, amb ànim festiu, la gent del país, homes i dones, van preparar, cadascú segons les seves possibilitats, torxes i ciris per aquella nit en que s’aixecaria l’estrella que il·lumina tots els temps. Quan Francesc va veure que tot estava preparat, s’omplí d’una gran alegria. Hi havia un pessebre, amb el nen, els pares, el bou i la mula. La simplicitat ho dominava tot. La pobresa triomfava en l’ambient. Era tota una lliçó d’humilitat.
Greccio s’havia convertit en un nou Betlem. La nit es va fer clara com el dia. La gent acudia i s’omplia de goig al veure renovat el misteri. Els boscos saltaven de joia i les muntanyes transmetien el seu eco. Realment era com un nou Betlem. Els germans cantaven les lloances al Senyor i tota la nit transcorria amb una gran alegria. Francesc va passar la nit dempeus davant del pessebre, ple d’una gran emoció i d’una gran alegria. Al fina, es va celebrar la missa i el sacerdot va quedar embriagat d’una devoció mai experimentada abans.
Francesc, revestit de dalmàtica, ja que era diaca, va cantar l’Evangeli amb veu sonora. Després va predicar al poble i va trobar paraules dolces com la mel, parlant del naixement d’un nen pobre, que jeia en unes palles i era fill de Déu i de Maria. Va ser com si revisqués allò que feia molts anys havia succeït a la petita vila de Betlem.
(Tret d’un llibre sobre sant Francesc d’Assís).


ITE-117. XXII Tómbola Missionera

Durant la tarda del dissabte 28 d’octubre i el matí del diumenge 29, es va celebrar la Tómbola que cada any organitza el Servei Missioner a l’entrada del temple parroquial.
La recaptació va ser de 656 euros (108.931 pessetes). Aquest any no es va superar la quantitat de l’any passat, que va ser de 685 euros, la més alta de totes les edicions de la tómbola.
Els guanys, com s’ha fet sempre, es lliuraran íntegrament a la Delegació diocesana de Missions, com aportació especial amb motiu de la diada del Domund.
Donem les gràcies a la participació generosa de les persones que van comprar els números i també a les empreses i comerços i alguns particulars que ens van proporcionar els objectes destinats a premis.
Aquests són els comerços i empreses que han col·laborat aquest any:

Anís del Mono
Basi S.A. (Lacoste)
Bodegas Pinord, S.A. (vins i caves)
Caixa Laietana
Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona
Cobega, S.A. (Coca-cola, Fanta)
Farmàcia Maria Dolors Xirau Vergés
Isdin, S.A
. (especialitats dermatològiques)
Nestlé España S.A. (bombons)
Novartis Consumer Health (laboratori farnacèutic)
Productes Codina, S.A. (productes de neteja)

ITE-117. Fotogrames en la retina

Sara Antoja Xirau

Donetes
Títol original: Little women
Direcció: Mervyn LeRoy
Interprets: June Allyson, Peter Lawford, Elizabeth Taylor, Janet Leigh
Guió: Sally Benson a partir de la novel·la de Louisa May Alcott
Música: Adolph Deutsch
Nacionalitat: EUA, 1949
Durada: 121 minuts

La Meg (Janet Leigh), la Jo (June Allyson), l’Amy (Elizabeth Taylor) i la Beth (Margaret O'Brien) són quatre germanes d’edats i personalitats diferents que van creixent en una localitat de l’estat de Nova Anglaterra al costat de la seva mare Marmee March (Mary Astor) i amb l’absència del seu pare, que està lluitant a la Guerra Civil Americana. Juntes realitzen un aprenentatge, a vegades dolorós, i a vegades fascinant, de la vida. Una a una, van trobant l’amor i abandonen la llar familiar per casar-se i crear les seves pròpies famílies. Només es queda la Jo, que vol ser escriptora. Tot i la sensació que té que la felicitat ja ha passat per casa seva, continua escrivint i aconsegueix publicar la seva primera obra.
Tot el planter d’estrelles que en aquell moment tenia la Metro Goldwyn Mayer està present en aquesta pel·lícula, amb especial protagonisme d’una impetuosa June Allyson, És una historia carregada en el seu to sentimental y nostàlgic, però compta amb una sensacional fotografia que recorda les postals de Nadal clàssiques. Ens explica el despertar emocional de quatre germanes molt diferents en quant a caràcter: una tímida amant de la música (la Beth), una intel·lectual i rebel (la Jo), una altra presumida i superficial (l’Amy) i la més romàntica (la Meg), que és la germana gran. És una història de maduresa, de creixement i de recerca de la felicitat en la vida familiar.
Basada en la novel·la més famosa de Louisa May Alcott, que molts consideren autobiogràfica, ens narra el pas de la infància a l’etapa adulta d’aquestes quatre germanes, que han d’enfrontar-se als problemes propis de l’edat i a situacions dures que suposen un repte, com ara la guerra o la mort d’un ésser estimat. Malgrat totes les dificultats que passen, aconsegueixen tirar endavant amb esforç, i sobretot gràcies al vincle fraternal que les uneix.
És un clàssic que ha tingut diverses adaptacions al llarg de la història del cinema. Destaquen la de l’any 1932, dirigida per George Cukor i amb Katherine Hepburn interpretant la Jo, i la de l’any 1994, dirigida per Gillian Armstrong i protagonitzada per Winona Ryder i Susan Sarandon. La que ens ocupa es caracteritza per una tria d’actors molt encertada i d’acord amb els personatges de l’obra literària, una producció acurada com només la Metro d’aquells anys podia oferir i una més que competent direcció. Tot i la seva tendència a un sentimentalisme una mica cursi, constitueix un bon exemple de melodrama d’època de molt agradable visionat. Molt adequada per aquestes festes, però també durant tot l’any per reflexionar sobre la família, la solidaritat i les desigualtats socials.

ITE-117. Què deiem ara fa 10 anys?

En el número 51 de la revista ITE, que va sortir per novembre i desembre de 1995, la portada era una imatge nadalenca original de Marta Bonilla Hidalgo.
L’editorial de Mn. Miquel portava per títol: “Sant Nadal”.
Vicenç Benedicto signava l’article: “Com celebrem les festes?”
Les “Notícies que fan pensar” de G.B.S. portaven els títols: “Arriba el jurat”, comentant la implantació d’aquesta institució en els judicis a Espanya; “El despertador” criticant la propaganda que es feia de les rifes oficials que estimulava la destrucció del despertador.
“Noticia-Misión” de Q.Z.E. ocupava dues pàgines.
Àngela Casas signava l’article “Los ángeles, servidores y mensajeros de Dios.”
El tema de la secció “Opinions” era “La música en les celebracions litúrgiques”; es van publicar les aportacions d’Esther Martells Borrás, directora coral, David Fluriach, antic membre del Grup Missioner i Ferran Riera Pabón, enginyer tècnic de Telecomunicacions i membre del Grup de Cants de la Parròquia de Sant Martí de Sant Celoni.
A la secció “El nostre Concili” es començaven a publicar les 25 propostes prioritàries del Concili: Tema 1 “Anunciar l’evangeli a la nostra societat”.
Una nota de la redacció de la revista es lamentava de l’escassa recaptació obtinguda dels feligresos que la recollien a l’entrada del temple parroquial, que molt sovint s’obliden de deixar unes monedes per compensar les despeses que ocasiona la confecció de la revista. Això, malauradament no ha canviat. El finançament de la revista per part del seus lectors segueix sent un problema cabdal.
Roser López i Núria Llopart feien la seva crònica del III Nadal Missioner que s’organitza cada any per aquestes dates a l’entrada del temple parroquial.
“La diada de Nadal” era el títol d’Un delicat article de Sara Antoja amb una bonica il·lustració de Míriam Ruiz.
Una breu ressenya explicava la participació del Grup Missioner en la Fira de la Solidaritat que s’havia celebrat a Badalona el mes d’octubre.
Es publicava el capítol VIII de l’encíclica “Redemptoris missio”.
També s’explicava la celebració la XI Tómbola Missionera amb una recaptació de 71.460 pessetes i una elevada contribució d’empreses i comerços.
Tancaven el número el “Diccionario de pensamientos”, el quadre d’honor de la campanya de segells usats que compartien Teresa E. Mir, Josep López Escoda i Mercè Ametller Bassets, i la “Informació parroquial”.

ITE-117. Finestra jove

Pregària tot caminant
per
llmb

8. ESTIMANT LA VERITAT
Senyor, m'agradaria tant estimar la veritat que estaria disposat a cercar-la i a viure-la a qualsevol preu.
Et demano fortalesa per arribar a ser una persona que valgui per les idees que il·luminin la meva vida.
Voldria que la meva personalitat es fonamentés sobre la veritat de profundes conviccions.
Fes que no tanqui mai els ulls ni li tingui por a la llum, a la veritat.
Tu has dit “La veritat us farà lliures” i jo vull ser lliure amb la teva veritat.
Penso que al món hi ha molta mentida i en molts moments em sento impotent per a no contaminar-me.
M’ajudaràs en el meu propòsit de viure i estimar sempre la veritat?
Sembla que ho veig clar quan crec que la veritat no és un refugi tranquil, sinó un camí costa amunt que no admet trampes.
Ajuda’m, Senyor, a fer aquest camí amb enteresa i amb alegria, fins i tot quan hagi d’anunciar veritats tristes o dures.

ITE-117. Solució a l'Endevinalla bíblica i a l'ITEglífico

Solució a l’Endevinalla bíblica: D
Solución al ITEglífico: BELEN

11 d’octubre del 2006

ITE-116 Tema Clau: El canvi climàtic - I

Francesc Nicolau i Pous
Professor de la Facultat Eclesiàstica de Filosofia de Catalunya

Tothom ha sentit a parlar del canvi climàtic. Però potser ningú no ha pensat que pugui influir en la vida dels missioners. Crec que se’n pot dir alguna cosa: molts dels pobles que són missionats veuen que cada vegada es troben més apurats a causa de la pobresa en què viuen, augmentada pel fenomen del canvi climàtic que es deu a la contaminació provocada pels països rics dels quals procedeixen la major part dels missioners. Com compaginar el missatge evangèlic amb el mal que també reben d’aquests països a causa del mal ús que s’hi fa dels recursos energètics? Potser creureu que això del canvi en el clima terrestre és de poca importància, per això us en vull parlar perquè, si en teniu una idea cabal, us pugueu fer més càrrec de la importància del tema.
El mal ve de l’efecte hivernacle. No n’heu vist cap, d’hivernacle? És un recinte tancat, amb molts vidres per deixar passar la llum solar i un conreu de plantes al seu interior en unes condicions de més escalfor que a l’aire lliure. Sense la llum solar els vegetals verd no podrien viure i per això es procura que n’entri ben abundosa. Ara bé, el fet de ser un lloc tancat fa que la temperatura sigui la adequada a les plantes que s’hi cultiven, més alta que a l’exterior. Sabeu per què? Molt senzill: el vidre deixa passar els raigs lluminosos d’ona més curta (més energètics i també productors de calor) que la dels calorífics i la llum del Sol entra amb tota la seva energia però la calor que es produeix en el recinte no se’n va, o se’n va poca, perquè el vidre ja no deixa escapar els raig calorífics, menys energètics. Al Maresme potser haureu vist hivernacles de clavells.
Doncs bé, això que passa als hivernacles,, també passa, en major escala, a la superfície de tota la Terra. I pobres de nosaltres que no fos així. Ens moriríem de fred! El Sol ens envia els seus raigs de llum i calor (només mitja milionèsima part dels que escampa cap al fons còsmic és el que ens arriba) i després d’arribar la llum i la calor a la Terra, en un 70% rebot cap a l’atmosfera, però els raig de calor es troben amb una capa natural de vapor d’aigua i gasos, sobretot dioxid de carboni, que fan com els vidres dels hivernacles, parcialment opacs als calorífics, i només deixen que es dissipi una part de la calor reflectida per la Terra. Així el planeta no es refreda tant. Tot està ben programat en la natura per fer possible la vida terrestre (sobretot la humana) a la temperatura que li convé.
Ara bé, d’ençà de la revolució industrial, l’home està llançant a l’atmosfera molta més quantitat de dioxid de carboni i altres gasos (metà, òxid nitrós, gasos fluorats) que no pas feia la natura abans, i la capa protectora es fa més tupida, més espessa, i reté més calor que la que naturalment retenia. conseqüència: augmenta la temperatura a la Terra. Això és el que s’anomena “efecte hivernacle”.
En les previsions dels científics que hi entenen, n’hi ha qui arriba a dir que el segle XXI serà el segle del canvi climàtic. Al segle XX ja va pujar la mitjana de les temperatures del planeta gairebé un grau. Em direu que això deu entrar encara dins dels límits tolerables. Sí, és cert, però no vol dir que no sigui perceptible. Moltes geleres han retrocedit, particularment les de l’Himàlaia ben visiblement. I si es fa un càlcul a partir del que ara llença a l’espai la indústria humana, resulta que, cada 10 anys, la temperatura mitjana augmentarà de 0,4 a 0,7 graus. Cap al 2070 haurà augmentat gairebé 5 graus. Quins són els efectes d’un augment de 5 graus?
Els casquets polars experimentaran un desglaç tan notable que el nivell dels oceans pujarà 68 centímetres, suficients per fer desaparèixer moltes platges. Els deltes del Llobregat i de l’Ebre quedaran inundats d’aigua salada gairebé en la seva totalitat.
El règim de pluges també variarà. Als països nòrdics augmentaran i causaran inundacions. També hi haurà més pluja encara les zones monsòniques, com a l’Índia, però sequera a les zones temperades i a les desèrtiques. El desert del Sàhara creixerà en extensió (ja ho està fent ara). Pobra gent que viu al Sahel! Pel que fa a casa nostra, plourà un 20% menys als estius, cosa que no quedarà pas compensada pel 10% més que plourà a l’hivern. Això farà que tinguem un 22% menys d’aigua a finals del segle. Hi haurà alteració dels corrents marins perquè el corrent càlid de l’Atlàntic nord pot acabar interromput. Les conseqüències són moltes.
Desapareixeran ecosistemes naturals. Plantes i animals patiran els efectes del canvi climàtic. Algunes espècies acabaran desapareixent. Els esculls de coral poden experimentar una calcificació ràpida, mentre que el permafrost de Sibèria pot disminuir notablement. I per a l’agricultura hi haurà també problemes: els nutrients del sòl minvaran amb l’augment de calor, la productivitat en terrenys de secà farà una davallada, la manca d’aigua serà cada any un problema més trasbalsador...
Com podeu veure, és tot el món que se’n ressentirà del canvi si no s’hi posa remei aviat. però on ja es comencen a sentir més els efectes, i encara s’hi aguditzaran, és als països pobres, els quals no cal dir que ja saben d’on prové el mal: dels països més industrialitzats; ell ben poc contribueixen al desastre. Què hi hem de dir? Que tots ens en hem de responsabilitzar. De fet, algun pas ja s’ha donat: el protocol de Kyoto comprometia a reduir d’un 5,2% l’emissió de gasos contaminants i es posà en vigor el 16 de febrer del 2005 firmat per 141 països que sumen el 61% de les emissions de gasos del planeta. Hi ha la contrapartida que els Estats Units d’Amèrica, que són els que més contaminen, un 23,5% del total, no el va subscriure. El desembre passat hi hagué la Cimera del Clima a Montreal (Canadà) que acabà només amb una firma de bones intencions, resultat força migrat, però almenys fou firmat també pels Estats Units i alguns efectes tindrà, creiem.
Tanmateix, el problema es manté i més val que tots ens n’adonem. I preguem perquè la mala fama que van tenint els països rics en els àmbits missioners no obstaculitzi gens la bona evangelització dels nostres esforçats missioners.

ITE-116 Tema Clau: El canvi climàtic - II

Silveri Garrell
Empleat d’hoteleria jubilat

La temperatura planetària augmenta, ja ho sabem, i això suposaria que, al desfer-se el gel dels pols, augmentés el nivell del mar fins a límits inimaginables, però no arribaria a cobrir mai la terra completament perquè la terra te un relleu generalment en la major part, però aquest relleu és inexistent també en una bona part de l’escorça terrestre com ara la zona sud dels EE.UU. on és troba la ciutat de Nova Orleans. El problema que ens podem plantejar és per què hi ha tanta aigua al mar fins al punt de que, si és desgelessin els pols, desapareixerien moltes illes i, de fet, sembla que és la mateixa aigua del cataclisme del Diluvi, encara que aquesta teoria només l’accepten avui les esglésies evangèliques que defensen el Creacionisme. El mateix Apocalipsi ja ho diu en una visió profètica de “la desaparició de moltes illes”, i també diu “consumits pel foc una tercera part dels arbres i de l’herba verda”. Suposem que el profeta que va rebre las visions de l'Apocalipsi ho devia rebre com un avís abans que com una predicció exacta, o més bé les dues suposicions podrien ser valides. Però com que en el fons són misteris que espanten la gent, és millor no parlar-ne (ironia).
En quant a la nostra culpa de tot plegat, és el nostre consumisme que, com una cantarella pesada, sempre ens el porten a primera plana. Però els principals responsables sempre son els que remenen les cireres, els que governen, de permetre un model de societat de consum exagerat. Penso que tal vegada ens convindria tenir unes lleis com a Cuba amb una cartilla de racionament per no consumir massa, i això molts lectors m’ho tiraran a la cara, perquè el règim cubà no és model de llibertats, però al menys és model d’anti-consumisme, encara que obliguin als cubans a viure com a ermitans i a fer vida molt austera. No tot és tan bo i no tot es tan dolent, però, en una democràcia com la nostra, que la llei permeti un cotxe per cada membre d’una família, crec que ens manca fer-nos-ho mirar.

ITE-116 Tema Clau: El canvi climàtic - III

Ana Amigo Fontcuberta
Estudiante de Biología


Las influencias climáticas tienen que ver mucho con la salud porque las temperaturas extremas y las brusquedades del tiempo, la situación geográfica de los seres que contagian enfermedades y las cantidades de aire, alimentos y agua son los determinantes del equilibrio de los ecosistemas en que nos movemos.
Ya que el clima nos afecta de tantas maneras y es muy difícil controlar los detalles de su alteración a medio y largo plazo, la predicción de los efectos del cambio climático sobre la salud es un problema de respuesta no resuelta. No obstante, se tienen datos científicos sobre la magnitud del calentamiento de la tierra y de ello se puede deducir la relación entre el clima y la salud, es decir, sus efectos futuros, que, con ser importantes, pueden variar según la región del planeta.
Las temperaturas van a subir más en unas áreas que en otras y algunos lugares serán más secos mientras que otros dispondrán de más lluvia. El impacto del cambio climático en la salud puede incluir efectos directos por causa de temperaturas muy extremas y también por la subida del nivel del mar. Pero también son previsibles impactos indirectos, debidos a cambios en los comportamientos de las precipitaciones que pueden afectar a los ecosistemas naturales, cambiar la ecología de las enfermedades infecciosas, dañar la agricultura y los acuíferos, disparar los niveles de la contaminación atmosférica y dar pie a una reorganización a gran escala tanto en las comunidades animales como en las plantas. Estos efectos indirectos pueden tener, a largo plazo, un impacto acumulativo sobre la salud humana mayor que los efectos directos.
Uno de los impactos más fácilmente imaginable es el aumento en número y en importancia de las olas de calor. El golpe de calor constituye un peligro bien conocido durante los periodos prolongados de tiempo muy cálido, especialmente en las ciudades, porque tienden a atrapar y mantener el calor. Las estadísticas muestran que los índices diarios de mortalidad aumentan vertiginosamente cuando las temperaturas sobrepasan un cierto umbral y durante las intensas olas de calor el número de muertes puede ser sorprendentemente elevado. Especialmente las personas mayores, los muy jóvenes y los indigentes no están preparados para calores excesivos y resultan más vulnerables. Hacia mediados del siglo, el cambio climático incluirá mayor frecuencia de días extremadamente calurosos.
A la inversa, como beneficio potencial del calentamiento del globo podría señalarse que se dará un menor número de fallecimientos a causa del frío, dado que los inviernos serán más suaves. Se ha calculado que para el año 2050 la temperatura media invernal subirá unos 2,5ºC, y podría tener como resultado menos muertes anuales por causa del frío. No obstante, este descenso de la mortalidad en invierno tan sólo compensaría parcialmente el incremento de las muertes por exceso de calor. Los estudios al respecto indican que la mortalidad relacionada con el calor es más elevada que la asociada a los periodos de frío.
Además de una mayor frecuencia de olas de calor, el cambio climático global traerá consigo una variabilidad mayor en el tiempo en su conjunto. Los expertos en climatología creen que unos cambios relativamente pequeños de la temperatura media global en el futuro producirán cambios sustanciales en la frecuencia de manifestaciones meteorológicas extremas, como huracanes, ciclones, tormentas de gran violencia y vendavales. Estos desastres naturales ya están suponiendo, con sus inundaciones y vientos, un grave deterioro por la destrucción de vidas y propiedades que acarrean. La subida del nivel del mar es otra de las esperadas consecuencias del calentamiento de la tierra, y podría afectar de forma negativa a la salud y bienestar de los habitantes de las costas. Dieciséis ciudades de entre las mayores del mundo, con poblaciones de más de 10 millones, se encuentran situadas en zonas costeras, sin olvidar que la población de las zonas costeras de todo el globo está aumentando sin parar.
Todo este panorama sólo puede ser paliado por la acción conjunta y enérgica de todos los gobernantes influyentes del planeta. Los expertos ya empiezan a creer que estamos llegando tarde y algunos cambios serán irreversibles aunque se actúe con rapidez y eficacia. Es mucho lo que nos jugamos.

ITE-116 Tema Clau: El canvi climàtic - IV


Fa 80 anys ja se’n parlava d’aquest tema
L’entranyable revista En Patufet va publicar l’any 1926 un poema dedicat a la problemàtica d’això que ara en diem el canvi climàtic. Concretament, va ser a la pàgina 1219 del número 1174 del 2 d’octubre. El reproduïm respectant l’ortografia pròpia d’aquell temps.

Meteoròlegs eminents
afirmen que les corrents
dels vents equatorials
que, de temps immemorials,
arribaven retardats
i, per tant, molt temperats,
a les nostres latituds,
aquest any ens són vinguts
tan apressats i diligents
que hom encara els sent calents;
ço que explica la calor
que al començ de la tardor
ens arriba a escalivar
com tothom pot observar.
I conseqüència també
del fenomen, s’ha dit que
en els nostres termenals,
tots els cultius tropicals
―sucre, cacau i cotó―
s’hi daran en abundor
tant a Vilassar de Dalt
―on plantarem cafetal―
com al terme de Verdú
―que sembrarem de cautxú―
igualment a Vallirana
―on florirà la banana―.
I ara, lectors, no us dic res
si el canvi de clima té
influència en els costums
com me’n prevenen ferums...
Adéu ball rodó i sardana!
jo ja em veig, com a l’Havana,
dessota d’una palmera
remenant una havanera
en braços d’una criolla
filla del Torrent de l’Olla,
o d’una negra Panchita
natural de Perafita.

ITE-116. Notícies que fan pensar - I





Comentades per G.B.S.


CONTRADICCIONS SENSE FI

El comportament de la persona humana hauria de moure’s en una línia de coherència dins d’uns principis inspirats per la lògica. És per això que ens anomenem animals racionals. No obstant, els fets ens demostren cada dia, en tots els àmbits, que la incoherència i les contradiccions són els protagonistes de molts actes que ens fan mirar amb pessimisme l’evolució dels hàbits de conducta de la nostra espècie.
El mosaic de contradiccions particulars o col·lectives que s’observen és massa extens per poder fer una enumeració exhaustiva. Alguns exemples, però, ens poden ajudar a reflexionar.
Les caixes de cigarretes porten l’avís, en lletres molt grans, que el tabac perjudica molt seriosament la salut i, no obstant, hi ha molta gent que segueix fumant.
El defensor espanyol del poble presenta un recurs contra l’Estatut de Catalunya que ha estat aprovat democràticament pel poble.
El dia 19 d’octubre, a la basílica de Santa Maria del Mar de Barcelona, hi va haver un concert amb la participació de la Coral Sant Jordi, la Capella de Música de Santa Maria del Pi i la Coral dels Antics Escolans de Montserrat. Una de les peces interpretades va ser la Internacional, l’himne que cantaven els qui l’any 1936 van fer destrosses en el mateix temple.
El Papa fa un discurs acadèmic que tots els especialistes han qualificat d’impecable, i, alguns mahometans, probablement sense haver-lo llegit o, si ho han fet, sense haver-lo entès o fent veure que no l’han entès, diuen que els ha qualificat de violents i per demostrar el seu desacord actuen amb violència, cremant temples i matant una monja; per tant, acaben confirmant amb les seves obres les suposades paraules del Papa.
Tot això són contradiccions amb les que ens toca conviure.

ITE-116. Notícies que fan pensar - II





Comentades per G.B.S.


UNA BONICA ÒPERA ES TRANSFORMA EN UN ELEMENT DE PROVOCACIÓ
A Berlín s’ha suspès l‘òpera de Mozart, Idomeneo re di Creta per por de la reacció dels mahometans fanàtics ja que el director d’escena va tenir l’ocurrència d’inventar-se un final on un dels actors decapitava quatre personatges representatius de les religions: el deu mitològic Neptú, Buda, Mahoma i Jesús. Va dir que això ho feia per manifestar el seu rebuig a les religions, un afegitó inventat que no té cap relació amb la resta de l’òpera de Mozart.
Hi ha hagut molta gent que s’ha escandalitzat perquè la decisió de retirar la representació dels escenaris era una forma d’autocensura i una demostració de debilitat davant d’una possible reacció violenta d’alguns dels seguidors de Mahoma. Curiosament, ningú no ha pensat amb la possible reacció dels seguidors de Buda i de Jesús ─de seguidors de Neptú probablement ara ja no n’hi ha─. És bo que no es temi per una reacció violenta dels cristians i budistes: això vol dir que es reconeix el caràcter pacífic i sofert d’aquestes religions. El més lamentable és que, llevat d’alguns articles en publicacions serioses, ningú no ha aixecat la veu per recriminar-li al director de l’òpera que la modifiqués de forma tan desagradable i s’inventés un final provocador.
El món pateix un seriós problema d’estabilitat per causa del fanatisme insensat d’alguns mahometans. Però també té el problema afegit de la falta de seny de persones que alimenten una innecessària crispació i el papanatisme d’una massa que accepta que el que en diuen creació artística comporti elements inelegants, grollers i irreverents.


ITE-116. Notícies que fan pensar - III





Comentades per G.B.S.


ALGUNES DADES SOBRE LA SIDA
El darrer informe de l’Organització Mundial de la Salut constata que la SIDA s’estén considerablement en el continent africà. En el món hi ha 42 milions de persones infectades, de les quals 27 milions viuen a l’Àfrica subsahariana i n’hi ha 6 milions que necessiten tractament urgent en països no desenvolupats. Són molt pocs els malalts, en tot el món, que tenen accés als tractaments amb els medicaments adequats. Es calcula que, als països del Tercer Món, l’any 2003 van contraure la malaltia 5 milions de persones i d’aquestes en van morir més de 3 milions. A Xina, l’augment de malalts per any és del 40 %.
Hi ha països de l’Àfrica que tenen entre un 25 y un 39 per cent de portadors del virus i això afecta el seu funcionament social y laboral: Botsuana s’està quedant sense mestres rurals i a Uganda i Kenia estan infectats gairebé un terç dels pescadors del llac Victòria. El problema arriba fins i tot els estaments generacionals i el pes de l’economia familiar recau, en molts casos, en els avis perquè la malaltia aniquila els pares i els fills.
La SIDA és la malaltia que genera majors desigualtats socials. És urgent que s’adoptin mesures de prevenció i finançament dels medicaments que arribin als països pobres, tal como reclamen diverses ONG i també de l’Església catòlica que és la institució que més està ajudant als malalts en el Tercer Món.

ITE-116. Endevinalla bíblica

Joan B. Trifao

El rei Salomó era fill de David, però aquest va tenir vàries esposes. Com es deia l’esposa de David, mare de Salomó?

A - Mical
B - Abigail
C - Ahinóam
D - Betsabé

Si no recordes la resposta, la pots trobar rellegint el capítol 1 del primer llibre dels Reis. Després, la pots comprovar a la darrera pàgina d’aquest mateix número de la revista.

ITE-116. Noticia-Misión

El carisma de don Bosco atrae a jóvenes y adolescentes en Myanmar (Birmania), que son conquistados por el mensaje de amor de Jesucristo y por el estilo pastoral de los salesianos, y cada vez son más los que piden unirse a esta familia religiosa, animados por el deseo de llegar a ser “pequeños evangelizadores”. Los salesianos en Myanmar son 45, más 9 novicios y numerosos aspirantes, y las religiosas hijas de Maria Auxiliadora tienen 25 hermanas entre Camboya y Myanmar y numerosas novicias. En mayo comenzó una nueva presencia en el país, el "Don Bosco Educational Services" y en el área de Wa su presencia misionera es activa desde hace 25 años. También gracias a los salesianos y otras órdenes religiosas como los franciscanos y los jesuitas, la Iglesia en Myanmar está reforzando su trabajo en la pastoral juvenil: se multiplican las actividades espirituales y pastorales destinadas específicamente a jóvenes, estudiantes y seminaristas. La comunidad católica también trabaja por la recuperación de chicos y adolescentes que no tienen instrucción y a menudo tampoco una familia porque en el pasado se vieron obligados a ser niños-soldado. Fruto de esta labor es un crecimiento de las vocaciones: en la diócesis de Hakha, en Myanmar Occidental, en la frontera con India, hay al menos 70 seminaristas.

El Presidente de Ecuador, Alfredo Palacios González, ha emitido un decreto con fecha 1 de junio del 2006 en el que declara el 25 de marzo como fecha oficial del Día del Niño por nacer en Ecuador. En el decreto se afirma que se debe “considerar al ‘concebido’ como niño y asegurarle y reconocerle el derecho a la vida, reconociéndole expresamente su calidad de persona natural sujeta de derecho al que no se le puede discriminar por su condición de no nacido”. El decreto también precisa que “es una obligación constitucional del Estado proteger y garantizar la vida de todo ser humano, desde su concepción” y que “es necesario concienciar a la sociedad sobre esta protección especial que merecen los niños no nacidos, por su extrema fragilidad e indefensión, dado que los niños no nacidos son un grupo vulnerable al que debe darse un trato prioritario”. Por todo ello, el gobierno ecuatoriano considera que el Día del Niño por Nacer debe celebrarse el 25 de marzo de cada año y “los Ministros de Ecuación y Cultura y Bienestar Social en el ámbito de su competencia, implementarán las acciones necesarias que promuevan y promocionen programas y festejos en honor de los niños no nacidos y de la vida”. La Conferencia Episcopal Ecuatoriana ya había proclamado el 25 de marzo como Día del Niño por Nacer “con el afán de robustecer en las instituciones del Estado, en la sociedad y en las familias la conciencia de respeto y defensa de la vida desde su concepción hasta su fin natural”. Con este decreto presidencial la fecha queda oficialmente establecida también por la autoridad civil. El 23 de mayo el Tribunal Constitucional de Ecuador resolvió a favor de la vida prohibiendo la venta de la pastilla de emergencia o pastilla del día después por atentar contra la vida de los niños no nacidos. La Conferencia Episcopal Ecuatoriana emitió un comunicado el 29 de mayo apoyando esta sentencia: “Defender la vida humana se ha vuelto tarea difícil en nuestros días, cuando por diferentes caminos emerge una cultura de la muerte, promovida y mantenida por algunas voces, tras de las cuales es posible que hablen no pocos intereses particularmente económicos”.

Un total de 13.075 familias de cuatro departamentos de Colombia se beneficiarán del Programa Alimentario Nacional de Emergencia (PANEM), para personas en riesgo o en situación de desplazamiento forzado y población vulnerable, coordinado por el Secretariado Nacional de Pastoral Social (SNPS/Cáritas Colombiana). La iniciativa fue presentada el 26 de julio, en la Asamblea General del Episcopado Colombiano. Financia este proyecto el Programa Mundial de Alimentos y Catholic Relief Service, equivalente a la Cáritas de los Estados Unidos. El programa operará en cinco jurisdicciones eclesiásticas: Cúcuta, Tibú, Bucaramanga, Sonsón-Rionegro y Florencia, cubriendo parte de los Departamentos de Norte, Santander, Antioquia y Caquetá. Atenderá en total a 65.375 personas, equivalentes a 13.075 familias. Los beneficiados deben ser desplazados no registrados con un tiempo de asentamiento menor a 18 meses en dichas ciudades; población confinada o bloqueada en resistencia a los grupos armados; itinerantes de frontera y personas en riesgo de desplazamiento y por ello en riesgo alimentario por aspectos económicos y de marginación. Se entregarán raciones de alimento para una familia de cinco miembros, que en promedio cubren las necesidades durante 40 días. Otras modalidades de ayuda incluyen alimentos para ollas, comedores y/o cocinas comunitarias, dando prioridad a población femenina cabeza de familia y hogares de personas con discapacidad y con adultos mayores.

ITE-116. El món infantil: La música en la infància

Sara Antoja Xirau
La música comença abans que el llenguatge. L’infant, dins el ventre de la seva mare, escolta els sons de l'exterior. La primera “cançó de bressol” que percep és la veu de la mare. En percebre els sons des d'abans del seu naixement, la seva educació musical ja ha començat. Posposar l'educació musical a l'educació primària o a la secundària, és com si li volguéssim ensenyar a caminar o a parlar quan ja fa temps que ho fa.
A l'infant li parlem contínuament des de ben petit, i d'aquesta manera és com aprèn a parlar. Quan pronuncia les seves primeres paraules els adults gaudeixen amb els seus errors, les seves expressions gracioses, la seva fantasia. Però, per què no es fa el mateix amb les seves primeres vivències musicals?
Si l'infant no repeteix correctament una melodia que ha sentit o desentona ja diem que no té condicions musicals, que no serveix per la música. Sense adonar-nos-en, amb aquests comentaris li estem barrant el pas cap a aquest univers sonor que el fa créixer com a persona.
Per això cal destacar la importància de la música en la infància. És molt recomanable que els infants escoltin música des de molt petits. Els ajudarà a desenvolupar la seva intel·ligència, tindran més facilitat pels idiomes, la lectura o les matemàtiques. La música fa que estiguin més relaxats i motivats i, per tant, el rendiment de la seva intel·ligència serà més elevat.
És molt bo que escoltin diferents tipus de música (clàssica, pop, jazz, cançons infantils, música amb bases rítmiques marcades, música de relaxació,...) i després que siguin ells mateixos els que decideixin el que més els agrada o el que volen escoltar a cada moment.
Cal animar-los a ballar al ritme de la música i, si són molt petits, a que moguin els seus bracets i cametes; així milloraran a nivell psicomotriu. Cantar pot ser molt divertit, també es pot fer en grup, per tal que es puguin relacionar entre ells i augmentar la seva sociabilitat.

ITE-116. L'eutanàsia

Joan Serra Fontanet
Sacerdot


Recordo que un amic em va venir a visitar i va sortir el tema de l’eutanàsia. Em va explicar que tenia un amic que estava molt malalt i demanava al metge i als familiars que el deixessin morir, practicant l’eutanàsia i tant el metge com els familiars no ho van fer. Si ell ho volia i ho demanava per què no fer-ho?
Li vaig explicar què entenem per eutanàsia, o sigui posar fi a la vida d’una persona malalta, disminuïda, moribunda. Li vaig recordar el cinquè manament de la llei de Déu que diu: no mataràs i que la vida és un do de Déu i solament Déu en pot disposar.
La interrupció de procediments mèdics onerosos, perillosos, extraordinaris o desproporcionats amb els resultats que se n’esperen, pot ser legítima.
Aquesta interrupció pot ser legítima, encara que d’una manera indirecta es segueixi la mort de la persona, no es vol donar la mort, s’accepta el fet de no poder-la impedir.
Les decisions les haurà de prendre el pacient si té capacitat de fer-ho, o aquella persona o persones que tinguin autoritat i ho puguin decidir.
 La vida humana és sagrada, perquè, des del seu origen, suposa l’acció creadora de Déu i sempre es manté una relació especial amb el Creador, el seu únic fi. Només Déu és amo de la vida (Catecisme de l’Església Catòlica, 2258).
Després d’aquesta conversa va quedar clar que no es pot matar cap persona directament ja que Déu ho prohibeix.
 

ITE-116. Informació parroquial

Notícies de la Parròquia de la Mare de Déu de Lourdes de Badalona

CARITAS PARROQUIAL
En los meses de julio, agosto y septiembre se ha distribuido la cantidad de 666 euros (110.897 pesetas) en concepto de agua, electricidad, gas, alquileres y algunos otros y, en el mismo tiempo, se ha recibido la suma de 894 euros (148.865 pesetas). Damos las gracias a todos los donantes que hacen posible esta ayuda solidaria para con los más necesitados de nuestro entorno social. Muchos de ellos son inmigrantes, pero otros son nacidos en Cataluña.
También en este tiempo se han repartido cada mes unos muy buenos lotes de comida para unas veinte familias. El ropero, pasado el tiempo estival, ha vuelto a repartir cada martes ropa en buen estado a cuantos han solicitado este servicio.

EL DOMUND Y LA TÓMBOLA MISIONERA
El domingo día 22 de octubre tiene lugar esta importante jornada de reflexión misionera que nos ha de implicar a todos y ha de promovernos a vivir nuestro espíritu misionero con la oración, el sacrificio y la limosna. El año pasado se recogió la cantidad de 1.103 euros (183.523 pesetas).
El domingo siguiente en nuestra parroquia tiene lugar la tradicional tómbola misionera, preparada por el Grupo Misionero de la parroquia, que tan buenos resultados consigue cada año. El año pasado se obtuvo la suma de 686 euros (114.140 pesetas).

PEREGRINACIÓN A MONTSERRAT
Con motivo del 125 aniversario de la proclamación de la Virgen de Mont-serrat como patrona de Cataluña y para ganar el jubileo concedido por el Papa Benedicto XVI, el sábado 4 de noviembre se peregrina a su Santuario. El precio del autocar es de 15 euros. Los interesados pueden llamar al 93 389 15 51. La salida será a las 9,00 de delante del templo parroquial.

CATEQUESIS DE PRIMERA COMUNIÓN
Tendrá lugar todos los miércoles de 18,15 h. a 19,15 h., a partir del día 18 de octubre. Cada mes se celebrará la misa familiar y también la reunión con los padres.

ITE-116. El Domund

Mn. Miquel


El diumenge 22 d’octubre es celebra la jornada Missionera Pontifícia, és a dir, el Domund. En aquesta diada, l’Església vol reflexionar sobre la seva activitat missionera, centrada sobre tot en les missions i en els missioners que, deixant les comoditats del món occidental, es llencen per les terres del que en diem el Tercer Món a donar testimoni de Jesucrist i a fundar noves comunitats eclesials o enfortir les de recent creació.
La “missió” té una ànima, que no és altra que l’amor. Després de la resurrecció, Jesucrist confià als apòstols la missió “d’anar a predicar, convertir i batejar en el nom del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant”. I aquesta és la missió dels missioners. No són una obra benèfica ni cap ONG. Hi van per portar als homes i dones els fets, les paraules i sobre tot l’amor de Jesucrist per a tots els homes, doncs per a tots va morir en la creu i va ressuscitar el tercer dia.
L’estimat i recordat Papa Joan Pau II va escriure en la seva encíclica Redemptoris Missio aquestes paraules: “L’esperit de tota acció missionera és l’amor. Quants sacerdots, religiosos i religioses i també laics, en aquest temps actual, han rendit el testimoni suprem de l’amor amb el martiri!”
Aquesta jornada ens interroga a tots. No es pot mai considerar el missioner com un home portat pel seu ideal apostòlic, però sense cap vinculació a una comunitat cristiana. Ell pertany a una Església local que l’ha enviat perquè, com a bon sembrador, deixés caure la bona llavor en terres encara no treballades o poc treballades per l'evangeli. Els missioners podríem dir que són com les icones de totes les Esglésies locals que hi són presents en l’evangelització mitjançant aquests homes i dones, plens de l’amor de Crist, que han sentit la crida de Jesús i han estat capaços de deixar-ho tot per anar a terres estranyes.
Totes les Esglésies locals estan destinades a donar a conèixer que Déu és amor. Precisament aquest any es compleix el cinquè centenari d’aquell missioner exemplar, patró de les missions, sant Francesc Xavier, que en aquells temps de difícils comunicacions i transports va ser capaç de desenvolupar la seva missió en terres tan remotes com Índia, Japó i Xina.
Que la Verge Maria amb el seu amor maternal, ella que va conèixer la suavitat de l’amor de Crist, el va servir en la seva infantesa i va estar al peu de la creu, acompanyi sempre els missioners, els hi doni també l’experiència seva i enriquidora dels moments dolços de la missió, però que també els acompanyi en els moments difícils, fins i tot en el moment suprem de donar testimoni de Crist en la mort martirial.
Nosaltres, els que restem aquí, acompanyem-los en l’esperit missioner de col·laboració en l’oració, el sacrifici i l’almoina i, sobre tot, estimant els germans, com Crist ens estima a nosaltres. Aquest és precisament el compromís que ens obliga a donar una almoina forta i reeixida.

10 d’octubre del 2006

ITE-116. La pel•lícula recomanada

Sara Antoja Xirau

Shrek
Direcció: Andrew Adamson i Vicky Jenson
Veus en versió original: Mike Myers, Eddie Murphy, Cameron Diaz
Guió: William Steig i Ted Elliott
Música: Harry Gregson-Williams i John Powell
Nacionalitat: EUA, 2001
Durada: 90 minuts


Hi havia una vegada un ogre intractable anomenat Shrek que vivia tranquil·lament en un pantà molt llunyà, lluny dels sorolls i, sobretot, lluny de qualsevol ésser viu que el pogués molestar. La seva vida era tranquil·la i l’únic que feia era espantar els intrusos.
Però un dia, la seva pau i soledat es van veure alterades per una extravagant invasió: tots els personatges de contes de fades havien estat desterrats de les terres del malvat Lord Farquaad i no havien trobat cap altre lloc millor que el pantà de l’Shrek. Així que la llar de l’ogre s’omple de ratolinets cecs, porquets, llops i altres personatges dels contes tradicionals.
Per poder tornar a la seva estimada soledat, l’Shrek fa un pacte amb Lord Farquaad per tal que els personatges de conte de fades marxin del seu pantà. Perquè l’Shrek pugui recuperar la seva intimat ha de salvar la princesa Fiona, segrestada per una dragona, i emportar-se-la per què es casi amb Lord Farquaad. En les seves aventures l’acompanyarà el Ruc, un burro xerraire que el segueix allà on vagi. L’Shrek i el Ruc aviat se n’adonen que salvar la princesa és una tonteria comparat amb el que succeeix en el camí de tornada, quan descobreixen el secret que amaga la princesa i res és el que sembla...
La pel·lícula Shrek és un divertit conte sobre l’amistat i l’amor, realitzada íntegrament per ordinador per Dreamworks, actualment la companyia número 1 en animació 3D.
El guió és intel·ligent i enginyós, és una farsa amb moralina final més adequada per adults que per infants, encara que aquests últims també gaudeixen de les aventures del parell de protagonistes i de les inesperades situacions amb la princesa Fiona. Durant l’hora i mitja que dura la pel·lícula, ajudat per l’optimisme del Ruc, l’Shrek aprèn que per ser feliç de veritat no es pot viure aïllat de manera egoista.
Entre les reflexions del guió, les més importants giren al voltant de la falsedat del judici per les aparences i de la necessitat d’amistat i d’amor autèntics, perquè la bellesa és secundària.
És una deliciosa i subversiva història on un carismàtic ogre aconsegueix capgirar totes les convencions dels contes de fades. El que comença com l’anti-conte acaba convertint-se, sens dubte, en el millor conte d’amor que mai s’hagi explicat, completat per unes molt bones cançons del grup Smash Mouth, entre elles una magnífica versió del clàssic “I’m a believer”.



ITE-116. Què deiem ara fa 10 anys?

A la portada del número 50 de la revista ITE, de setembre i octubre de 1995, hi havia una imaginativa composició feta per Elena Antoja Xirau, sobre la IV Conferència Mundial sobre la Dona que es celebrava a Pequín.
Mn. Miquel, en l’editorial, comentava el DOMUND amb el títol “¿Basta admirarles? ¡Ayúdales!”.
El cardenal Narcís Jubany signava l’article “Consciències dividides”, escrit expressament per a la revista.
En una nota de premsa s’informava del nomenament de D. José Luís Irízar com a nou Director Nacional de les Obras Misionales Pontificias, en substitució de monsenyor Capmany, que havia mort feia poc temps.
A la “Correspondència missionera” es comentaven les cartes que s’havien rebut de la germana Adelaida Rovira des de Taiwan, sor Maria Pons des de Madagascar i d’una missionera des de la República Dominicana.
Les “Notícies que fan pensar” de G.B.S. portaven els títols: “Hi ha poca aigua potable”, un problema que malauradament passen els anys i no es soluciona; “Benvinguda, senyora McCorvey” explicant que una destacada lluitadora pro-avortament havia canviat de parer i ara és dirigent d’un grup contrari a les prèctiques abortives.
“Noticia-Misión” de Q.Z.E. ocupava dues pàgines.
A la secció “El nostre Concili” es publicava el Missatge del Concili proclamat a l’església catedral metropolitana de Tarragona el dia 4 de juny.
Àngela Casas signava l’article “Cien años de cine”.
El tema de la secció “Opinions” era “La Conferència de Pequín sobre la dona “; es van publicar les aportacions de Joana Estrada Vilalta, mestressa de casa, casada i mare de cinc fills, Montserrat Raventós, mestra d’ensenyament primari i presidenta de la Fundació Pro Vida de Catalunya; i Isabel Duarte Ullastres, directora d’una empresa d’ambit estatal.
Es publicava el capítol VII de l’encíclica “Redemptoris missio”.
Es reproduïa l’article “Estat de benestar i entitats socials” de Josep Oriol Pujol i Humet, president de Coordinació Catalñana de Colònies, Casals i Centres d’Esplais i gerent de la Fundació Pere Tarrés, publicat al diari Avui.
Amb motiu del DOMUND, es publicava l’exhortació pastoral del cardenal Ricard Maria Carles, arquebisbe de Barcelona.
L’article de Vicenç Benedicto portava per títol: “L’avortament i la vida”.
Tancaven el número el “Diccionario de pensamientos”, una notícia sobre la campanya de segells usats i la “Informació parroquial”.


ITE-116. Finestra jove

Pregària tot caminant
per
llmb

7. COHERENT
El meu FER ha de reflectir el meu SER.
Un noi, una noia amb personalitat: que no enganya ni s’enganya.
Ensenya’m, Senyor a posar dolçor, tacte, cor en les meves paraules, especialment quan hagi de dir veritats amargues.
Que el meu amor a la veritat sigui tal que els hipòcrites vegin ben clar que, amb mi, perden el temps.
Que quan doni a algú la meva paraula, no sigui només una paraula sinó tot jo, amb el compromís d’acomplir-la malgrat em costi.
Penso que seré propens a les pitjors traïcions si depenc del què diran i no sóc coherent amb mi mateix.
Però compte! Si em decideixo a ser jo mateix o jo mateixa, a viure autènticament la meva vida, em faran la vida impossible, em faran la guerra, diran mal de mi, em menysprearan, s'allunyaran de mi com d’un empestat.
Potser la meva vida serà més difícil, però, Senyor, és el que crec que Tu vols de mi.
Ajuda’m a assolir-ho!